8 DE JUNY: VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS CONTRA EL PLA D'AJUST DEL GOVERN

Els capitalistes, els banquers i els empresaris, que han provocat la crisi de l'economia i han aconseguit beneficis milionaris durant molts anys, han de ser qui paguin ara. Rebutgem la lògica d'un sistema econòmic injust, el capitalisme, que fa passar per davant el benefici d'una reduïda minoria al benestar de la majoria.

El govern del PSOE, que fins fa ben poc ens deia que no retallaria les despeses socials i no aplicaria cap atac contra els més febles, ha llançat fa uns dies un pla salvatge de retalls socials contra els treballadors i els pensionistes que empitjorarà les condicions de vida de centenars de milers de famílies treballadores: rebaixa un 5% el sou dels treballadors del sector públic, congela les pensions el 2010 amb la consegüent pèrdua del poder adquisitiu per als jubilats, suprimeix l'ajut de 2.500 euros a les famílies per cada fill, i redueix la inversió pública estatal en 6.450 milions d'euros. Aquests atacs són la culminació d’un seguit de mesures, com la reducció dels pressuposts de l'ensenyament públic, les mesures de privatització i elitització, com el pla Bolonya, que els estudiants hem sofert en aquests anys.

Però aquests atacs no seran els últims. El govern té previst aprovar una reforma laboral que de dur-se a la pràctica suposarà, entre moltes altres coses, un empitjorament en les condicions laborals per als més joves i un abaratiment de l'acomiadament. L'educació pública també es troba amenaçada. En els últims mesos, el Sindicat d'Estudiants ha desenvolupat una campanya en contra del Pacte Educatiu llançat pel Ministre d'Educació, l'objectiu del qual no és altre que afavorir encara més l'ensenyament de l’escola concertada-privada, dificultar l'accés a la universitat dels fills dels treballadors a través d'augmentar el cost de les matrícules i endurir la selectivitat, a la qual cosa cal, a més, sumar el retall dels nostres drets democràtics. Totes i cada una d'aquestes contrareformes forma part d'un pla integral que pretén una única finalitat: que els plats trencats de la crisi els paguin els treballadors i les seves famílies.


L'argument amb què pretenen convèncer-nos perquè acceptem aquests nous sacrificis és que no hi ha diners per sostenir drets socials com la sanitat i l'educació pública, salaris dignes, estabilitat en l'ocupació o pensions que permetin als nostres avis viure sense dificultats. Però això no és cert. Una de les primeres mesures que es van adoptar en plena crisi va ser un pla de 150.000 milions d'euros per rescatar la banca privada. Hi cal sumar els 23.000 milions d'euros que es destinaran aquest any a pagar els interessos del deute de l'Estat amb els banquers. Mentre es posa aquesta immensa fortuna a disposició dels més rics, es retallen les despeses socials en 50.000 milions d'euros i es permet que centenars de milers de treballadors vagin a les files de l'atur.

Zapatero va arribar al govern gràcies al vot de milions treballadors i de joves d'esquerres que van acabar, després de mobilitzacions massives al carrer, amb el malson del govern d'Aznar i del PP. Tanmateix, lluny d'aplicar mesures socials que protegeixin els interessos de les famílies treballadores, dels aturats i la joventut, el govern està cedint a les pressions de la dreta, als banquers i als empresaris. És necessari mobilitzar-se de forma unitària, massiva i contundent perquè el govern senti la pressió de la majoria de la societat, de tots aquells que no tenim cap responsabilitat en la crisi i que en som les seves úniques víctimes.


Per tot això, el Sindicat d'Estudiants crida els estudiants a participar al costat dels treballadors del sector públic a la vaga del 8 de juny junt amb els sindicats de classe, CCOO, UGT, CGT, CIG. Aquell dia, 8 de juny, el Sindicat d'Estudiants convoca a la vaga general els estudiants de tot l'Estat, demostrant així el rebuig de la joventut contra el pla d'ajust. La lluita dels treballadors és la nostra lluita, tant més quan a l'estat espanyol la desocupació juvenil és superior al 40%, més del 60% entre els joves de 18 a 20 anys, i la immensa majoria dels joves que treballen no cobren ni tan sols mil euros.

