El poder comença ja al col·legi. Uns pocs han educat a bona part dels líders polítics i econòmics de la espanya democràtica. Aquest article és una radiografia dels centres que les elits han triat per modelar els seus plançons.
LLEGEIX LA NOTÍCIA COMPLETA A WWW.ELDIARIO.ES
“El primer pas per a col·locar-se en l'elit dels poderosos és començar a jugar des de la casella de sortida ". Així comença el primer capítol del llibre Españopoly: cómo hacerse con el poder en España (o, al menos, intentarlo), de la periodista i responsable de projectes en Fundació Ciutadana Civio, Eva Belmonte. El títol d'aquesta primera part, “El Harvard espanyol”, enumera tots els ministres -socialistes i populars-, empresaris, jutges, banquers, diplomàtics i fins a tot un president del Govern que han passat per les aules del col·legi de Nostra Senyora del Pilar de Madrid.
Cap altre centre escolar a Espanya té una concentració tan elevada d’allò que Podem definiria com a casta. No és l'únic. Altres llocs com el Liceu Francès, el Col·legi Britànic, Nostra Senyora del Record, a Madrid, o els catalans Sant Ignasi de Sarrià o Aula Escola Europea han estat les escoles d'una bona part de les elits polítiques, empresarials i intel·lectuals espanyoles. Són també els llocs on s'han educat o se segueixen educant els seus fills.
Una investigació realitzada l’any 2007 pel professor de Sociologia de la Universitat de la Laguna Javier Sánchez va concloure que els 708 ministres que havien exercit a Espanya entre 1705 i 1998 havien estudiat la Secundària en 82 centres públics enfront de 163 privats, dels quals 141 eren religiosos i la resta laics. D'entre els religiosos, la gran majoria (49) estaven gestionats per jesuïtes, seguits marianistes (24).
Nostra Senyora del Pilar, un centre amb més de 100 anys d'història, privat i únicament masculí fins a mitjans dels anys vuitanta -ara és mixt i concertat, és a dir, finançat amb fons públics, en Infantil, Primària i Secundària-, pertany a aquesta última orde religiós. Pels seus passadissos van córrer els socialistes Jaime Lissavetzky -set anys president del Consell Superior d'Esports i ex-portaveu socialista a l'Ajuntament de Madrid-, Alfredo Pérez Rubalcaba –ex-secretari general del PSOE i ministre en els governs de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero-, Javier Solana -diverses vegades ministre amb Felipe González i ex-secretari general de l'OTAN- o el seu germà Luís -diputat i ex-president de Telefónica-.
La galeria de la fama
També va estar al comandament de la companyia espanyola de telecomunicacions, estrenant la seva completa privatització, Juan Villalonga, company de pupitre del que seria el quart president de la democràcia, José María Aznar. El popular Pío García Escudero, actual president del Senat, Rafael Arias Salgado -ministre en els governs d'Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo i Aznar- el vicepresident del Banc de Santander, Guillermo de la Dehesa, o els presidents del Grup Prisa, Juan Luis Cebrián, i del Grup Villar Mir, Juan Miguel Villa Mir, són altres dels escolars que han passat per les aules del col·legi. El successor de José María Escrivà de Balaguer al capdavant de l'Opus Dei, Álvaro del Portillo, beatificat fa un any, també va ser alumne del centre, com recull la revista d'antics alumnes, Siempre Pilaristas, en el seu número de setembre de 2014. Era el primer beat -i fins ara únic- del centre.
El col·legi ocupa un espectacular edifici, declarat Bé d'Interès Cultural per la Comunitat de Madrid, al cèntric districte de Salamanca, el segon amb major renda per càpita de la ciutat. Cada any escolaritza uns 2.000 nens. Té diversos laboratoris, gimnasos, un gabinet d'Història Natural i una piscina pròpia.
El seu director, Francisco Vázquez, creu que un dels valors del centre és que les relacions entre alumnes i professors "estan poc encotillades: els exigim, però també els estimem i funcionem amb mètodes que anem adaptant segons els nous temps", com poden ser les classes d'anglès o de noves tecnologies. A Batxillerat, l'únic cicle privat, els alumnes paguen 380 euros mensuals. El menjador per a tots els cicles costa 125 euros al mes.
Els resultats acadèmics del centre estan d'acord amb els de la mitjana de la regió -la nota mitjana dels alumnes que es van presentar a les Proves d'Accés de la Universitat (PAU) el curs passat va ser de 6,56 enfront del 6,22 regional- però cada any té llista d'espera. En el curs que acaba de començar més de 60 nens s'han quedat a l'espera d'una plaça en Infantil i uns altres 12 a Primària. "La gran majoria solen ser famílies que han estudiat a l'escola i, si no aconsegueixen entrar un any, ho intenten l’any sobre", explica el director, que no s'aventura a donar una explicació de tal concentració d'elits polítiques i empresarials.
