Cal acabar amb la destrucció de l'educació pública!
El curs 2020-21 ha estat un dels més complicats de la vida acadèmica de milions d'estudiants de famílies treballadores. Cap planificació, protocols ridículs que no han impedit l'avanç del virus, contagis i aules en quarantena, semipresencialitat, i tota una carrera d'obstacles per als alumnes de la pública amb menys recursos.
El desmantellament i l'abandonament de l'escola pública, que amb la Covid ha fet un nou salt, ha deixat l'educació pública en una situació mai vista des de la caiguda de la dictadura. El fracàs escolar –el més alt de tota Europa amb un 17,3%–, l'abandó primerenc dels estudis, la desigualtat social en l'educació, l'increment dràstic de les malalties mentals entre el jovent… són la conseqüència d'aquesta política educativa conscient per a expulsar els fills i filles de les famílies treballadores del sistema educatiu. Una estratègia que lamentablement ha comptat amb la complicitat de CCOO i UGT, que amb l’objectiu de mantenir la pau social, no ha convocat cap mobilització aquest curs.
La recepta d'Isabel Celaá i les CCAA: acomiadament de professors i tancament d'aules
La ministra d'Educació, així com el Ministre d'Universitats, han deixat tirats un altre curs més milions d'estudiants. Celaá pot afirmar les vegades que vulgui que gràcies a la pandèmia “l'educació és ara valorada per l'agenda política i social”, però la realitat és ben diferent.
De cara al setembre, el ministeri d'Educació i les Conselleries Educatives només han trencat el seu silenci per a presentar “27 mesures i 6 recomanacions”, entre les quals tornem a trobar brillants solucions com que la distància entre pupitres sigui d’1,20 metres, que tornin a pujar les ràtios o que cada centre educatiu tingui un responsable Covid. Però no és només això: les conselleries estan plantejant retallades i retrocessos respecte a la ja deplorable situació que vivia el sistema educatiu públic abans de la Covid-19.
A Astúries s'acomiadaran 700 professors, a Andalusia se suprimiran 529 aules d'infantil i primària, a Madrid el curs arrencarà amb 4.755 aules menys, de les quals 4.423 eren reforços Covid. La Conselleria valenciana ha avançat als sindicats de professors que “no garanteix” la continuïtat dels més de 4.300 docents contractats per la crisi sanitària.
Tot això està succeint amb el consentiment del Ministeri d'Educació. Per això no és d'estranyar que la dreta i l'extrema dreta estiguin més que embravits en les Comunitats on governen. A Múrcia aproven la moció de Vox per a escoltar l'himne d'Espanya en classe tots els matins, una mesura que compta amb l'aprovació de l'alcalde de Madrid, Martínez Almeida, que creu que és “adequada i correcta”. En la CAM, Isabel Díaz Ayuso ha presentat una nova llei educativa amb l'únic objectiu de blindar encara més l'educació privada-concertada i fer propaganda cap a la seva base social.
Des del govern central contínuament ens diuen que aquesta crisi tindrà una sortida social, o que gràcies a la pandèmia hem après a posar allò públic en el centre. És molest que es pensin que ens llepem el dit. En primer lloc, se'ns ha negat el dret a una educació pública i de qualitat durant aquest últim any i mig, se'ns ha sotmès a una pressió insuportable i, ara, en el moment en què es necessita més que mai posar en marxa un pla de rescat a l'educació pública, es treuen les tisores.
Volem una educació pública, gratuïta i de qualitat
Que el Ministeri d'Educació i el d'Universitats han fracassat estrepitosament en la seva política educativa és un fet. Que tots dos ministres hagin sortit a defensar l'escola privada-concertada o la creació d'universitats privades també ho són.
De nou, el pròxim curs s'iniciarà sense un sol euro més per a l'escola pública. Lamentablement, Unides Podem, que està al capdavant del Ministeri d'Universitats, manté silenci respecte a una qüestió tan fonamental com és el dret a l'educació pública. Una altra oportunitat perduda per a diferenciar-se de l'agenda del PSOE i col·locar-se del costat de qui lluitem.
És clar que la lluita és l'únic camí. Així aconseguirem fer efectives les nostres demandes. Des del Sindicat d'Estudiants exigim:
- Pla de rescat urgent a l'educació i la universitat públiques amb una inversió del 7% del PIB.
- Rebaixa de les ràtios a 15 alumnes per aula i contractació de 165.000 professors.
- Educació 100% pública. Ja n'hi ha prou de fer negoci amb la nostra educació! Ni un sol euro públic per a l'educació concertada-privada i la jerarquia de l'Església Catòlica.
- Creació de milers de places públiques des d'infantil a la Universitat. Per la gratuïtat total de l'ensenyament públic, des dels 0-3 anys a la FP i la Universitat.
Governi qui governi, l'escola pública es defensa.