• 1
  • 2
  • 3
  • 4

http://sindicatdestudiants.net/images/stories/SdE.jpghttp://sindicatdestudiants.net/images/stories/logo_militant-cmr_rgb.jpghttp://sindicatdestudiants.net/images/stories/cup.jpgLa CUP de Reus i el Casal Marxista de Reus inicien una campanya perla remunicipalització de les empreses que depenen de l’Ajuntament de la ciutat.
Els darrers anys, gràcies sobretot aun creixement brutal de l’activitat immobiliària, basada en l’especulació i elparany del crèdit massiu barat, els ajuntaments han tingut una important fontd’ingressos. En general però el fort increment d’ingressos ha amagat el fet queuna part substancial dels diners públics ha acabat anant a mans privades através d’innombrables mecanismes. Ara la crisi econòmica del capitalisme haafectat de ple als ingressos dels ajuntaments. Això ha arribat a tal extrem quede fet alguns ajuntaments estan pràcticament en bancarrota i es preveu que elspròxims mesos, com a primeres mesures, acomiadin treballadors tant dels propisajuntaments com de les empreses externalitzades.
 
Una política de privatització continuada
 
Coincidint amb l’auge econòmic quedonava xifres macroeconòmiques impressionants, la política tant de laGeneralitat com de la major part dels ajuntaments ha estat de privatitzar iexternalitzar els serveis que ofereixen aquestes institucions públiques. En elcas de la Generalitat la política de privatització de la sanitat i l’educacióha estat de les més contundents de tot l’Estat. De fet després de 23 anys degovern de CiU molts ciutadans tenien l’esperança que aquesta dinàmica esrevertís amb l’entrada al govern del tripartit, donant un gir a l’esquerra ambla política social, però això no sols no ha estat així sinó que hi ha hagut unafidel continuïtat de la política liberal de Convergència.

En el cas de l’Ajuntament de Reusno ha estat diferent. La fusió dels diners públics amb els interessos privatses concreta amb Innova Grup d’Empreses Municipals de Reus SL. A la pròpiapàgina web d’Innova es declara que entre els “vectors motors” que mou l’entitatestà: “La transformació de l'eficàcia empresarial en rèdits socials pelsciutadans.”. L’Hospital Sant Joan va ser pioner d’aquest model mig privat migpúblic. Un model que consisteix en que la part pública posa els recursos i lapart privada s’emporta els beneficis. Com diu la pròpia empresa: “En el decursde l'any 1.986 l'Ajuntament de Reus es troba davant un moment clau perl'Hospital de Sant Joan d'intentar conciliar el model de gestió directa iintegrada (com si d'un departament municipal es tractés) de l'Hospital de SantJoan amb el model més dinàmic amb criteris de gestió empresarial que el mateixDepartament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya començava a estimularentre els diferents provisors de serveis hospitalaris del país, una vegadaassolides plenes competències en aquesta matèria.”

Totes aquestes mesures que han fetque una part dels recursos públics hagin passat a mans privades en general haestat justificat per la necessitat d’externalitzar i per què es presenta lafalsa imatge de que la gestió privada és més “eficaç”. Però que significaexactament més eficaç? Més eficaç pels interessos dels empresaris, o per contramés eficaç pels treballadors del sector i pels usuaris? I amb la caigudad’ingressos als ajuntaments com es mantindrà aquesta “eficàcia”? Les diferentsinsinuacions de tenir una sanitat amb copagament (o sigui doble pagament: unavia impostos i l’altra directament) és una advertència de per on aniran elstrets.
 
La “eficàcia” del sector privat
 
En teoria com les empreses privadestenen per objectiu tenir el màxim benefici els empresaris fan tots elspossibles per a què tot sigui el més eficaç possible. I també en teoria lacompetència entre diferents empreses fa que totes procurin constantment oferirel millor servei al millor preu per cobrir el màxim de quota de mercatpossible. Però el fet és que això no és així. La privatització de sectors queen el passat estava en mans públiques no ha suposat ni una millora per alsusuaris ni un descens dels preus per una suposada millor gestió i en cap casuna millora en les condicions de laborals dels treballadors d’aquestes empreses.La realitat és que una de les maneres que tenen els empresaris de treure elmàxim benefici és pagant sous més baixos, fent treballar més hores elstreballadors o despatxant gent encara que axiò representi problemes a llargtermini.

