Escrit per Bárbara Areal (Esquerra Revolucionària i Lliures i Combatives Madrid)
“Lamento molt no haver estat mai violada, perquè així podria donar fe que una violació també es supera. (...) a les feministes els interessa fer-nos creure que la nostra societat és únicament patriarcal. Això no és veritat". (1)
Catherine Millet, dona, milionària i crítica d’art.
Promotora del manifest contra el moviment MeToo
Els poderosos i les poderoses del món no ignoren que la rebel·lió que milions de dones estem protagonitzant des d'Argentina fins a EEUU, des de Polònia fins a Egipte, constitueix un esdeveniment d'abast històric. Ells i elles -que formen part d'una mateixa plutocràcia internacional- són molt conscients que aquest gran desafiament, que aquest 8 de març es concretarà en una vaga feminista sense precedents, s'ha convertit en un dels escenaris fonamentals de la lluita de classes. I, per tal de desvirtuar el moviment de la dona treballadora pel seu alliberament -llimant seu contingut revolucionari per assimilar-lo-, els centres de propaganda del poder han posat la seva maquinària a ple rendiment.
Víctimes convertides en botxins
Un dels atacs més menyspreables ha estat llançat per Catherine Millet en el seu ja famós manifest contra MeToo, i que va ser signat per un centenar de dones franceses. L'argumentació de Millet és que el moviment de les dones nord-americanes amenaça de ressuscitar un nou "puritanisme" i deslligar una "caça de bruixes" contra els homes.
Catherine Millet, com els seus col·legues de manifest, ha donat sobrades mostres d'un cruel menyspreu per les víctimes de violència masclista: "Lamento molt no haver estat violada, perquè així podria donar fe que una violació també se supera ...", va dir no fa molt a una entrevista. En una altra posterior va tornar a deixar clar que de moral podrida en va sobrada: "Fa poc vaig llegir una entrevista a una advocada que havia estat violada de jove i que desaconsellava als seus clientes denunciar i anar a judici, perquè això només et fa presonera del sofriment. Excepte en casos on hi hagi conseqüències físiques greus, jo crec que la ment aconsegueix vèncer el cos... ". (2) Cal tenir una moral molt podrida per realitzar tals afirmacions a un país al qual es denuncien tres agressions sexuals al dia. (3)
L'empatia mai ha estat una virtut de la burgesia. "L'ésser social determina la consciència", afirmava Marx, i aquest grup d'escriptores, actrius, filòsofes, periodistes i crítiques d'art, que gaudeixen d’una vida exquisida plena de diners, luxe, roba exclusiva, cases boniques i reconeixement social, ens proporciona un exemple incomparable.
Gènere i classe
"No diuen les feministes que s’ha alliberat la paraula? Doncs, si és així, la nostra paraula val el mateix que la seva." (4)
Catherine Millet
“La vida d’una dona treballadora ha d’estar rodejada de les mateixes comoditats, la mateixa neteja, la mateixa higiene, la mateixa bellesa, que fins ara ha constituït l’ambient de les dones que pertanyen a les classes adinerades." (5)
Alexandra Kóllontai
Les seves condicions materials no tenen res en comú amb les que suporten la immensa majoria de les dones oprimides, discriminades i abusades a la llar, a la fàbrica o a l'atur. Són dones d'èxit gràcies al capitalisme, i es lliuren a la seva defensa encara que això signifiqui reivindicar el masclisme de forma crua. Tan és així, que una altra signant del manifest, Brigitte Lahaie, afirma "que es pot tenir un orgasme durant una violació". (6) Una altra col·lega, considera "infecte" el moviment MeToo. (7)
No són opinions individuals. És la ideologia i són els valors de la dona burgesa i de les seves portaveus públiques. A França, als EEUU, a l'Estat espanyol, els exemples sobren. Mónica Oriol, presidenta del Cercle d'Empresaris, prefereix "una dona de més de 45 o de menys de 25 perquè, com es quedi embarassada, ens trobem amb el problema."
Llibertat? Igualtat?
"Quan un home et molesta, tens la llibertat per dir-li que deixi de fer-ho." (7)
Catherine Millet
“La llibertat consisteix, per tant, en el domini sobre nosaltres mateixos i sobre la naturalesa exterior (...) sense angoixa pels mitjans de l’existència individual." (8)
Friedrich Engels
No, les dones no som iguals perquè tinguem el mateix gènere. No t’expresses amb la mateixa llibertat en el teu despatx parisenc des del qual dirigeixes la revista Art Press, que quan estàs en el teu lloc de treball a El Corte Inglés i el teu cap et diu "chochito". (9) La nostra llibertat sempre està condicionada per la classe social a la qual pertanyem, per les possibilitats que tenim d’emancipar-nos de l'esclavitud domèstica, per la independència econòmica i la instrucció cultural de la qual puguem gaudir.
