Punxa aquí per veure la galeria d'imatges i vídeos del 8M
La vaga feminista del 8M ha estat un esdeveniment sense precedents. Mai en la història de la lluita de classes de l'Estat espanyol havíem assistit a una mobilització contra l'opressió de la dona treballadora, contra la desigualtat i la violència masclista, tan profunda, extensa i multitudinària. La celebració de centenars de manifestacions en tots els territoris des del matí, i que a la tarda es van convertir en un autèntic tsunami amb milions als carrers, reflecteix no només la opressió de la dona treballadora i la joventut amb la crisi capitalista i un govern reaccionari que aprova polítiques contra nosaltres, sinó també l'enorme descontentament que recorre tota la societat.
El que vam viure aquest 8 de Març no s'oblidarà fàcilment. Per començar perquè aquest moviment ha estat construït des de baix, a través de la iniciativa de centenars de col·lectius de dones i d'organitzacions socials i polítiques de l'esquerra militant, que han treballat durant mesos per l'èxit de la jornada. En segon lloc perquè ha situat en el punt de mira a la dreta política, al Partit Popular i a Ciutadans, i els líders, homes i dones, que s'han oposat amb virulència a la vaga i les manifestacions demostrant que la seva agenda política és una completa declaració de guerra a favor de la desigualtat i del masclisme institucional. En tercer lloc perquè les direccions dels grans sindicats i del PSOE, que volien una jornada descafeïnada i controlada, han estat completament desbordats un cop més. L'estratègia de la pau social i de la desmobilització ha rebut un cop duríssim aquest 8 de març.
Les imatges de les manifestacions parlen per si soles. Tot i que els mitjans de comunicació del sistema intentin reduir l'assistència, les manifestacions van superar les d'altres vagues generals amb escreix. A Madrid no podem deixar de dissentir de la xifra oferta fins i tot per la Comissió 8M. No, no hi va haver 500.000 persones. Només cal comparar la mobilització del 8M amb les manifestacions d'anteriors vagues generals. A Madrid, la manifestació prou feines va poder començar a caminar i va estar aturada en nombrosos trams del seu recorregut davant l'allau de centenars de milers de dones, joves, i de desenes de milers de treballadors. A Madrid hi va haver més d'un milió de manifestants que van satisfer un trajecte de més de 5 quilòmetres (des d'Atocha fins a Plaça Espanya).
Madrid no va ser una excepció. El mateix va passar a Barcelona, a Vigo, a Ferrol, a Gijón, a Bilbo, a Gasteiz, a Iruña, a València, a Màlaga, a Sevilla, a Saragossa, a Tarragona, a Cadis, a Toledo, Guadalajara, en desenes de ciutats i centenars de localitats. La mobilització ho va desbordar tot.
El paper de la joventut
Nombrosos articles de la premsa han destacat la incorporació massiva de la joventut a aquesta lluita. I és veritat. La participació de milions de dones joves i dels seus companys en aquesta batalla reflecteix l'enorme potencial revolucionari del nou moviment feminista que està sorgint.
I en aquest terratrèmol del jovent contra la violència masclista i l'opressió patriarcal del capitalisme, el Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives hem jugat un paper destacat. La nostra convocatòria de 24 hores de vaga a instituts i universitats ha estat secundada massivament: més d'un 90% de seguiment a l'ensenyament secundari i més del 80% a la universitat. Des de la Plaça Sant Jaume a Barcelona on hi cabia una agulla, passant per la Puerta del Sol de Madrid plena amb milers de companyes, i també companys que han estat al nostre costat en aquesta batalla, a Vigo, Ferrol, Gijón, Bilbo, Gasteiz, Donosti, Tarragona, València, Sevilla, Màlaga, Cadis, Salamanca, Guadalajara i en desenes de ciutats, més de 150.000 joves vam omplir els carrers d'un crit ensordidor: Ens volem vives, lliures i combatives!
Per un feminisme anticapitalista i revolucionari
Aquest 8 de març ha quedat clar que necessitem un feminisme de combat, revolucionari i anticapitalista, que denunciï alt i clar al patriarcat capitalista, però també al govern del PP, a Ciutadans, i a tots aquells que acceptant la lògica del sistema retallen els nostres drets, els nostres salaris, la nostra sanitat i la nostra educació, estenen la precarietat i defensen la justícia masclista que empara als maltractadors.
Des del Sindicat d'Estudiants i Lliures i combatives ens hem desmarcat d'aquest feminisme "transversal" i innocu amb el sistema. Aquest feminisme de postureig, de saló i moqueta, que serveix perquè els nostres opressors, com el senyor Mariano Rajoy, puguin posar-se un llaç lila sense ruboritzar-se. Aquest 8 de març hem assenyalat que en aquesta gran batalla per nostre alliberament no tot s'hi val, i que la nostra opressió de gènere està lligada a la nostra opressió de classe. Que no totes les dones són les nostres aliades, que les dones treballadores i les joves que patim la violència, que som criticades per la justícia patriarcal, que patim la bretxa salarial, les vexacions de l'Església, la precarietat i l'atur, no tenim res en comú amb Angela Merkel, amb Cristina Cifuentes, Inés Arrimades, o Ana Patricia Botín. Elles defensen el sistema, i assumeixen la discriminació masclista i la violència contra la dona treballadora perquè és la font dels seus privilegis i del seu poder. Elles ens exploten igual que els homes amb els que comparteixen butaca al Consell de Ministres, en els consells d'administració de les grans empreses, o en els Parlaments.
