NO a la Llei (de privatització) d’Educació de Catalunya
Vaga General d’estudiants i professors 14 Febrer
El govern de la Generalitat de Catalunya, el tripartit (PSC – ERC – ICV), vol aprovar una Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Ha presentat un text anomenat “Bases de la Llei d’Educació de Catalunya” que suposa una veritable declaració de guerra contra l’educació pública. És una ofensiva contra l’educació pública, obrint tres grans autopistes per privatitzar d’educació pública:
- Gestió privada dels instituts i escoles públiques: A les bases diu que la Llei podrà “obrir la possibilitat de gestió dels centres de titularitat pública a entitats cooperatives i sense ànim de lucre o a equips de professionals”. És a dir, que empreses privades “sense ànim de lucre” podran gestionar els centres públics, com per exemple les organitzacions de la Jerarquia Eclesiàstica que controlen la concertada. Això significa posar en mans d’empreses privades l’educació pública!
- Més diners a la privada concertada: La consolidació del que anomenen Servei públic d’educació significa la consolidació de doble xarxa educativa pública – privada concertada. Mentre l’educació pública es degrada fruit de la falta d’inversió, els empresaris de l’educació privada s’inflen les butxaques amb les subvencions i amb les quotes il·legals que cobren, fent de l’educació un negoci.
- Criteris empresarials i antidemocràtics per gestionar els instituts: Parlen de l’autonomia de centres, però en realitat es tracta de que la direcció de l’institut sigui un director – dictador – gerent, al marge del que opini la comunitat educativa. Més repressió i retall dels drets democràtics dels estudiants, fa possible la contractació externa de serveis (que empreses privades siguin les que proveiran els psicòlegs i treballadors socials), l’elecció dels professors segons criteris subjectius del director, i l’autonomia en els recursos econòmics, és a dir, obrir la porta a que es cobrin quotes també a l’educació pública. L’educació pública ha de ser gratuïta!
A més a més, contempla altres mesures com itineraris encoberts, separar-nos per rendiment escolar. Això no resoldrà el problema del fracàs escolar, sinó que portarà a expulsar a milers de fills de treballadors del sistema educatiu. Això és el que plantejava el PP en la LOCE. El fracàs escolar només es pot solucionar amb més professors de reforç, més instal·lacions i més beques i ajudes, i no criminalitzant i encarrilant al mercat laboral als companys amb més problemes d’aprenentatge i/o socials o econòmics.
Es tracta d’una llei racista: culpa als estudiants immigrants del fracàs escolar i dels problemes de l’educació. Si falten beques de menjador, o places als cicles formatius o escoles bressol, o si les aules estan massificades, no és pas culpa dels immigrants, sinó de la política educativa del govern, orientada a la retallada de drets socials i la privatització.
Aquestes mesures portaran a una triple xarxa educativa: els centres concertats (que rebran encara més diners), els centres públics de gestió privada, i finalment els centres públics – guetto. Aquesta llei educativa és una llei de dretes, que beneficia a la patronal de l’educació privada (la Jerarquia Eclesiàstica) i ataca l’educació pública. El que hauria de fer el tripartit és una llei educativa d’esquerres, en benefici dels fills dels treballadors i de l’educació pública.
Quins són els problemes de l’educació? Qui és el responsable?
El fracàs escolar a l’Estat espanyol és dels més elevats d’Europa. I el fracàs escolar a Catalunya és alhora dels més elevats de l’Estat. Quina és la raó? El govern tripartit insinua que és culpa de la comunitat educativa. Culpen als professors, estudiants i pares i mares del fracàs escolar, quan en realitat en som les víctimes. Els països amb menys fracàs escolar són els que més inverteixen en educació i on l’educació privada pràcticament no existeix. Per contra, on menys s’inverteix en l’educació, més fracàs escolar i pitjors resultats acadèmics mostren. A la Unió Europea s’inverteix en educació (no universitària) el 3’9% del PIB (riquesa generada en un any), a l’Estat espanyol baixa fins el 3’01% del PIB, però a Catalunya la inversió és del 2’2%. De fet països com Turquia, Romania o Macedònia inverteixen més diners en aquest concepte que Catalunya.