El sistema capitalista que ens condemna a la desocupació i l'explotació, a salaris de misèria i contractes precaris, intenta criminalitzar a la joventut a través dels mitjans de comunicació i d'una campanya de propaganda permanent. Davant tot això, nosaltres responem exigint el nostre dret a una educació pública de qualitat, científica, laica i democràtica, i a un lloc de treball en finalitzar els estudis, sense precarietat i sense salaris de misèria. Volem estudiar i volem treballar! Som nosaltres, els joves, els que acusem al capitalisme per negar-nos un futur digne.

La vaga del dia 8 de juny és un primer pas. Al costat de la nostra activa participació a la vaga i a les manifestacions, és necessari que ens organitzem sumant més forces per respondre a aquests i a nous atacs. Cal organitzar Comitès de Lluita contra la crisi capitalista a tots els centres d'estudi. Afilia't i ajuda a enfortir el Sindicat d'Estudiants.


No es tracta només de l'Estat espanyol. Després del pla d'ajust salvatge aprovat pel parlament grec fa unes setmanes, tots els governs europeus han llançat atacs en les mateixes línies. Ja sigui a França, Alemanya, Portugal, la Gran Bretanya o Itàlia, el cost de l'orgia especulativa de bancs i multinacionals que, per si fos poc, ara s'estan enriquint especulant amb el deute públic emès pels estats, ha de ser costejada reduint les despeses socials, els diners destinats a l'ensenyament, a la sanitat, al subsidi de desocupació. Ja n'hi ha prou que els sacrificis de la majoria serveixin per mantenir els privilegis d'una minoria!

Tanmateix, des de d'Europa no solament ens arriben notícies d'atacs i retalls, també ens arriba l'exemple de determinació i lluita de la classe obrera i la joventut grega, que es mobilitza en nombroses vagues generals massives, en defensa dels seus drets. Aquest és el camí a seguir!


Els dirigents de CCOO i UGT tenen una gran responsabilitat a les seves mans. Durant mesos, amb l'argument de que "no existien atacs", han apostat per la negociació i l'acord amb el govern i la patronal, evitant convocar mobilitzacions contundents i massives. Aquesta actitud, lluny d'evitar atacs, ha encoratjat els empresaris i els banquers, que no han deixat de pressionar el govern que abarateixi l'acomiadament, redueixi la despesa social o prolongui l'edat de jubilació. És evident que aquesta estratègia no serveix.

Necessitem una alternativa de lluita que estigui a l'altura dels plans que volem llançar enrere. No estem davant d'un atac aïllat. Tots els sectors i tots els drets socials de la classe obrera estan amenaçats. Ja sigui els treballadors del sector públic o de l'empresa privada, els aturats, els pensionistes o els estudiants que en poc temps haurem d'incorporar-nos al mercat laboral...tots estem afectats per aquesta crisi i els plans que el govern està aplicant. La millor resposta, la més efectiva i poderosa, és una mobilització unificada, que demostri la força que els treballadors i la joventut posseïm quan lluitem units, i la millor manera d'aconseguir-ho és a través d'una vaga general de 24 hores a tot l'Estat. Aquesta és l'alternativa més conseqüent: CCOO i UGT l'han d'organitzar ja, posant data a la mateixa, i desenvolupant una àmplia campanya d'assemblees als centres de treball i d'estudi, i als barris de totes les ciutats i localitats, per crear comitès de vaga i debatre les reivindicacions d’aquesta.

• Per una educació pública, científica, democràtica, laica i gratuïta
• Per un lloc de treball digne al finalitzar els estudis, o subsidi de desocupació indefinida de 1.100 euros al mes
• Cap retall en salaris, sanitat, educació i pensions. Augment dràstic de la despesa pública en serveis socials per donar ocupació a centenars de milers de llicenciats treballadors i joves en desocupació

Sí que hi ha riquesa en la societat per portar a la pràctica aquestes mesures, el que falta és una política autènticament socialista per posar-la al servei de la majoria i que defensi, entre altres, aquestes mesures:

. Augment dràstic dels impostos a les grans fortunes i als beneficis empresarials i a la banca.
. Nacionalització de la banca sota el control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions
. Defensar tots els llocs de treball. Contra l'atur, nacionalització de les empreses amenaçades de tancament sota control dels treballadors i les seves organitzacions