Per una alternat iva anticapitalista i revolucionària
En el dia d’avui, dimarts 13 de maig, a la tarda, els companys del Sindicat d’Estudiants Beatriz García i Tohil Delgado han participat en una roda de premsa al costat del Coordinador Federal d’IU, Cayo Lara, per traslladar el Manifest en què fem una crida a la continuïtat de la lluita contra les retallades i les polítiques reaccionàries del PP, contra les reformes franquistes de l’ensenyament públic, i a mobilitzar el vot de la joventut estudiantil i treballadora donant suport a Izquierda Unida a les properes eleccions europees.
A la roda de premsa, els companys del Sindicat d’Estudiants han insistit en la necessitat que IU defensi una política conseqüent, anticapitalista, revolucionària, genuïnament socialista, que no se subordini a la lògica del capitalisme. Una Izquierda Unida que s’oposi i lluiti contra les retallades, vinguin d’on vinguin, i que es negui a donar suport, directament o indirecta, a aquelles formacions que als parlaments sostenen l’austeritat prioritzant el rescat als bancs i als grans capitalistes a costa de l’empobriment de la majoria. Cayo Lara, a la seva intervenció, ha agraït la decisió presa pel Sindicat d’Estudiants de donar suport a la candidatura d’Izquierda Unida, destacant les moltes lluites que la joventut està portant a terme en defensa de l’educació pública.
Ambdues forces hem assenyalat la importància de mobilitzar el vot de l’esquerra a les eleccions europees, tenint present que a molts àmbits del poder s’està preparant el terreny per a un govern de coalició PP-PSOE. Un govern així només legislaria en benefici dels banquers, grans empresaris i altres poders financers, continuant amb els atacs salvatges contra la majoria de la societat.
Manifest del Sindicat d’Estudiants
Per la unitat de l’esquerra que lluita amb els moviments socials!
(Entra a la notícia per llegir el manifest)
Manifest del Sindicat d’Estudiants
Per la unitat de l’esquerra que lluita amb els moviments socials!
Des que la crisi del sistema capitalista va esclatar fa ara cinc anys, tots els que vivim del fruit del nostre esforç i el nostre treball patim una ofensiva contra les nostres condicions de vida i els nostres drets. La sanitat i l’educació públiques, les llibertats democràtiques, els salaris, l’ocupació, estan sent objecte d’un atac frontal. En aquests dos anys de govern del PP, les conquestes socials que els nostres pares, mares i avis van arrencar al carrer a la dictadura franquista han patit una regressió enorme. Tot el que importa a la majoria de les famílies treballadores està en el punt de mira d’un govern que només actua en benefici d’un grupet de banquers i grans empresaris, d’especuladors i corruptes, que s’estan omplint les butxaques a costa de saquejar els recursos públics.
Acomiadaments massius, desnonaments, atur i precarietat, privatitzacions... aquesta és l’única alternativa que ofereixen les polítiques del Partit Popular. Se’ns pretén retornar a un temps ja passat en què només els rics poden estudiar, en què només tenien accés a la sanitat qui s’ho podia pagar, quan les dones no teníem capacitat de decidir sobre la nostra maternitat, quan per defensar els nostres drets al carrer i reclamar llibertat podies acabar a la presó...
Els joves i els treballadors hem respost massivament a tots aquests atacs. No només a les últimes mesures sinó a totes les que des del començament de la crisi econòmica s’han estat aplicant per garantir els multimilionaris beneficis dels de sempre. Des del 15M fins a les Marees Verda (educació) i Blanca (sanitat), passant per la Plataforma contra els Desnonaments, les vagues generals contra les reformes laborals, les lluites obreres en defensa de l’ocupació i els salaris o els aixecaments veïnals com els del barri de Gamonal... aquest moviment ha representat un gran avenç en la consciència de milions, i en no poques ocasions ha conclòs amb victòries destacades, amb la paralització de milers de desnonaments, amb la derrota dels plans de privatització de la sanitat pública, amb la defensa de milers de llocs de treball amenaçats o evitant l’especulació urbanística. En aquests anys, la consigna ‘Sí es pot!’ ha demostrat ser alguna cosa més que un anhel: si es lluita amb decisió, amb unitat i de forma contundent i sostinguda, es pot derrotar a la dreta.
