Galeria de fotos i vídeos

El dijous 14 i divendres 15, estudiants de Batxiller, la ESO i FP de diferents instituts públics de València, Alacant i Castelló hem dit prou a les lamentables condicions en que estem fent classe als nostres centres. Entre ahir i avui hem organitzat aturades de l’activitat lectiva, amb concentracions al pati i a l’entrada de l’institut per fer visible i expressar el nostre rebuig al fred, a la falta de sistemes de calefacció i climatització a les aules, la pujada dels contagis per la Covid-19 i l’abandonament per part de la Conselleria d’Educació i el propi Ministeri davant aquesta tràgica situació.

País Valencià. Aturades a les 9h i 17h dijous 14 i divendres 15 de gener amb concentracions al pati de l’institut

Els i les estudiants dels centres d’ensenyament públic del País Valencià estem patint una situació insostenible on s’està vulnerant dia rere dia el nostre dret a una educació pública de qualitat.

Des de l’inici del curs 2020-2021 al setembre, tant la Conselleria d’Educació com el Ministeri d’Educació s’han negat en posar en marxa mesures contundents per frenar la onada de contagis per la Covid-19 als nostres centres d’estudis, mesures que hem estat exigint des de l’inici de la pandèmia com la baixada de les ràtios o la contractació massiva de professorat.

La “solució” que les administracions educatives ens han donat ha estat obrir les finestres perquè les aules estiguessin ventilades. Com era d’esperar, ara qui estem pagant les conseqüències d’aquesta desídia som la comunitat educativa.

Els i els estudiants universitaris portem mesos seguint les classes de forma telemàtica. No obstant, ara, a la cresta de la tercera onada, ens estem veient obligats a realitzar els exàmens presencialment davant la desídia i la irresponsabilitat del ministre d'Universitats, Manuel Castells, i dels rectors de les universitats. Un cop més aquesta decisió no ha anat acompanyada de cap mesura per assegurar que puguem realitzar els exàmens de forma segura, de manera que les aglomeracions als passadissos i en les pròpies aules s'han convertit en la norma.

• Deixar de regalar milers de milions a la concertada
• Fora la religió de l'escola pública
• Assegurar un ensenyament digne per als joves de famílies treballadores

La LOMLOE ha estat finalment aprovada en el parlament el dijous 19 de novembre amb l'oposició frontal de la dreta. Posats dempeus, els diputats del PP, de Vox i de Ciutadans van muntar rebombori al crit de “Llibertat! Llibertat!”. La mateixa dreta que va donar suport a la llei Wert (LOMCE), la tornada a les revàlides franquistes i va arrasar l'ensenyament públic amb retallades sagnants mentre incrementaven obscenament les subvencions multimilionàries a la privada i concertada, ara posa el crit al cel.

Paralització de l'activitat lectiva i posada en marxa d'un pla de rescat a l'educació pública ja

La situació sanitària a l'Estat espanyol és de nou insostenible. El 21 d'octubre va superar el milió de casos de Coronavirus, 750.000 d'ells detectats durant la segona onada, és a dir, des d’agost a setembre. Però la realitat desborda les dades oficials del govern PSOE-UP. El propi Ministeri de Sanitat reconeix que és possible que s'estiguin detectant només entre el 60% i el 80% del total, quelcom que podria elevar el nombre real de contagis als 3,5 milions com a mínim, encara que els experts creuen que la xifra més exacta podria rondar els cinc milions.

Prou ja d’encoratjar la privatització de la universitat pública!

Per un pla públic d’inversió per a garantir una formació de qualitat i segura!

El ministre d'Universitats ha estat desaparegut durant mesos de l'escena educativa. Manuel Castells s'ha negat amb rotunditat a aplicar un pla de rescat a la universitat pública i manté unes taxes universitàries totalment desorbitades que expulsen els fills i filles de les famílies treballadores de la universitat -especialment en el context de crisi econòmica en què ens trobem-. Per si això fos poc, en una entrevista a Carne Cruda, Castells apuntava a la "necessitat" que les universitats públiques "busquin finançament a través de l'empresa privada".

18h Concentració al Parterre convocada per Acció Cultural del País Valencià

 20h Concentració a la plaça de l'ajuntament convocada pel Moviment Antifeixista del País Valencià

El passat 2 d'octubre la cadena À Punt va estrenar el documental “La mort de Guillem”, una pel·lícula en homenatge a Guillem Agulló, jove antifeixista i militant de l'esquerra independentista del País Valencià assassinat per una banda de neonazis fa 27 anys. L'emissió va tindre un grandíssim impacte i va batre rècords d'audiència, convertint-se en l'estrena més vista de la televisió valenciana. Les xarxes socials es van omplir de consignes antifeixistes, milers de missatges resaven Guillem Agulló, ni oblit ni perdó i amb gran indignació els valencians i valencianes recordem un aparell judicial i un Estat que va protegir als seus assassins. D'aquests, quatre van quedar absolts i l'únic condemnat, Pedro Cuevas, només va complir 4 dels 14 anys de condemna.

