Amb l’esclat de la crisi capitalista mundial, totes les picades d’ull del govern del PSOE a l’esquerra han desaparegut per complet. En lloc de prendre mesures en defensa dels aturats, de les famílies treballadores, de la joventut, que som les autèntiques víctimes de la crisi, el govern del PSOE ha cedit vergonyosament a les pressions de la patronal (CEOE), de la gran banca i del FMI.
En aquests dos últims anys, el govern ha lliuratmilers de milions d’euros de diners públics a la banca privada que, com tots sabem, no és cap víctimade la crisi, sinó part responsable de la mateixa. Però ara, quan aquest transvasament de riquesa per beneficiar a una minoria d’especuladors i grans capitalistas no ha resolt res, el govern ha plantejat, seguint els dictats d’aquests mateixos capitalistes, una ofensiva per retallar salvatgement la despesa social en educació i sanitat, reduir els salaris dels empleats públics, augmentar l’edat de jubilació i dur a terme una contrareforma laboral que, parlant clar, abarateix l’acomiadament i reforça encara més el poder dels empresaris.
A Catalunya el govern tripartit no ha tardat en sumar-se al pla de retallades socials, fins i tot amenaçant amb el copagament de la sanitat, és a dir, acabar amb la gratuïtat de la sanitat pública, obligant a pagar per anar al metge. En quant al País Valencià, el corrupte Govern de Camps retalla en tots els fronts, i especialment l’ensenyament públic (1.500 places menys de professors, eliminació de desdobles a FP, retall de l’ensenyament en valencià...). Mesures que intenten ser presentades com a sacrificis necessaris i equitatius. Res més lluny de la veritat.
Des que la crisi econòmica va esclatar, la taxa de desocupació supera els Quatre milions d’aturats; hi ha un milió de llars amb tots els seus membres sense poder treballar; la desocupació juvenil és superior al 50%, i la meitat dels treballadors amb feina guanyen menys de 1.000 euros al mes. Però també en aquests mesos, la crisi ha fet encara més rics als que ja eren rics. Per exemple, els 584 consellers executius i alts directius de les empreses de l’Ibex 35 van cobrar el 2009 una mitjana de 989.000 euros, el nivell més alt assolit mai i que equival a 113 vegades el salari mínim.
Les majors empreses espanyoles de l’Ibex-35 han tingut en el primer trimestre de 2010 un increment de beneficis del 32%; i segons la consultora Merril Lynch, el número de rics en l’Estat espanyol ha experimentat un creixement espectacular: ni més ni menys que 16.000 més que el 2008, un augment del 12,5%. Els capitalistes demanen una i altra vegada més esforços i sacrificis als treballadors, mentre que ells actuen com a autèntics paràsits socials.
Un clar exemple d’aquest comportament ho podem veure en el president dels empresaris, Díaz Ferrán, que ha portat a la fallida a algunes de les seves empreses deixant centenars de treballadors al carrer després de no haver-los pagat en mesos, i acumular un deute de 16 milions d’euros amb la Seguretat Social. Però Díaz Ferran continua sent un respectable home de negocis, i no ha hagut de presentar-se ni una sola vegada davant dels tribunals.
Llavors, de quins sacrificis, de quina equitat parlen Rodríguez Zapatero i els ministres? Les mesures anunciades només serviran per atacar encara més les ja precàries condicions de vida de la majoria de la població: el retall del 5% als sous dels empleats públics (molts dels quals ja treballen en precari); la congelació de les pensions dels jubilats (moltes d’elles d’uns escassos 700 o 800 euros mensuals); la supressió de l’ajuda de 2.500 euros a les famílies per cada fill; el retall dels ajuts a la dependència i de les despeses en farmàcia; l’amenaça de rebaixar drásticamente la quantia del subsidi de desocupació, i els retalls en educació i sanitat que suposaran a la pràctica la privatització progressiva d’aquests serveis socials...
Què tenen de progressistes? Absolutament res. El propi Zapatero ha reconegut públicament que la reducció en la despesa social serà de 15.000 milions d’euros el pròxim any 2011. És inadmissible que des del govern es justifiqui aquest retall després d’haver regalat 150.000 milions d’euros a la banca!
El govern del PSOE ha fet seva una de les principals reivindicacions de la patronal i la dreta, aprobante una reforma laboral que dóna un nou pas endavanten la precarietat i la temporalitat laboral i retalla drets fonamentals de la classe treballadora.