Organitzar-nos i continuar la lluita fins a vèncer. Fora el Partit Popular!
Aquest 8 de març la dona treballadora i la joventut han estat les autèntiques protagonistes, tant de la vaga com de les manifestacions. Tot i que la burocràcia sindical de CCOO i UGT va plantejar una miserable aturada de dues hores per torn, que en la majoria de les empreses i sectors ni tan sols es va organitzar, limitant-se a concentracions testimonials, van ser milions de dones les que van desafiar la por i les amenaces i van anar a la vaga. Elles van tenyir de lila les enormes manifestacions i, encara que no van sortir en els mitjans de comunicació fent declaracions (aquest paper el van jugar òbviament les actrius, periodistes i polítiques de torn amb la seva versió edulcorada del feminisme transversal), van convertir el 8M en una jornada històrica.
La gran vaga feminista ha deixat en evidència que no hi ha cap raó perquè aquest govern reaccionari segueixi un minut més. Aquells que afirmen que no hi ha condicions per lluitar, que ploren cada dia lamentant-se de "una correlació de forces desfavorable" Què han de dir ara? A sota de la superfície hi ha un descontentament que bull a pressió, que batega en totes les llars i entre els sectors més oprimits de la societat. En les dones, en la joventut, en els pensionistes, que també s'han posat en peu de guerra desbordant a l'esquerra parlamentària i als aparells sindicals apoltronats. Tota aquesta vitalitat, tota la voluntat manifestada aquest 8 de març, ha de continuar en forma d'organització i lluita fins a derrotar les polítiques del PP i treure a Rajoy i els seus aliats del govern. Ha de plasmar-se en una nova vaga general, de treballadores i treballadors, per acabar amb l'opressió patriarcal i les retallades socials.
Des del Sindicat d'Estudiants i Lliures i combatives fem una crida a totes les treballadores, a tot el jovent a continuar la batalla pel nostre present i el nostre futur, aixecant un feminisme que no sigui assimilat pels i les poderoses. Un feminisme de classe, revolucionari i anticapitalista. Construeix-lo amb nosaltres! Uneix-te al Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives!
Prou de violència contra les dones! Ni una menys!
• Prou de justícia masclista! Càstig exemplar als responsables de totes les violacions i agressions físiques o psicològiques a dones. Acomiadament i sanció a tots els policies i jutges que amb la seva actitud afavoreixen la impunitat dels agressors.
• Mitjans materials i cases refugi per a les dones maltractades. Per un lloc de treball digne o subsidi d'atur indefinit, així com un habitatge digne per a les víctimes de maltractament i els seus fills.
El nostre cos, la nostra decisió.
• Dret a l'avortament lliure, gratuït i segur. Accés a l'educació sexual i serveis de planificació familiar públics i de qualitat en tots els instituts i facultats. Mitjans anticonceptius dispensats gratuïtament en centres de salut i farmàcies.
• Fora la religió de les aules. Prou de missatges masclistes i homòfobs als centres d'estudi! Derogació immediata de la LOMCE.
• ¡Fi dels negocis multimilionaris que trafiquen amb el nostre cos! Contra la prostitució, el tràfic de dones i els ventres de lloguer. El nostre cos no està en venda!
A igual treball, igual salari! Fora les cadenes del treball domèstic!
• Derogació de la reforma laboral. Salaris dignes per a la dona treballadora. Sancions exemplars contra les empreses que es neguin a contractar-nos o ens acomiadin per estar embarassades, per no complir amb estàndards estètics, etc.
• Càstig exemplar a l'assetjament laboral.
• Dret a sis mesos de permís per maternitat per a tots dos pares, amb el 100% del salari. Escoles infantils públiques i gratuïtes a cada barri i / o centre de treball que possibilitin compaginar feina i maternitat.
• Servei públic de bugaderies, menjadors, neteja de la llar ... digne i gratuït per acabar amb l'esclavitud de les tasques domèstiques. Increment dràstic dels ajuts públics a la dependència.
Al tornar a casa no volem ser valents, volem ser lliures!
• Prou de convertir el cos de la dona en un objecte, alimentant d'aquesta manera les agressions masclistes. Retirada immediata de qualsevol tipus de publicitat sexista que utilitzi el cos femení com a reclam.
• Fora el cànon de bellesa que ens imposen les grans multinacionals del tèxtil, la cosmètica, la dietètica i la cirurgia estètica que alimenta prejudicis, traumes i malalties.
Descarrega el nostre periòdic