Per a milions de dones aquesta llibertat és tan limitada, que no poden escapar de qui les humilia, les colpeja i les assassina. L'ONU explica que les dones i nenes pobres que "pateixen violència domèstica o per part d'un company sentimental tenen menys opcions d'escapar de relacions violentes, a causa de la seva falta d'ingressos i recursos". (10)
La nostra llibertat no és tal, perquè a més de dones som treballadores i les nostres cadenes existeixen. Som les esclaves d'un esclau, i tots, homes i dones de la classe obrera, som propietat de la burgesia.
Justícia?
"La justícia té defectes i és innegable que se li escapen coses, però vivim en una societat que accepta que ella és l’encarregada de jutjar i no un tribunal popular."
Catherine Millet
"Les lleis són com les teranyines: els insectes petits queden atrapats en elles, els grans les trenquen."
El príncep Anacarsis parlant a Soló d’Atenes (narrat per Plutarc)
Segons Millet "la justícia té defectes i és innegable que se li escapen coses, però vivim en una societat que accepta que és ella l'encarregada de jutjar i no un tribunal popular." Aquestes idees no són en absolut innocents: defensen que el mateix Estat capitalista, que empara i socialitza la violència contra les dones, "vetlli" a més per la nostra seguretat. Per això Millet, és també conseqüent en advocar per una justícia que, quotidianament, demostra el seu ferotge caràcter de classe, masclista i patriarcal.
Com explica Tarana Burke , activista del barri novaiorquès de Harlem: "MeToo és l'espurna que va iniciar la conversa entre supervivents: que sàpigues que no estàs sola, a mi també m'ha passat." Les dones agredides se senten abandonades per la justícia de Millet. Les Juanas Rivas del món sencer, convertides en delinqüents per defensar els seus fills enfront dels seus pares maltractadors; les milions de dones assassinades, martiritzades i violades, com la jove víctima de la Manada a Pamplona... elles mai trobaran consol ni justícia en la societat "lliure" de Millet.
Sexualitat
"Quan era més jove, alguna vegada va acostar-se algun home a fregar-se contra el meu cos al transport públic, i no per això vaig morir ni em vaig convertir en una impedida."
Catherine Millet
"‘Fes el favor de no tocar-me’, protestava jo. I ell responia: ‘Ets una reprimida. Si vols ser una lluitadora obrera has d’alliberar-te sexualment’. I jo replicava: ‘M’alliberaré quan i amb qui em doni la gana. Però no vindràs tu furgant-me, perquè no passo per aquí. I si això és ser una reprimida, doncs ho sóc i s’ha acabat’."
Paqui Jiménez. Dona, treballadora i dirigent de la vaga de Harry Walker al 1971.
Millet, que té la bondat d'ensenyar educació sexual als que no tenim el seu refinament intel·lectual, també afirma que "tenir relacions sexuals i experimentar desig eren gairebé dues activitats separades. (...) No exagero si dic que fins al voltant dels 35 anys no vaig considerar que el meu propi plaer pogués ser la finalitat d'una relació sexual.” Aquest és 'el seu' alliberament sexual? Ja que som el poble, li contestarem amb una dita popular: “Digue’m de què presumeixes i et diré què et falta”. Masclisme en estat pur.
Aquestes confessions, realitzades al voltant del seu llibre La vida sexual de Catherine M., també inclou la informació que l’"han posseït fins a trenta homes en una hora". (11) No serem gendarmes de la seva sexualitat, perquè la seva moral no és la nostra. No la qualificarem de promíscua, ja que el puritanisme ens repel·leix, igual que ens repugna el masclisme, l'homofòbia i la transfòbia. Estem en contra d'envair la intimitat de les persones, simplement exigim genuïna llibertat perquè cada individu decideixi què vol, i què no, en les seves relacions sexuals -la qual cosa, per cert, converteix la prostitució en una xacra criminal-. I per aquestes raons seguirem lluitant per impedir que qualsevol empresari, cap, parella, familiar, veí o company de treball, violenti a una dona.
El pal i la pastanaga
"Per suposat hi haurà ara alguna nena que veu com sóc la primera dona negra en guanyar aquest premi. És un honor i un privilegi compartir la nit amb totes elles."
Discurs d’Oprah Winfrey als Globus d’Or
"El ric sempre traeix al pobre."