El govern ha defensat aquesta reforma laboral argumentant que crearà ocupació. Tanmateix, el contingut de la mateixa suposa, entre moltes altres coses, abaratir l’acomiadament, extendre les Empreses de Treball Temporal a la construcció o l’administració pública, on fins ara no podien entrar, o facilitar als empresaris que no respectin els convenis col•lectius. Com és possible que després de la destrucció de 4.600.000 llocs de treball la patronal continuï dient que li resulta difícil acomiadar els treballadors? El pitjor de tot és que sigui el propi govern el que es faci eco d’aquesta demagògia i faciliti encara més l’acomiadament.
És a dir, molt lluny del que el govern argumenta, la reforma laboral significa un augment de la temporalitat, de la precarietat, de la pressió i el xantatge sobre les plantilles perquè acceptin pitjors condicions, i un acomiadament barat i ràpid perquè els empresaris puguin mantenir els seus beneficis privats, mentre milers de famílies es queden a l’atur, són desnonades o no arriben a
fi de mes.
Però per si això fos poc, la Reforma Laboral ha estat endurida després del seu pas pel Senat aquest estiu mitjançant les esmenes presentades pel propi PSOE, i avalades per la dreta entre les quals inclouen, entre altres coses, el límit de 30 dies per als aturats per rebutjar la realització de cursos, que suposa un primer pas per obligar-los a acceptar qualsevol curs o qualsevol feina que se’ls ofereixi sota l’amenaça de perdre el subsidi de desocupació.
A més, alhora que s’enduria la Reforma Laboral s’anunciaven atacs al sistema de pensions en els pròxims mesos, suggerint mesures ja conegudes, com l’ampliació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, i altres noves però en la mateixa línia, com ampliar de 15 a 20 anys treballats el temps necessari per al càlcul de les pensions.
La crisi que estem vivint és una crisi general del sistema capitalista. Per això tots els governs que accepten la lògica del capitalisme, per sobre dels interessos generals de la majoria de la societat, estan aplicant plans d’ajust salvatges.
Els capitalistes estan organitzats internacionalment en la seva ofensiva. Els treballadors i els joves també ens hem d’unir per donar una resposta unificada i contundent, seguint l’exemple dels treballadors i els joves grecs, que han protagonitzat les majors mobilitzacions fins al momento a Europa. Aquest és l’únic camí per frenar l’ofensiva patronal i lluitar per una alternativa socialista al sistema capitalista: que els recursos i la riquesa produïda per la majoria de la societat no engreixin els multimilionaris beneficis d’una ínfima minoria, sinó que s’utilitzin per cobrir les necessitats fonamentals de la població. I perquè això sigui així és necessari lluitar per nacionalitzar la banbanca i els grans monopolis. Amb les palanques fonamentals de l’economia sota el control de la classe obrera seria possible planificar de forma harmònica l’economia: s’aconseguiria fàcilment suprimir la xacra de la desocupació, no existiria cap impediment per garantir un habitatge públic decent i assequible, així com un ensenyament i una sanitat gratuïta i de qualitat per a tots. Aquesta és la veritat que els grans mitjans de comunicació oculten sistemàticament.
Per aquestes raons, des del Sindicat d’Estudiants cridem tots els estudiants, a tota la joventut, a recolzar i participar activament en la Vaga General del 29 de setembre.
Des del SE reiterem la nostra proposta a CCOO, UGT i la resta de sindicats convocants, de realitzar assemblees conjuntes d’estudiants i professors en els centres d’estudi per preparar i assegurar l’èxit de la vaga general.
Una vaga general que ha de ser el principi d’una campanya de mobilitzacions contundents i continuades contra els plans d’ajust i les contrareformes. No permetrem que es carregui sobre nosaltres el pes de la crisi. La mobilització és l’única via amb què parar els atacs del govern, la CEOE, la banca i la burgesia internacional.
Perquè la lluita dels treballadors és la nostra lluita, el govern del PSOE ha de sentir el pròxim 29 de setembre la pressió de la classe obrera, dels aturats i dels joves, de la majoria de la societat, per obligar-los a donar un profundgir a l’esquerra en la seva política.
El 29 de setembre, tots a la vaga general!
- No al pla d’ajust. No a la contrareforma laboral.
- Per una educació pública, científica, democràtica, laica i gratuïta.
- Un lloc de treball digne al finalitzar els estudis, o subsidi de desocupació indefinida de 1.100 euros al mes.
- Ningún retall en salaris, sanitat, educació i pensions.
- Augment dràstic de la inversió pública en els serveis socials per donar ocupació a centenars de milers de joves i treballadors i joves llicenciats en desocupació.
- Augment dràstic dels impostos a les grans fortunes, als beneficis dels grans empresaris i a la banca.
- Nacionalització de la banca sota el control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions.
- En defensa dels llocs de treball; contra l’atur, nacionalització de les empreses amenaçades de tancament, sota control dels treballadors i les seves organitzacions.
Descarrega el nostre periòdic