Enfront a aquest panorama de mobilització i resposta social, la direcció del PSOE, que té una gran responsabilitat per aplanar el camí perquè el PP triomfés a les eleccions de novembre de 2011, s’ha situat al costat del sistema que ens condemna. Acceptant la lògica del capitalisme, mantenint-se respectuosos amb els responsables de la crisi, pactant amb el PP moltes contrareformes, s’han separat del sentir de milions de treballadors i joves. Els dirigents del PSOE viuen en un altre món que no és el nostre. Buscant Pactes d’Estat i concedint contínuament balons d’oxigen al PP, sostenint la dreta perquè esgoti aquesta legislatura de malson, estan dinamitant la seva escassa i debilitada credibilitat política.
Des del Sindicat d’Estudiants considerem necessari, com ho demostra l’experiència dels últims anys, que tots els que lluitem per una alternativa autènticament d’esquerres, que no acceptem la injustícia i la lògica del capitalisme, confluïm i unim les nostres forces.
El Sindicat d’Estudiants ha contribuït molt a la rebel·lió social en defensa de l’ensenyament públic i els drets de la joventut treballadora. I ara volem aportar tot el possible en aquest procés d’unitat de l’esquerra. Entenem que les properes eleccions europees són una bona oportunitat per agrupar als moviments socials al voltant d’un programa unitari de lluita contra les retallades i contra la crisi capitalista. I aquest programa convergeix, en molt punts, amb el que proposen els companys d’Izquierda Unida. Una organització que, a diferència d’altres, sí ha estat al nostre costat en les mobilitzacions en defensa de l’ensenyament i la sanitat públiques, contra els desnonaments, defensant els drets democràtics o contra la llei de l’avortament; que ha demanat activament la dimissió del Govern del PP i que ha denunciat la farsa de l’oposició de vellut que practica el PSOE.
Entenem que, en aquest moment, Izquierda Unida és l’organització que millor pot defensar els interessos de la majoria social. Per això fem una crida als estudiants i a la joventut treballadora a votar i donar suport a Izquierda Unida a les properes eleccions europees.
Som conscients que a Izquierda Unida també hi ha mancances polítiques i incoherències. Com a Sindicat d’Estudiants estem en contra de les retallades, vinguin d’on vinguin. Per aquest motiu reclamem als companys d’Izquierda Unida que no avalin polítiques de retallades o austeritat com les que s’estan portant a terme pel Govern de la Junta d’Andalusia, i que trenquin els seus compromisos amb el PSOE perquè està aplicant una política lesiva per a la majoria. El mateix pensem en d’altres casos en què s’atorga suport, encara que sigui indirectament, a governs de la dreta, com passa a Extremadura. També considerem que Izquierda Unida ha de ser molt més bel·ligerant contra la política de pactes socials practicada per les cúpules de CCOO i UGT, i defensar activament un sindicalisme combatiu, de classe i democràtic.
Des del Sindicat d’Estudiants fem una crida a participar i transformar Izquierda Unida en una força de masses, revolucionària i al servei de la majoria oprimida. Una Izquierda Unida que defensi la nacionalització de la banca i els grans monopolis (elèctriques, transport, telecomunicacions, constructores, etc.), sota el control democràtic de la població per planificar l’economia en benefici de les persones, mantenint la sanitat i l’educació públiques, la defensa dels llocs de treball, incrementant els salaris, acabant amb la xacra de l’atur. Que lluiti per augmentar i estendre les llibertats i drets democràtics. Que la seva pràctica quotidiana a parlaments i ajuntaments sigui un mur contra les retallades i les polítiques d’austeritat. Que els seus representants estiguin al servei del poble i de la lluita social, que visquin amb el salari d’un treballador, i que siguin completament hostils a les pràctiques corruptes i clientelars de les organitzacions que serveixen al sistema. Una Izquierda Unida que plantegi obertament i sense complexos que si volem aconseguir una societat justa, lliure de tota opressió i realment democràtica, hem de trencar amb el capitalisme i construir el socialisme.