Henry Joy McCracken (12)
Som conscients de les habilitats dels nostres oponents. La burgesia és una classe experimentada, capaç d’aprendre de la lluita de classes i entendre que l’enfrontament i l’insulta no és l’únic camí per salvaguardar el seu domini. Per això, al costat de l’actitud agressiva i desafiant de Millet, trobem a altres fidels servidores del capital més amables, l’objectiu és domar el gran moviment feminista que recorre el món per buidar-lo de contingut de classe i anticapitalista, fins a convertir-lo en una protesta respectuosa amb el sistema -tàctica que els hi ha proporcionat sempre excel·lents resultats amb nombrosos dirigents sindicals i polítics de l’esquerra reformista i del feminisme petit burgès.
Aquest és el paper que juguen moltes de les milionàries actrius de Hollywood, i una de les caps més visibles d’aquesta maniobra és la locutora, actriu i, per descomptat, reeixida empresària Oprah Winfrey, a qui els mitjans de comunicació de tot el món pretenen catapultar com a líder feminista.
Descartem des de ja que els seus discursos lacrimògens a favor de la igualtat tinguin alguna conseqüència pràctica en la vida de milions de nord-americans, especialment entre les dones treballadores negres, víctimes de l'explotació laboral, de gènere i racial. Però si per alguna cosa ha servit el seu nou look 'feminista', és per incrementar la seva fortuna personal que, segons Bloomberg, supera la de Donald Trump i arriba als 3.000 milions de dòlars. El seu discurs a la gala dels Globus d'Or va fer créixer el seu patrimoni en 40 milions de dòlars, a disparar-se en borsa el valor de l'empresa Weigth Watchers de la qual és accionista.
Quan investiguem el mercat que explota Weigth Watchers (“Controladors del pes” en català), comprovem la falta d’escrúpols d’aquesta nova 'líder'. Milers de dones humils als EUA i Mèxic paguen perquè aquesta empresa les ajudi a aprimar-se. Que ningú pensi que es tracta d'un programa mèdic sense ànim de lucre per a la població femenina amb problemes de salut provocats per l’excés de pes. El seu negoci obté beneficis de tots els complexos i traumes que ens provoquen els cànons estètics d’aquesta societat, intentant convèncer-nos que 5, 10 o 15 quilos ens separen o apropen a la felicitat.
Oprah es lucra del drama de milions de dones. Recentment Creu Roja feia públic un informe que assegura que els factors de risc per patir malalties com l’anorèxia i la bulímia són tres: "Ser dona (proporció homes-dones 9:1), ser adolescent i fer dieta" (13), i afegeix que "se'ns ven que per ser acceptades i acceptats socialment hem d’estar primes i prims, convertint-se així la primesa en sinònim d’autocontrol i èxit social."
La lluita ens fa lliures
"Cal deixar de creure que la dona sempre és una víctima."
Catherine Millet
"Organitza’t si no vols que t’organitzin."
Les Kellys, cambreres de pis. (14)
L’opressió de les dones treballadores no és una creença que individualment poguem processar o no, és una realitat perfectament documentada que provoca un terrible patiment a la meitat de la humanitat.
És precisament el concepte burgès d’'igualtat, llibertat i justícia' que sostenen Millet, Angela Merkel, Esperanza Aguirre, Christine Lagarde, Inés Arrimadas i els seus companys de classe, el que ens converteix en víctimes de la seva opressió moral, ideològica i econòmica. El capitalisme va ser, és i serà masclista. No obstant això, a aquest respecte, Millet pot quedar tranquil·la. No estem disposades a ser víctimes indefenses. Som espartanes i Kellys, ens volem vives, lliures i combatives. Sabem que ningú ens regalarà res, però estem en marxa i no desistirem en el nostre afany.
NOTES
1. Citat en una entrevista de EL PAÍS, 13 de gener del 2018
2. Ibíd.
3. Una realitat que a l’Estat espanyol es tradueix en 3 violacions al dia i a Mèxic arriba a la terrible xifra de 36.
4. Citat a una entrevista de EL PAÍS el 13 de gener del 2018
5. El comunisme i la família, 1918
6. Citat a una entrevista de EL PAÍS el 15 de gener del 2018
7. EL PAÍS, 13 de gener del 2018
8. Anti-Dühring, escrit al 1878, editat per la Fundació Federico Engels.
9. Es tracta d’un cap de departament com informava EL PAÍS el 6 de setembre del 2016
10. http://www.unwomen.org/es/news/in-focus/end-violence-against-women/2014/poverty
11. http://www.letraslibres.com/mexico/libros/la-vida-sexual-catherine-m-catherine-millet
12. Henry Joy McCracken, carta a la seva germana (1798), citat per James Connolly a Les classes treballadores a la història d’Irlanda.
13. http://www.cruzroja.es/crj/docs/salud/manual/005.pdf
14. https://laskellys.wordpress.com/2017/11/11/las-kellys-fuerteventura-en-el-forum-de-politica-feminista-gran-tarajal/
Descarrega el nostre periòdic