Això es concreta als instituts en que falten instal·lacions dignes (biblioteques, gimnasos, laboratoris, tallers,...), aquest curs hi ha 20.000 estudiants en més de 800 barracons. Falten professors per solucionar el problema de la massificació a les aules, falten professors de reforç, psicòlegs i pedagogs, i falten places públiques, sobretot a infantil i cicles formatius. Aquests són els problemes reals de l’educació pública, i són la conseqüència de la política educativa aplicada durant els últims anys.
Quan governava CiU (i el PP en el govern central) van aplicar una política educativa consistent en degradar l’educació pública en benefici de l’educació privada concertada.
Malauradament, el tripartit no ha trencat amb aquesta política, sinó que l’ha continuada i aprofundida. Des de la formació del govern del tripartit en el 2003, el pressupost educatiu ha augmentat en les dades globals, sobretot per l’augment del número de professors, però també ha augmentat el número d’alumnes (per l’arribada dels fills dels treballadors immigrants), el que no ha solucionat el problema de la massificació a les aules. Alhora, la inversió a l’educació privada concertada ha augmentat de 690 milions d’euros el 2002, a més de 1000 milions d’euros en el 2007! Això significa que Catalunya és de les Comunitats Autònomes que menys inverteix en l’educació pública, però de les que més inverteix en l’educació privada concertada. Els empresaris de l’educació privada s’estan omplint les butxaques mentre els centres públics estan degradats.
Per una reforma educativa d’esquerres en benefici dels fills dels treballadors
El que realment necessita l’educació pública és una reforma educativa que contempli un augment dràstic de la inversió a l’educació pública i acabar amb el transvasament de diners públics a l’educació privada concertada.
Els sindicats de professors USTEC, CCOO, UGT i CGT, conjuntament amb el Sindicat d’Estudiants, hem convocat una Vaga General d’Estudiants i Professors a Catalunya pel proper 14 de febrer, i manifestacions conjuntes. Hem de sortir al carrer massivament per mostrar el nostre rebuig a aquesta llei educativa, i exigir que el tripartit faci una llei educativa d’esquerres.
El Sindicat d’Estudiants creiem que és necessari traçar un pla de lluita que vagi més enllà del 14 de febrer, per tal de pressionar al govern per a que retiri el text de “bases de la LEC”. La comunitat educativa ha de donar una resposta contundent a aquest gravíssim atac a l’educació pública.
Plataforma reivindicativa:
- 7% del PIB per a l’educació pública, 5% a l’educació no universitària. Pla de xoc extra d’inversió per garantir a tots els centres educatius el compliment de les condicions materials que explicitem en aquesta plataforma.
- Ni un euro a la concertada. No a la doble xarxa. Integració de la concertada a l’educació pública de qualitat que reivindiquem, amb equiparació de condicions pels professors, alumnes i pares i mares.
- No a la massificació: 15 alumnes per aula a Primària, 20 a Secundaria i 25 a Batxillerat i Cicles.
- No als barracons. Instal·lacions dignes als instituts: material informàtic, biblioteques, gimnasos, laboratoris i tallers ben dotats.
- Increment radical dels pressupostos destinats a beques per acabar amb la selectivitat econòmica.
- No als itineraris encoberts. Contra el fracàs escolar: invertir el màxim de recursos per garantir professors de recolzament, logopedes i treballadors socials, classes de reforç i desdoblaments, beques i ajudes, així com atenció psicopedagògica.
- Exàmens de recuperació al mes de juny i de setembre.
- Fora la religió de les aules. No a l’adoctrinament religiós.
- Gratuïtat total de l’educació: llibres de text, menjadors i transport gratuït. No al cobrament de quotes ni factures de material - fotocopies.
- Drets democràtics. Dret a vaga i a assemblea en horari lectiu. Per un Consell Escolar democràtic. No als directors – dictadors – gerents.
- Per uns cicles formatius de qualitat: cap no admès a la pública. Pràctiques remuredades.
- El fill de l’obrer a la universitat. Supressió de la selectivitat.
Per una llei educativa en benefici dels fills dels treballadors!
Per una educació pública, gratuïta i de qualitat!
Descarrega el nostre periòdic
