Perquè diem que el govern ha endurit la selectivitat?
NO A L’ENDURIMENT DE LA SELECTIVITAT
El govern ha presentat com serà la nova selectivitat. Comportarà un greu enduriment
Per què és un enduriment?
- Introducció de la prova oral d’idioma. Aquesta mesura beneficiarà clarament als estudiants que es puguin permetre acadèmies privades i altres mitjans que no són a l’abast de la majoria dels fills dels treballadors. Introduir un examen oral no millorarà la qualitat de l’ensenyament d’idioma a l’institut perquè aquesta només es pot assolir a través d’inversió en l’educació pública.
- Caldrà treure un 5 per aprovar. Fins ara amb un 4 de mitjana a la selectivitat es considerava que l’estudiant era apte per estudiar a les universitats, sempre que a la mitjana ponderada amb el batxillerat obtingués un 5. Amb el nou decret només s’acceptarà a aquells estudiants que treguin 4 a la selectivitat si en el batxillerat han tret més de 6.
- S’introdueixen exàmens de tipus test amb multiresposta. El govern al·lega que d’aquesta manera s’evitaran reclamacions perquè els exàmens seran més objectius. El que no diuen és que aquest tipus d’exàmens tindran moltíssimes preguntes, i està implícit que en respondre incorrectament a una qüestió et puguin treure punts. En conjunt els exàmens seran més difícils.
- A la pràctica serà obligatori fer les proves “voluntàries”. Aquesta mesura busca dividir i enfrontar els estudiants. Així, els que vagin a accedir a carreres sense demanda, no hauran de fer aquests exàmens. Però per accedir a la resta de carreres, l’estudiant sí haurà de fer aquestes noves proves perquè estaran en joc fins a QUATRE punts que se sumen directament a la nota resultant de la mitjana ponderada entre el batxillerat i la selectivitat. És a dir, si la nota del batxillerat i selectivitat es queda en un 6, amb els exàmens “voluntaris” podràs apujar-la fins a 10. Però per descomptat les universitats ho aprofitaran per apujar les notes de tall. Això farà que a la pràctica siguin exàmens obligatoris. A més a més, tal com estan plantejats aquests exàmens seran un nou i lucratiu negoci per a les acadèmies privades.
- S’avalua el batxillerat. Amb els quatre punts que es poden obtenir als exàmens “voluntaris” i que se sumen a la mitjana ponderada entre el batxillerat i la selectivitat “obligatòria”, un estudiant que s’hagi esforçat durant el batxillerat i hagi obtingut bona nota podrà veure’s superat en l’accés a la universitat per un altre estudiant que, havent aprovat pels pèls, s’hagi pogut preparar els exàmens “voluntaris” en costoses acadèmies privades. És a dir, de res servirà haver-se esforçat en els dos anys de batxillerat si no tens els mitjans per preparar a consciència aquests exàmens “voluntaris”. Serà el gran negoci de les acadèmies privades perquè, a més a més, no caldrà haver cursat al batxillerat l’assignatura corresponent.
- Les universitat seleccionaran l’alumnat. Les universitats podran escollir quines assignatures (a través dels seus corresponents exàmens “voluntaris”) seran claus per poder accedir a les carreres universitàries. La nota d’aquests exàmens valdrà més que les d’altres. Aquesta novetat obligarà a l’estudiant a orientar-se cap a una determinada carrera des de primer de batxillerat per especialitzar-se en les assignatures premiades per la universitat. És una mesura que permet a les universitats seleccionar quins estudiants poden cursar unes o altres carreres.
- Hi haurà menys possibilitat d’escollir carrera universitària. Els estudiants hauran de tenir clar quina carrera volen fer ja en primer de batxillerat. Si per accedir a un grau determinat (les noves carreres amb els plans de Bolonya) d’una universitat determinada l’estudiant haurà de fer les proves “voluntàries” de dues assignatures específiques escollides per la universitat, resulta lògic que l’estudiant es matriculi d’aquestes dues assignatures (encara que no sigui obligatori fer-ho) al batxillerat. Però per a un grau similar d’una altra universitat no tenen perquè ser aquestes dues assignatures les escollides per la universitat, sinó que poden ser unes altres diferents. Per no parlar d’un altre grau diferent, fins i tot de la mateixa primera universitat. Aquesta situació provocarà que, si després de fer les proves “voluntàries” l’estudiant es troba que li falten centèsimes per poder entrar al grau escollit, probablement estigui encara en pitjor situació per matricular-se en altres graus. És a dir, la major especialització provocarà que hi hagi menys carreres a escollir. Molts estudiants es queden ja avui sense estudiar la carrera desitjada per molt poc, però poden accedir a una carrera similar, o a aquesta mateixa carrera en una altra universitat. Amb la nova reforma, tot això serà molt més difícil i molts estudiants es quedaran fora de la universitat.
Actualment hi ha una campanya conscient per desmotivar l’estudiant i evitar que intenti estudiar una carrera universitària. Per als capitalistes sobren llicenciats malgrat les enormes necessitats socials que s’haurien de cobrir.
Aquesta nova selectivitat contribuirà a impedir que els fills dels treballadors puguin aconseguir un títol educatiu superior. Davant la crisi econòmica es tornarà a demostrar que tenir un títol universitari és una assegurança de vida enfront de l’atur massiu i la precarietat absoluta que veurem a l’estat espanyol en els proper mesos (i potser anys).
El Sindicat d’Estudiants defensa la supressió de la selectivitat perquè l’estudiant ja ha demostrat la seva capacitat al batxillerat, alhora que exigim que inspecció educativa impedeixi als centres privats-concertats inflar les seves notes. Però per descomptat, el que no consentirem és un enduriment de la prova.
Recordem al govern del PSOE que el PP, amb Rajoy com a ministre d’educació, ja va intentar al curs 1999/2000 un enduriment similar de la selectivitat, el que va provocar un important moviment d’estudiants que va forçar la retirada de la mesura.
EL FILL DE L’OBRER A LA UNIVERSITAT!
Descarrega el nostre periòdic
