Des del passat 12 de Gener, dia en què el terrible terratrèmol va assolar Haití, els mitjans de comunicació han emès dia rere di
a, hora rere hora, amplis espais en els quals mostren la situació de ruïna i desolació en la qual ha quedat el país, i en els quals representants de les principals potències imperialistes “lamenten” el que ha passat i celebren múltiples reunions en les quals aproven destinar míseres partides econòmiques per a la reconstrucció del país.

Cada cop que un desastre natural afecta un país pobre tornem a sentir els mateixos arguments sobre la “mala sort”, com si les desgràcies naturals fossin un càstig diví pel mal comportament dels seus habitants, com si fos possible evitar els seus efectes desastrosos. Però llavors, com s’explica que el 1969 un terratrèmol de la mateixa magnitud a Califòrnia provoqués només 72 morts i a Haití, en cavi, hagi causat desenes de milers de morts? Això només es pot explicar per les diferents condicions socials i econòmiques, que són producte de dècades de domini i ocupació imperialista.

 

TARRAGONA: ACTE PÚBLIC
DIJOUS 4 DE FEBRER
a les 6.30 de la tarda · aula 309 Campus Catalunya (URV)

En plena crisi econòmica, la major dels últims 70 anys, s'escolta reiteradament que l'educació és fonamental. Tanmateix, els estudiants ens trobem cada cop amb més obstacles. Aquest curs ja hem començat a patir les conseqüències de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada pel tripartit i la dreta CiU, malgrat el rebuig massiu de professors i estudiants. Junt a la resta de mesures (Pla Bolonya, nova selectivitat,…) assistim a una veritable declaració de guerra a l'educació pública i als fills dels treballadors.

 

Tant en l’Estat espanyol com internacionalment, els veritables responsables de la catàstrofe que vivim, els capitalistes, volen carregar sobre les esquenes dels treballadors, els joves i els aturats el preu de la crisi. Els governs de tot el món han gastat ja prop de 20 bilions de dòlars de diner públic, un terç del PIB mundial!, en rescatar la banca, però els treballadors veiem com les nostres condicions de vida empitjoren i els serveis públics essencials com la sanitat i la educació, són atacats i es privatitzen... Un clar exemple és la situació a l’Estat espanyol, amb 4.137.500 aturats segons les últimes dades oficials, 1.227.000 d’ells de llarga durada, 400.000 treballadors afectats per EROs, augments dels ritmes de treball i de les jornades laborals. La situació pels joves també ha empitjorat clarament. Respecte a la temporalitat, a inicis de 2009 hi havia més de 2 milions de joves que tenien contractes laborals inferiors a un any de durada, i 300.000 que no arribaven ni tan sols a un mes. Les taxes d’atur entre els joves s’han disparat durant els últims mesos, afectant actualment al 40 % de la joventut menor de 30 anys (el doble que en la Unió Europea). També els salaris que rebem els joves s’han vingut a baix, situant-se en els primers mesos d’aquest any en una mitja de 765 euros bruts al mes.

A partir del 26 d'octubre i fins el 8 de novembre el Corrent Marxista El Militante, junt amb la Campanya de solidaritat internacional amb Amèrica Llatina "Manos Fuera de Venezuela" i el Sindicat d'Estudiants ha organitzat una gira per l'Estat espanyol amb Pablo Cormenzana, dirigent sindical de fàbriques ocupades i sota control obrer a Veneçuela i autor del llibre “La Batalla de Inveval. La lucha por el control obrero en Venezuela”, editat per la Fundació Friedrich Engels el març de 2009.