Dimarts passat es va realitzar una trobada del G-20 dedicat a dones empresàries a un hotel de Berlín. La taula d'aquesta trobada estava formada per Ivanka Trump, filla de Donald Trump, Angela Merkel, Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional i Chrystia Freeland, Ministra d’Exteriors de Canadà.
Durant la reunió, aquesta delegació de dones, representants de la burgesia i els grans poders econòmics que apliquen polítiques d'atacs salvatges cap a les condicions de vida de la majoria, es van bolcar en parlar sobre feminisme, apoderament, igualtat, i sororitat. De fet, Angela Merkel va arribar a dir que després d'anys treballant per la incorporació de la dona voluntàriament al mercat laboral havia arribat a la conclusió que la solució no era una qüestió de temps, sinó de polítiques. Christine Lagarde per la seva banda, es va atrevir a demanar polítiques de conciliació i major formació en lideratge.
Però a quines polítiques es refereixen exactament Merkel i Lagarde? A seguir baixant els salaris de la classe treballadora i desmantellar els serveis socials mentre privatitzen escoles i hospitals? A qui demanen aquestes polítiques si són elles mateixes les responsables d'imposar les retallades a la classe treballadora i la joventut?
Són precisament les dones i homes de la burgesia les/els que impedeixen a les dones treballadores tenir un sou digne per no veure's obligades a dependre econòmicament de les seves parelles. Són elles i ells els responsables que les dones treballadores siguin acomiadades si es queden embarassades i un cop són mares es vegin obligades a carregar amb tot el pes de la criança dels fills i la cura de majors i malalts.
La celebració d'aquest acte és una mostra més de la hipocresia de les dones burgeses que es fan dir feministes i que mentre un dia parlen de donar poder a les dones, els altres 364 bolquen totes les seves energies a aixafar les joves i dones treballadores.
Mentre les preocupacions d'aquestes dones són les d'augmentar les quotes per possibilitar que més dones ocupin càrrecs de responsabilitat en les empreses o en la política oficial, la realitat per a la immensa majoria de les dones és que mai seran empresàries amb sous milionaris, per molt que s'estableixin quotes. La realitat de la immensa majoria de nosaltres, les dones joves i de classe treballadora, és que hem d'acceptar llocs amb salaris miserables i condicions infrahumanes si volem sobreviure, mentre es carreguen sobre les nostres esquenes les tasques domèstiques.
Nosaltres, les joves i dones treballadores que lluitem dia a dia no ho fem per arribar als llocs privilegiats des dels que se'ns llancen aquests missatges hipòcrites per després continuar amb els mateixos atacs a la majoria. Nosaltres no volem tenir els mateixos privilegis que Ivanka Trump, Merkel o Lagarde. Nosaltres lluitem per acabar amb qualsevol tipus de privilegi i construir una societat en la qual totes i tots siguem iguals.
Prou de paraules buides i vernissos de feminisme!
Per un feminisme revolucionari i anticapitalista!
Descarrega el nostre periòdic