El curs escolar 2020-2021 s’ha iniciat enmig del caos i sense un pla efectiu que garanteixi el nostre dret a una educació pública presencial, de qualitat i amb aules segures. Tot i que Catalunya és una de les comunitats més afectades per la pandèmia i el nombre de contagis no ha deixat de créixer, el Govern no ha posat en marxa cap pla seriós al respecte.

Descarrega el cartell

Amb la nostra salut no s’hi juga!

Malgrat que el Ministeri d'Educació i les Conselleries educatives insisteixen que la tornada a les nostres aules s'ha produït amb normalitat i els nostres instituts i escoles són espais segurs, els i les estudiants sabem que la realitat és una altra molt diferent.

Les dades que ens han deixat les dues primeres setmanes –xifres que no estan sent publicades ni actualitzades setmanalment– demostren l'avanç del virus en els nostres centres d'estudi. 2.852 grups escolars han estat posats en quarantena i 57.000 estudiants han estat enviats a casa. A la Comunitat de Madrid, els centres educatius acumulen un terç dels rebrots actius a la regió. A Catalunya 1.583 alumnes i 200 docents han donat positiu. A Euskadi 207 aules han estat tancades, 220 a Aragó, 373 al País Valencià… i la llista segueix. Hem de dir-ho alt i clar: aquesta situació s'hauria evitat si el Ministeri d'Educació hagués posat en marxa un pla de rescat a l'educació pública, hagués garantit la baixada de les ràtios a 15 alumnes per aula, la contractació de professors, sanitaris i personal de neteja.

"Els centres escolars no són un lloc de contagi", afirmava el dijous 25 el ministre de Sanitat Salvador Illa en la roda de premsa que va celebrar amb la ministra d'Educació Isabel Celaá. I seguia: "Des del punt de vista sanitari l'inici de el curs escolar està sent correcte". Per la seva banda, Celaá afegia: "En absolut coincidim amb que la situació sigui caòtica, tot el contrari, les 17 CCAA l'han tipificat com a molt satisfactòria".

Descarrega aquí la taula reivindicativa

Els passats 21, 22 i 23 de setembre els MIR de Catalunya van protagonitzar una vaga absolutament històrica. A pesar de totes les traves imposades pel Govern, incloent la negació del dret a vaga amb serveis mínims totalment abusius, el seguiment de la vaga superà el 90% i centenars de joves facultatius van omplir els carrers de les capitals de província catalanes. A l’ICS i a la patronal no els hi va quedar més remei que asseure’s a negociar, però davant la insuficient oferta que els presentaren, els MIR han anunciat una nova convocatòria de 5 dies de vaga entre el 28 de setembre i el 2 d’octubre.

Pla de rescat a l’educació pública ja!

A penes uns dies després d'iniciar-se aquest curs escolar caòtic –sense mitjans suficients, sense els professors necessaris i sense poder mantenir les mesures de seguretat sanitària per les elevades ràtios a les nostres aules–, les dades de contagis, incidències i tancaments dels centres d'estudi són la millor fotografia del desastre majúscul que està provocant la inacció d'Isabel Celaá i les diferents conselleries d'Educació.

Davant la gravetat de l'escalada de contagis i les dificultats perquè els joves puguin assistir a les protestes, suspenem les concentracions del dijous 17

Avui dimecres 16 de setembre ha començat la vaga general de tres dies convocada pel Sindicat d'Estudiants en defensa del nostre dret a una educació pública, de qualitat i presencial, i per unes aules segures davant un inici de curs totalment caòtic.

La vaga ha arrencat amb un important seguiment a les comunitats autònomes on ja s'han iniciat les classes: desenes de milers d'estudiants s'estan sumant a l'aturada i han organitzat centenars d'accions de protesta, denunciant la improvisació, i la manca de recursos econòmics i docents amb els quals el Ministeri d'Educació i les CCAA han decidit inaugurar el curs escolar.

Ruiz Pérez - Professor de secundària, afiliat a la CIG i Esquerda Revolucionária Galiza

Per una tornada segura a les aules i una educació pública de qualitat

Una barreja de mentides, manipulació i frases buides estan intentant ocultar la veritable realitat de l'inici del curs 2020/2021: el govern, en sintonia amb la cúpula empresarial de l'Ibex 35 amb la qual xerrava amistosament fa pocs dies, pretén que la crisi, com va succeir fa una dècada, la paguem els treballadors i les treballadores.

Pel dret a una educació pública presencial, de qualitat i amb aules segures!

Per un pla d'inversió massiu per a la contractació de professorat, la reducció de ràtios i la fi de la bretxa digital!

El curs escolar 2020-2021 s'inicia enmig del caos i amb l'absència d'un pla efectiu per a garantir el nostre dret a una educació pública presencial, de qualitat i amb aules segures.

La desídia mostrada pel Ministeri d'Educació, i la seva negativa a posar en marxa un pla unificat per a rescatar l'educació pública invertint recursos massius, és un complet escàndol. La Ministra, Isabel Celaá, ha tingut mesos per a preparar una tornada a les aules en condicions dignes però no ha fet res. I no ho ha fet perquè no volen augmentar els pressupostos per a l'educació pública, quelcom que contrasta amb els milers de milions que reben les grans empreses i bancs de l'Ibex 35 o l'educació privada concertada.