Els casos de les elèctriques queaquest any, degut a les nevades, van deixar sense llum a milers d’usuaris aGirona, després de dècades de desinversió és un clar exemple. També és el casde les empreses de telefonia que a pesar de la competència el preu mai deixa depujar i en molts casos els serveis deixen molt que desitjar, mentre els gransdirectius cobren xifres astronòmiques. Un altre exemple és el cas de la benzinaque a pesar de la suposada competència entre diferents empreses sol fa quepujar quan puja el barril de petroli mentre que quan aquest baixa no ho fa ambla mateixa proporció...

En el cas de la sanitat es tractadel mateix patró. Es donen quantitats gegants de diners públics a la sanitatprivada, diners que es necessiten a la sanitat pública ja que els serveis delshospitals públics deixen molt que desitjar, a pesar dels esforços i la pressióque suporten el seu personal. Tothom sap que molts cops els serveis d’urgènciesestan col·lapsats, que les llistes d’espera per determinades operacions sónllarguíssimes, que el nombre de pacients que atenen els metges al dia és moltmés del recomanable i aquests es veuen obligats a fer visites curtes, anarendarrerits, etc. En canvi les mútues gràcies a les subvencions i ajudes quereben de l’administració i a les pitjors condicions salarials i laborals delsseus treballadors, faciliten alguns d’aquests serveis més ràpida o méscòmodament, però amb una pitjor qualitat en l’atenció sanitària. La situació dedegradació de la sanitat pública és la que impulsa que molts usuaris optin perla privada.

En realitat “eficaç” vol dir “beneficiós”per als empresaris. Però si les empreses en lloc de servir als interessos delsseus propietaris servissin per a cobrir necessitats socials d’una maneraplanificada serien molt més eficaces. Per a començar no s’hauria de pagarsalaris i primes exorbitants als alts càrrecs com hem hagut de sentir no poquesvegades per les notícies últimament. Però a més el control directe delstreballadors i treballadores de les empreses sobre l’activitat de la mateixa faque s’evitin despeses absurdes per negligències burocràtiques, una experiènciamolt comú a tots els treballadors de tots els sectors que veuen com es prenenmesures pràctiques que no contribueixen en absolut ni a una millor producció nia una millor qualitat de vida pels treballadors.
 
Per una política municipal que protegeixi els llocs detreball i en creï de nous

L’esquerra des d’un ajuntament nopot revertir la lògica de la crisi del capitalisme però si pot prendre mesuresper a què les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre els joves itreballadors.

La lògica és senzilla: per quèl’Ajuntament ha de contractar empreses privades per fer feines que el propiajuntament podria gestionar junt amb els treballadors que són els que millorsaben com van les coses en el detall? Per què l’Ajuntament ha de pagar a unaempresa per a què aquesta tingui beneficis quan el mateix Ajuntament podriareinvertir els beneficis amb millores públiques o baixar els costos dels seusserveis?

Per mitjà de la remunicipalitzaciódels serveis privatitzats (neteja de vies i edificis, serveis socials,sanitaris i educatius,...) no només es podrà garantir la qualitat del servei il’atenció al ciutadà, sinó que es crearan llocs de treball estables per fer fronta l’augment de l’atur al municipi.

L’actual crisi econòmica delcapitalisme, a la que no es veu un final proper, posarà de manifest un cop mésque la gestió privada no és més “eficaç” que la pública si aquesta està sotacontrol dels treballadors si no tot el contrari.

Per aquesta raó la CUP de Reus iel Casal Marxista de la ciutat hem cregut necessari iniciar una campanya ambl’objectiu de reivindicar una política municipal que no faci recaure sobre elstreballadors i la joventut les conseqüències de la crisi. La campanya queportarem endavant tindrà els següents punts: fer una pregunta al ple del’Ajuntament sobre aquestes qüestions i encetar un debat entre la ciutadania deReus, també plantejarem el debat en els diferents mitjans de comunicació, faremuna recollida de les signatures necessàries per fer la pregunta en el pled’octubre de l’ajuntament i per poder explicar-ho editarem pamflets. Per totaixò demanem la col·laboració de tothom que estigui interessat en canviar lapolítica municipal amb criteris realment socialistes en aquesta campanya.

· Capacomiadament ni cap pèrdua en les condicions laborals a l’Ajuntament de Reus nia les seves empreses subcontractades.

· Remunicipalitzacióde les empreses amb capital privat sota control dels treballadors.

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos