• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5

Galeria de fotos

Dos dies de debat vibrant, de fraternitat revolucionària, de reafirmar-nos en la defensa de l'ensenyament públic i en la lluita contra aquest sistema criminal i en la resistència antifeixista. Els dies 12 i 13 de novembre més de 160 joves vam celebrar a Madrid el XX Congrés estatal del Sindicat d’Estudiants preparant les nostres forces per a les grans batalles del futur.

Estudiants de Vigo, Pontevedra, Santiago, Ferrol, Bilbo, Gasteiz, Gijón, Oviedo, Barcelona, ​​València, Castelló, Guadalajara, Madrid, Sevilla, Màlaga, Cadis, Còrdova… convidats internacionals de Portugal, Alemanya i Mèxic, del moviment obrer i els moviments socials, vam protagonitzar tres grans blocs de debat on van prendre la paraula més de 60 companyes i companys, per continuar construint l'organització del jovent revolucionari.

En un moment polític transcendental –crisi econòmica i social, una inflació desbocada, l'extrema dreta avançant, una devastació climàtica sense precedents, guerres imperialistes colpejant el món...– és fonamental situar-nos per encarar els desafiaments que tenim per davant i el paper protagonista que el jovent hem d'ocupar en la lluita de classes.

Prou d’atacs a l’educació pública, prou privatitzacions!

Vam començar el nostre Congrés amb la presentació del primer bloc de debat a càrrec de la companya Coral Latorre, Secretària General del Sindicat d'Estudiants: En defensa de l'educació pública i la nostra salut mental.

En aquest panell vam fer un repàs detallat de les nefastes polítiques educatives que el Govern de coalició està duent a terme. La pandèmia va despullar les mancances materials, econòmiques i humanes que pateix l'educació pública a l'Estat espanyol, després d'anys de retallades salvatges a les mans de la dreta que no s'han revertit. Per contra, el continuisme i el menyspreu per les necessitats educatives de milions d'estudiants de famílies treballadores ha estat la tònica general. Però no només vam haver de suportar un menyspreu majúscul durant el confinament i els mesos posteriors. L'aprovació de lleis educatives com la LOMLOE, la Llei Castells o la reforma de la Formació Professional, demostren que aquest Govern prefereix seguir el guió que els hi dicta la CEOE, la patronal de la privada i la jerarquia de l'Església Catòlica, abans que posar en marxa el pla de rescat urgent que la nostra educació necessita. Això no té res a veure amb les polítiques d'esquerres!

Vam denunciar que l'agenda educativa estatal està permetent que la dreta s'encoratgi i trepitgi a fons l'accelerador de les seves mesures reaccionàries en aquelles comunitats on governa. Companys i companyes van prendre la paraula per explicar la situació de l'escola pública a Galiza després d'anys de Govern de Feijóo, a Euskal Herria on ara el PNB pretén aprovar una llei educativa que destinarà un 40% del pressupost educatiu per a la privada-concertada, o a la Comunitat de Madrid, on Díaz Ayuso ha traçat un pla de guerra contra la pública. També va haver intervencions per explicar el paper de control ideològic que segueix exercint l'Església Catòlica a les nostres aules, la importància de lluitar per una Universitat pública, gratuïta i de qualitat, sense selectivitat ni notes de tall, i defensar amb dents i ungles el dret de els estudiants catalans, bascos, gallecs, valencians i balears d'estudiar en les nostres llengües.

Un altre dels punts en què vam dedicar més atenció va ser l'epidèmia de trastorns mentals que pateix el jovent, que és una conseqüència directa de la descomposició del sistema capitalista. Les depressions, l'ansietat, l'increment dels intents de suïcidis... està totalment relacionat amb una taxa d'atur juvenil del 38%, amb un 75% dels joves assalariats per sota del SMI, amb un 32% de la població entre 20 i 29 anys en risc de pobresa, amb la impossibilitat de poder emancipar-nos de la llar familiar, amb el fracàs escolar i la destrucció dels nostres barris…

La vaga general estudiantil que vam impulsar el 27 d'octubre, on vam celebrar més de 30 manifestacions arreu de l'Estat, va ser tan important perquè vam posar el focus en la necessitat de lluitar col·lectivament contra aquesta xacra social. Vam explicar que per descomptat que volem més psicòlegs i psiquiatres a la sanitat pública i a cada centre d'estudi, que tothom tingui accés a una teràpia gratuïta, que es nacionalitzi la sanitat privada i les farmacèutiques perquè la salut mental deixi de ser un negoci, i que hi hagi educació emocional i sexual al sistema educatiu. Però el que realment volem és posar fi a les condicions inhumanes i miserables a les que ens condemna el capitalisme. Aquesta és l'única manera de protegir la nostra salut mental, les nostres vides i el nostre futur!

El Sindicat d'Estudiants hem participat de manera enèrgica en tots els fronts de la lluita de classes. Vam impulsar les manifestacions contra l'empresonament de Pablo Hasél, vam participar en l'aixecament que va haver-hi als barris obrers madrilenys contra el confinament classista d'Ayuso, vam dirigir protestes antiracistes arran de l'assassinat de George Floyd als EUA, hem recolzat concentracions en defensa de la sanitat pública, vam convocar aturades contra el fred a les aules i per unes condicions d'estudi dignes, hem organitzat vagues climàtiques per assenyalar que el capitalisme mata el planeta…

Però sens dubte, hi ha un moviment que mereix una menció especial: la lluita pels drets de la dona treballadora.

Construint Lliures i Combatives

La marea feminista va tornar a donar una lliçó inoblidable aquest 8 de març passat, demostrant que aquest moviment és més viu que mai i amb un profund segell de classe i anticapitalista. Des que el Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària vam decidir impulsar la nostra plataforma feminista Lliures i Combatives el 2017, la nostra activitat en aquest terreny ha estat frenètica i una prioritat.

Anahí López, companya del Sindicat d'Estudiants i portaveu de Lliures i Combatives a Astúries, va introduir aquest segon bloc de discussió fent un balanç dels darrers cinc anys de lluita. Hem convocat cinc vagues generals feministes contra la violència masclista, per l'educació sexual inclusiva a les aules, contra sentències patriarcals, participat en totes les mobilitzacions tant feministes com LGTBI, i hem aixecat campanyes impressionants i victorioses com la de Justicia Para Paz.

En aquest punt, desenes de delegades i convidades van prendre la paraula per explicar la nostra defensa del dret a l'avortament a la sanitat pública i dels drets trans, la nostra batalla contra l’esclavitud sexual i per l'abolició de la prostitució, la pornografia i els ventres de lloguer. Les feministes revolucionàries que avui ens aixequem contra l'opressió bevem del llegat de Stonewall o de les dones comunistes, com ara Clara Zetkin i Rosa Luxemburg, que van construir el 8 de març com un dia de lluita de la dona treballadora. També va estar molt present en el debat la lluita de les dones als EUA contra la prohibició del dret a l'avortament o l'aixecament popular que avui sacseja l'Iran, amb les dones i el jovent al capdavant.

Sens dubte, ens sentim molt contentes d'haver pogut comptar amb la participació de la Plataforma de Pensionistes de Móstoles, les treballadores del SAD i la Plataforma Trans en aquest Congrés. Conèixer de primera mà la lluita per unes pensions dignes, la vaga que les treballadores del Servei d'Ajuda a Domicili van protagonitzar a Astúries per un conveni digne, o la resistència del col·lectiu trans no només contra l'extrema dreta sinó contra el feminisme trànsfob i els intents del PSOE de bloquejar la Llei Trans, és una inspiració per a totes i tots nosaltres.

35 anys d'història, 35 anys de lluita

Un dels moments més emocionants d'aquests dies va ser l'acte que vam celebrar dissabte a la tarda en commemoració dels 35 anys d'història del Sindicat d'Estudiants, on van participar alguns dels secretaris generals anteriors de la nostra organització, tots ells militants d'Esquerra Revolucionària, l'organització que va fundar el SE.

