· Un pla de lluita combatiu i elaborat amb la participació de professors i estudiants, sostingut en el temps i que vagi més enllà de la convocatòria de vagues educatives aïllades.

· Comitès de lluita en els centres educatius amb professors, pares i estudiants coordinats a nivell local i nacional.

· Estendre la lluita al conjunt de la classe obrera a Catalunya i a tota la comunitat educativa estatal, a través d'una vaga general en defensa dels serveis públics i en contra dels atacs del govern i dels empresaris.

L'educació ha estat en el centre de l'actualitat política a Catalunya durant els últims dos anys, tant per les reformes educatives que el govern del PSOE i el tripartit han aprovat i iniciat la seva aplicació, com pel rebuig massiu per part de la comunitat educativa.

En l'educació  no universitària, la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) de la Generalitat, governada pel tripartit (PSC, ERC i ICV) ha posat dempeus de guerra a la comunitat educativa, en especial als professors, mestres i estudiants. Les bases de la LEC van ser respostes amb una vaga el 14 de febrer de 2008, però el seu èxit no va impedir que el Departament d'Educació en l'avantprojecte i sobretot en el projecte de llei, desenvolupés els elements més retrògrads d'aquesta contrareforma. Unes altres dues vagues de professors i estudiants van sacsejar el sistema educatiu, el 13 de novembre de 2008 i el 19 de març de 2009, igualment multitudinàries, amb desenes de milers de manifestants als carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes.

 No l’educació pública ni la classe obrera

 

Els sindicats de professors de l’educació pública, junt amb el Sindicat d’Estudiants, hem convocat vaga general de la comunitat educativa. El 17 de març tornarem a sortir junt als professors contra la llei de privatització (LEC) i la política educativa del Departament. Els estudiants també hem de sortir al carrer contra l’enduriment de la selectivitat, contra l’aplicació del Pla Bolonya.

Volem donar a conèixer la greu situació que s'està produint en els grups de 1º Batxillerat. La gran majoria dels estudiants hem triat no rebre classe de Religió. Fins a ara, com en molts altres instituts, aquesta assignatura s'impartia a última hora, amb el que la majoria que no la donàvem podíem eixir abans.

L'aplicació dels Plans de Bolonya continua demostrant tot el que argumentàvem els que vam sortir al carrer en contra. A l'espectacular pujada de taxes d'aquest curs amb el pas als Graus - el preu del crèdit va pujar un 23% amb el canvi de titulacions (i) -, l'enduriment de la selectivitat que serà vigent aquest curs, l'important retall pressupostari a les universitats públiques a algunes comunitats (per exemple Madrid), se li uneixen ara els nous plans que el Ministeri d'Educació ha posat a sobre de la taula amb un document per al “debate”: “Reflexions sobre la millora del finançament de les universitats”. En cas de dur-se a terme, suposarà un nou salt en els atacs a la universitat pública.