Prou ja d’atacs a la llibertat d’expressió!

Aquest titular sembla més bé dels anys de la dictadura franquista, veritat? Doncs el cert és que ha succeït el matí del 29 de Març del 2017. L’Audiència Nacional ha condemnat a un any de presó a una jove tuitera per fer acudits sobre un feixista com Carrero Blanco. I no només això, sinó que l’han imposat també set anys d’inhabilitació, pel qual no podrà accedir a cap beca ni tampoc opositar per ser professora. La justícia burgesa destrossa la vida d’aquesta jove.

Si et vols unir envia’ns el teu nom, cognoms, número de telèfon, e-mail i localitat a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Descarrega't el manifest aquí

Manifest de Lliures i Combatives

Ens volem vives, lliures i combatives!

La crisis del sistema capitalista ha revelat de manera cruel l’opressió a la que ens enfrontem les joves i dones treballadores. No només som víctimes d’una desigualtat creixent, de l’explotació laboral més brutal o dels prejudicis misògins que escampen l’Església i els governs reaccionaris. Les dones de la classe treballadora suportem una violència quotidiana que no s’atura, i que ha suposat la mort de milers de nosaltres a l’Estat espanyol i a la resta del món.

Protestar no és un crim! 

El govern de dretes i l'Estat irlandès ha llençat un atac brutal contra desenes d'activistes i dirigents que van protagonitzar la campanya contra la imposició d'unes taxes salvatges sobre un bé tan imprescindible com és l'aigua. Un gran moviment de masses que va aconseguir derrotar una de les mesures estrella dels plans d'austeritat de la troika contra el poble irlandès. Aquesta campanya va impulsar el boicot massiu al pagament, que va ser secundat per més ni menys que el 75% de la població, manifestacions multitudinàries i nombroses accions de protesta que finalment van posar al govern contra les cordes, havent d'eliminat la taxa a l'aigua de moment.

Aquest dissabte dia 8 d’abril a les 17:00

a la seu de CCOO de Girona (C/ Miquel Blay núm. 1 – Girona)

El passat 9 de Març, milers d’estudiants vam sortir als carrers al crit de fora la LOMCE, la LEC i el 3+2 perquè volem que s’acabi amb les polítiques de retallades i atacs contra l’educació pública que hem sofert aquests últims anys. La joventut no acceptem que se’ns limiti ben aviat la possibilitat de triar quina formació volem tenir per culpa dels itineraris, que se’ns digui que no hi ha recursos per acabar amb la massificació a les aules o per tenir substituts des del primer dia, que se’ns expulsi vilment de l’educació pública per no tenir diners per pagar un grau o un màster a preus desorbitats, ni que se’ns imposi una selectivitat que té per únic objectiu aconseguir que menys estudiants fills de treballadors entrem a la universitat. Tots els actes organitzats en motiu de la vaga i la pròpia manifestació expressen com els estudiants veiem en la lluita als carrers l'única manera d’aconseguir canviar les coses. No acceptarem el futur de misèria que ens preparen per quan acabem d’estudiar! Per això hem de seguir organitzant-nos als centres d'estudi, als nostres barris, pobles i ciutats. Des del Sindicat d’Estudiants fem una crida a participar a l’assemblea que hem convocat a Girona aquest dissabte que ve per seguir impulsant la lluita!

Organitza el Sindicat d’Estudiants al teu institut o facultat!

Vine i participa!

25 de Març - Concentració a les 18:00h a Plaça Sant Jaume

Durant les últimes setmanes hem viscut jornades històriques de lluita a tot l’Estat. Els 500.000 que recorríem els carrers de Barcelona a favor dels refugiats, les Marxes de la Dignitat on col·lectius que estan duent a terme una defensa exemplar dels seus drets com les Kellys o els estibadors estaven en primera línia, les milions de dones que vam sortir mundialment en contra de la violència masclista el 8 de Març i els més de 100.000 estudiants que vam omplir els carrers de tot l’Estat a la vaga general educativa del 9 de Març. Sense cap mena de dubte, es torna a posar sobre la taula que la lluita i la mobilització als carrer és l’única manera de canviar les coses.