Aquests darrers dies coneixíem la notícia que gairebé 160.000 estudiants a Catalunya patiran aquest any un retard en el cobrament de les beques del Ministeri d’Educació per a estudis universitaris i altres postobligatoris. És inacceptable que les conseqüències del mal funcionament del sistema de beques les acabem pagant els estudiants fills de treballadors amb més dificultats per afrontar les traves econòmiques que se’ns interposen en la carrera acadèmica, en no rebre les quanties sinó molts mesos després d’haver hagut d’avançar nosaltres els diners.
La situació en què es concedeixen aquestes beques és especial, ja que com que el Ministeri no té competències per administrar-les directament en cedeix la gestió a la Generalitat a través d’un conveni de col·laboració que celebren i renoven cada any, fent necessaris els tràmits d’un procediment administratiu complex que requereix l’entesa d’ambdues institucions i les negociacions del qual s’acostumen a perllongar àmpliament. Doncs el fet és que s’ha paralitzat l’atorgament dels ajuts a causa d’ “un error en el text i en les quanties” del conveni i que restarà aturat mentre no es presenti una nova redacció del document partint des de zero, com al·lega el Ministeri. No obstant, el cert és que la redacció d’aquests convenis es repeteix any rere altre, i la proposta pel curs 2016-17 no diferia respecte el text de l’any anterior sinó en elements secundaris. És una excusa totalment infundada donada pel Ministeri d’Íñigo Méndez de Vigo per retardar el pagament de les beques, que demostra a les clares la falta de voluntat política i nul·la prioritat perquè els fills dels treballadors rebem els diners que ens permetin seguir estudiant.
Això s’incardina en una pràctica que cada cop resulta ser més habitual: les beques triguen perfectament 8 o 9 mesos des que s’atorguen en ser completament pagades, temps durant el qual les estudiants hem d’avançar els diners (que no tenim! Com hem hagut de demostrar prèviament perquè ens concedissin la beca!!). Així, se’ns causen evidents perjudicis en obligar-nos a treballar per poder pagar la matrícula a la vegada que estudiem. Cada vegada s’exigeixen més requisits que valoren els resultats acadèmics i la renda familiar més difícils de complir. Tanmateix es redueixen les quanties de la beca oferta. En conjunt cada cop és més complicat optar a les beques i fins i tot poder-hi accedir no t’assegura poder-te pagar els estudis que curses.
Reclamem l’immediat pagament de totes les beques concedides!
Volem beques, no hipotecar-nos per poder estudiar!!
Puigdemont i d’altres membres del govern s’ha pronunciat al llarg de la setmana acusant al Ministeri de perjudicar milers de famílies catalanes, fent ús així d’una flagrant demagògia en què s’amaga tots aquests anys de retallades en beques educatives de tot tipus per part de Convergència.
La limitació del sistema de beques forma part de la mateixa política que el 3 + 2, una política de retallades en educació superior perquè només alguns privilegiats hi puguin accedir que ha estat plenament assumida per la Generalitat, que l’està ja aplicant a les universitats públiques catalanes. En aquest sentit també va la implementació de la Beca Equitat, un ajut econòmic que s’atorga a partir d’uns trams fixats en funció de la renda familiar i patrimoni, tenint dret a una reducció de fins el 50% del preu de crèdit. L’exsecretari d’universitats Antoni Castellà va anunciar aquesta mesura per “compensar” l’augment brutal de taxes patit l’any 2012 i perquè “tothom pugui estudiar”, però la realitat és que això tan sols va ser una forma de dissimular el caràcter antisocial de les seves polítiques. Mentre les taxes van pujar un 67%, essent a Catalunya les més cares de l’estat i de les més cares d’Europa, les Beques d’Equitat no van arribar al 40% d’estudiants que va prometre la Generalitat sinó únicament a un 6’4%. Com passa en molts altres casos, aquesta beca es concedia un cop no es podia accedir a les beques MEC (del Ministeri), cosa que significava rebre un ajut del 50% en lloc del 100%. El resultat és que mentre la Generalitat deia que les beques Equitat permetrien que el 40% dels estudiants no es veiés afectat per la pujada de les taxes, les dades assenyalen que els afectats han sigut més del 70%. Després d’anys en què les beques no arribaven a tots els estudiants que es preveia hem vist el fons de la qüestió: els llindars són tan baixos que la majoria de joves que podrien optar al màxim ajut ni tan sols es plantegen entrar a la universitat perquè no tenen recursos suficients!
D’aquesta política en són partícips tant el govern del PP com el govern de Junts pel Sí. És una nova confirmació que la política que està aplicant Convergència a Catalunya no difereix en res d’entre el que és fonamental de la política que aplica el PP a nivell estatal. El PP no avançarà cap a la millora del sistema d’ajuts econòmics als estudiants més vulnerables ja que això s’oposa frontalment al seu programa de defensa dels interessos dels rics que porten els seus fills a centres privats, tal i com es demostra dia sí dia també amb accions com aquesta. Però Convergència (l’actual PDCat) tampoc té cap intenció de finançar l’educació de les joves filles de famílies treballadores. El programa d’austeritat i retallades és comú a les dues formacions, que en aquest tema no tenen cap discrepància.
És per tot això que plantegem la necessitat d’una mobilització general de la comunitat educativa i les organitzacions de l’esquerra contra les taxes, exigint la retirada de lleis privatitzadores com la LOMCE i la LEC o el 3+2, la reversió de les retallades en educació i una política de beques que realment garanteixi l’accés dels fills dels treballadors a la universitat. Com a part d’aquesta defensa coherent de l’educació pública i els drets socials, ERC i la CUP han de trencar d’una vegada per totes amb aquest govern de Convergència i recuperar la via de la lluita i la mobilització social.
Descarrega el nostre periòdic