De la mà de Juan Ignacio Ramos, Tohil Delgado i Ana García, vam recordar les lluites estudiantils del 86-87, any en què va néixer el Sindicat d'Estudiants, i com vam arrancar al Govern de Felipe González reivindicacions històriques com ara la construcció de centenars d'institut públics , la gratuïtat de la matrícula a l'ensenyament superior per a les famílies treballadores o la política de beques. Vam reivindicar la bandera internacionalista que la nostra organització ha aixecat sempre contra les guerres imperialistes. Vam reviure la victòria contra les revàlides franquistes i el massiu moviment que vam encapçalar contra la LOMCE i el pla de privatitzacions del Partit Popular. Vam rememorar el paper que vam jugar a la rebel·lió del poble de Catalunya pel dret a decidir i contra la repressió de l'Estat, i les vagues que hem convocat en defensa de la república catalana socialista.

Tota la nostra història, les nostres victòries, triomfs i fites, ha estat possible gràcies a les idees i als mètodes del marxisme revolucionari.

Antifeixisme i revolució. No passaran!

El tercer bloc de discussió el vam dedicar a lluitar contra l'extrema dreta. Marina Mata, Secretària d'Organització del Sindicat d'Estudiants, va començar la seva intervenció recordant Carlos Palomino, el jove de Vallekas assassinat fa 15 anys a mans d'un neonazi i militar professional, i denunciant que el feixista que el va assassinar ha obtingut el primer permís per sortir de presó.

La lluita contra el caràcter reaccionari, classista i franquista de l'Estat i una extrema dreta cada cop més encoratjada va recórrer tota la sessió des de la primera intervenció fins a l'última. Vox, el PP i els diferents Bolsonaros i Melonis, són una greu amenaça per al conjunt del jovent, les dones, el col·lectiu LGTBI i la classe treballadora. El seu discurs masclista, racista i propatronal, d'exaltació del nacionalisme espanyolista o contra la memòria històrica, ens han de preocupar. Però hem de ser clars: si l'extrema dreta i la seva demagògia pot avançar és gràcies a la política de l'esquerra parlamentària i la seva renúncia a trencar amb el règim del 78.

El PSOE i Unides Podem han arribat a pactes amb el PP per col·locar al capdavant del Tribunal Constitucional dos feixistes, han felicitat la dictadura marroquina per la matança a Melilla i segueixen aplicant la mateixa política migratòria racista, defensen o mantenen un silenci còmplice amb la parasitària monarquia, han enviat els antiavalots a reprimir la protesta social i han enarborat la bandera de l'OTAN i l'imperialisme nord-americà. Això és el que està col·locant una catifa vermella a l'extrema dreta!

Sabem que no derrotarem el feixisme des de les mateixes institucions que els protegeixen i emparen. Com vam demostrar a la Fira de Màlaga, quan un grup de neonazis va atacar la nostra caseta, només hi ha un camí per frenar-los els peus: la mobilització més contundent, les eines i els mètodes de la classe obrera i un programa revolucionari per defensar els nostres drets.

Per això ens omple d'orgull haver comptat amb el testimoni d'Antonio Muñoz, dirigent de la vaga del metall a Cadis, la salutació d'Aitor Bordagaray de Tubacex i de Madres Contra la Represión de Madrid, així com l'experiència de treballadors joves de la logística, el telemàrqueting o del metall. La classe treballadora i el jovent obrer som els únics capaços d'escombrar l'escòria feixista i transformar la societat sobre la base de la nostra lluita.

Vam tancar aquest bloc, com no podia ser d'una altra manera, emocionant-nos amb les imatges de la manifestació en defensa de la sanitat pública que recorria els carrers de Madrid en aquell mateix instant. Una demostració de força impressionant i un cop dur a l'agenda ultradretana de Díaz Ayuso i la seva política d'arrasar la sanitat pública, i a l'estratègia de pau social que els sindicats, el Govern central i la patronal intenten imposar.

La joventut precària, els fills i filles de la classe obrera tenim molt clar que el capitalisme no té res per oferir-nos. La necessitat d'organitzar-nos políticament contra aquest sistema malalt i de construir una esquerra revolucionària és més urgent que mai.

Va ser un Congrés inoblidable. El que vam viure és precisament la força que tenim quan unim la nostra lluita a la dels treballadors i les treballadores. Acabar amb aquest sistema i construir una societat socialista no és cap utopia. És la principal tasca que tenim per endavant per garantir un present i futur dignes per al conjunt de la població. I no desistirem fins a vèncer!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos