Selena Ortiz, estudiant i companya de Lliures i Combatives, el Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària a Barcelona, ha sofert assetjament i transfòbia en els centres d'estudi. Tot i que en els últims anys la visibilització i la lluita pels drets trans ha avançat considerablement, unit a les mobilitzacions feministes combatives de masses i la radicalització del moviment LGTBI de classe, encara queda molt per aconseguir i batallar.
Fruit de la lluita incansable de les persones trans, el 16 de febrer de 2023 es va aprovar la Llei Trans en el Congrés, una llei que va enfurir tant a l'extrema dreta com al PSOE. No obstant això, la legislació té grans mancances.
Lliures i Combatives (LliC): Segons un informe realitzat per la FELGTB, el 58% de les persones trans d'entre 16 i 24 anys han estat víctimes de transfòbia en els seus centres d'estudi. Com ha estat el teu cas i com està sent el procés de denunciar-ho?
Selena Ortiz: Per a començar, vull dir que aquesta entrevista és per a mi un plaer pel fet de parlar i visibilitzar-nos a les dones trans i a les nostres lluites diàries.
Evidentment, i per desgràcia, l'assetjament trànsfob que jo he sofert és una cosa que succeeix diàriament a moltes persones trans i del col·lectiu LGTBI en col·legis i instituts. Per descomptat no és només en els centres d'estudi, tal com apunta un altre informe que va redactar la FELGTB: la transfòbia s'ha triplicat en els últims 5 anys en la via pública ja sent violència verbal, física o sexual.
Per desgràcia jo, com milers de persones, he patit aquesta violència. Una violència que moltes vegades succeeix des d'abans que, per exemple, en el meu cas, comencés la meva transició. Crec que d'algun mode, es pot arribar a l'imaginari que una persona trans abans de declarar-se i afirmar-se com a tal se la vegi diferent, perquè evidentment està en un cos i en unes vivències que no li corresponen.
En el meu cas això és el que va succeir quan jo estava cursant l'ESO, a l’Escola Santa Maria dels Apòstols de Barcelona. Vaig sofrir aquesta violència (verbal i sexual) durant 4 anys juntament amb la repressió d'haver de callar la meva pròpia identitat, ja que, si deia el que m'estava passant, havia de manifestar la meva identitat de gènere i en aquest moment no estava preparada.
Això em va desencadenar un Trastorn de la Conducta Alimentària, específicament anorèxia nerviosa i vaig estar 7 mesos ingressada. Després de molta feina psicològica i emocional, vaig poder acabar denunciant els fets i per fi ser la Selena.
D'altra banda, també vaig sofrir transfòbia consentida pel propi professorat en un Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica, a l’Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges, que vaig deixar al febrer d'aquest mateix any per aquest motiu.
LliC: Tots aquests casos d'assetjament i agressions estan ara mateix en processos judicials oberts. Quin ha estat el tracte per part de les institucions i la judicatura? En quin estat es troben ara?
S.O.: Sí, és així. Es troba en procés judicial el cas de violència LGTBI que vaig patir a l'ESO. De fet, va ser dimecres passat 19 de juny quan es va celebrar el judici per aquesta denúncia. Tinc molt a agrair-vos per l'acompanyament que m'heu prestat en el procés.
El tracte que vaig rebre va ser bastant correcte, encara que sé que és una excepció. El sistema judicial exerceix la violència contra les dones, tant les dones cis com les trans, i la seva base patriarcal col·loca una diana també a les persones LGTBI. No per casualitat moltes de nosaltres no denunciem, perquè sabem que deixaran impunes els nostres agressors i que a sobre, el judici públic el sofrirem nosaltres. La justícia en aquest país sembla treta de l'Antic Règim, no per casualitat hem lluitat amb totes les nostres forces contra això.
Ara mateix estem pendents que surti el veredicte del judici. Sincerament, jo no espero molt d'aquesta justícia. Tinc esperança que els agressors paguin d'alguna forma, però estic molt satisfeta d'haver fet el pas, d'haver estat valenta i haver portat a aquestes persones que tant de dolor m'han provocat als tribunals. He pogut dir-los en la cara tot el vilipendi que vaig sofrir per part seva. I he pogut portar a la pràctica això que tant cridem que “cap agressió sense resposta”. Així que, missió complerta.
LliC: L'any passat va ser aprovada la Llei Trans. Què opines d'això? Què ha suposat per a tu aquesta llei?
S.O.: Penso moltes coses d'aquesta llei, tant positives com negatives. Penso que és un reconeixement a la nostra lluita i que és un pas endavant reconèixer que hi ha diferents realitats trans, que les despatologitza. Per exemple, crec que totis celebrem que no faci falta hormonació perquè en aquest país se't consideri una dona trans. Però, té moltes mancances. Una llei en la qual no entren les persones no binàries, on no entren les persones sense papers o menors… no és una llei per a totis. També oblida una cosa molt important: sense més recursos econòmics per a la sanitat o l'educació pública, les persones trans continuarem sofrint episodis de violència perquè falten recursos.
En el meu cas, l'aprovació de la Llei Trans em va portar a una situació d'inestabilitat molt gran. Jo vaig començar el procés del meu canvi de nom uns mesos abans que aquesta s'aprovés, així que en el seu moment vaig aportar tota la informació mèdica de què m'estava hormonant i vaig passar per una metge forense. Però arribat un moment des del Registre Civil se'm va comunicar que havia de tornar a començar el procés perquè la nova Llei Trans ja s'havia incorporat en el BOE. Així que vaig haver de tornar a començar tot el nou procés, i en el que per cert he de dir que van tenir un gran error perquè al setembre del 2023 em van demanar la nova partida, quan aquesta ja estava en el Registre des del mes de juny.
LliC: S'acosta el dia de l'orgull LGTBI, el dia 28 de juny, on es commemoren les revoltes de Stonewall Inn que van ocórrer en 1969. Per què és important reivindicar un orgull anticapitalista i combatiu?
S.O.: La gran importància de reivindicar un orgull anticapitalista i combatiu és el motiu de tot el que ens envolta. El capitalisme ens oprimeix dia a dia i és una vergonya que els seus defensors s'intentin lucrar de la nostra lluita. Els empresaris que col·loquen la bandera LGTBI el mes de juny després són els mateixos que promouen l'assetjament, ens acomiaden o no ens contracten per la nostra orientació i identitat… És una estratègia de màrqueting molt pensada per a obtenir més diners. Per això ens tindran al davant.
I aquest any més, com ja vam fer el 8M, és molt important vincular la lluita LGTBI amb la lluita palestina. Hi ha una campanya pesada que intenta rentar-li la cara a Israel dient-nos que és la “única democràcia” d'Orient Mitjà. Doncs mira, no. Un Estat colonialista que aixafa els drets i arrenca la vida a milers de palestins, no és una democràcia ni és res.
Aquest Orgull enviarem la nostra força a Gaza i agafarem la bandera palestina també per a denunciar la complicitat dels governs occidentals. Som anticapitalistes, som antiimperialistes, i ho tornarem a mostrar.
Vull acabar amb el que començava dient: gràcies per deixar-me alçar la veu al costat de milers de dones i per donar-me aquest espai per a poder expressar amb llibertat tot el que totes en algun moment de la nostra vida vam haver de callar. Lliures, perquè la llibertat és el nostre dret de naixement.
Descarrega el nostre periòdic