Xavier Bonal, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, assenyala que a Espanya la reproducció de classes és important des del punt de vista educatiu, i la política sempre ha estat el mitjà per mantenir aquestes elits. "I res d'això ha canviat", afirma. Detalla una investigació que van portar a terme a Xile i en què van comprovar que només la classe mitjana era la que tenia en compte els resultats acadèmics dels centres a l'hora de triar escola per als seus fills. "La classe baixa no els mirava perquè no tenia una altra opció però la classe alta tampoc ho tenia en compte perquè preferien comprar les relacions que els podia facilitar el fet d’acudir a determinat col·legi", descriu l'investigador.
Els centres regentats per jesuïtes són els que major nombre de ministres han educat, segons la investigació abans esmentada. A Madrid, sobresurt Nostra Senyora del Record, on van estudiar l'ex-ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, -i els seus quatre fills-, Rodrigo Rato o Pablo Isla, actual president d'Inditex. El col·legi Sant Ignasi de Sarrià de Barcelona ocupa una extensió de 85.000 metres quadrats i per les seves aules han passat polítics com l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias o l'actual defensor del poble català i ex-dirigent d'ICV, Rafael Ribó.
Tant el Pilar com aquests dos centres de jesuïtes són col·legis concertats, motiu pel qual han de seguir els criteris d'admissió per punts que marquen els seus respectius governs regionals. Tant a Catalunya com a la Comunitat de Madrid el que més puntua és que hi hagi germans en el mateix centre i el domicili i el treball familiar pròxims. Però a més, en ambdues comunitats ha una puntuació extra -mesures aprovades per governs del PP i de CiU, respectivament- si els pares han estat antics alumnes del centre -en el cas del Pilar també ofereixen el seu punt de lliure designació a aquest supòsit-, el que en opinió de Bonal "és el súmmum de la reproducció social" i que provoca discriminació enfront d'altres famílies que no han estudiat en aquests centres, com és el cas dels immigrants.
No tots són religiosos
Els col·legis laics, privats, amb sistemes d'ensenyament d'altres països són centres en els quals també s'eduquen una part de les elits polítiques i empresarials. El Col·legi Britànic, on es va formar durant diversos anys l'actual presidenta del PP madrileny i portaveu a l'Ajuntament de Madrid, Esperanza Aguirre, és un d’aquests. Al centre estudien també els fills del president del Govern, Mariano Rajoy, i és per on també van passar els plançons de l'ex-ministre socialista de Foment, José Blanco, com ell mateix va reconèixer en una entrevista l’any 2011. Les tarifes varien entre els 900 i 1.100 euros al mes, a més de pagar 1.600 addicionals el primer any d'ingrés, segons explica la responsable de Comunicació del centre, Silvia Prado.
A l'escola, que té com a finalitat donar a conèixer la cultura britànica, es treballa per projectes, amb reforços positius, de manera personalitzada, cosa que provoca que ningú sigui expulsat per baix rendiment i es fomenta des de nens la participació activa. "Estan molt acostumats a preguntar a classe i quan arriben a la universitat destaquen per la seva participació", subratlla Prado. El 80% de les classes s'imparteixen en anglès.
El francès sempre va ser la llengua de la diplomàcia fins que es va imposar l'anglès, i els anys setanta i vuitanta el Liceu Francès -ideat per Napoleó Bonaparte per educar les elits- va formar bona part dels plançons dels dirigents polítics i intel·lectuals progressistes de l'època. Per allà van passar els fills dels ministres socialistes José Barrionuevo, Miguel Boyer, o del dirigent del PCE Ramón Tamames, qui també es va educar al Liceu, igual que l'ex-vicesecretària general del PSOE i actual eurodiputada, Elena Valenciano. Va ser també el centre - a Barcelona- triat per Cristina de Borbó i el seu marit Iñaki Urdangarín mentre van viure a Espanya -ara estan en Suïssa- per matricular els seus quatre fills. Les tarifes varien entre els 553 i 633 euros al mes i els que hi han estudiat en valoren una formació -que segueix el sistema francès- que fomenta el raonament per davant de la memòria.
En Aula Escola Europea, un centre privat i laic de Barcelona situat a l'exclusiu barri de Pedralbes i fundat el 1968 pel pedagog Pere Ribera, es va educar el president de la Generalitat, Artur Mas, o l'ex-dirigent d'ICV Joan Saura. Bonal assenyala que el col·legi es va crear amb un fort projecte pedagògic al darrere, però molt elitista. "Tenia dos elements molt diferenciats. D'una banda ensenyaven a ser dirigent, amb uns nivells molt alts d'exigència i, d'altra, hi havia una forta identificació amb un país anomenat Catalunya ", afirma. Pel seu Consell d'Administració han passat l'anterior president del Grup Planeta, José Manuel Lara, i l'actual, José Creuheras, o president del Banc Sabadell, Josep Oliu. Les famílies paguen al mes uns 600 euros per cada alumne i a aquells que no arriben al nivell exigit se'ls convida a marxar. A les PAU del curs passat la mitjana del centre s'ha situat en el 8.33 quan la regional va ser del 6.69.
María Fernández Mellizo-Soto, professora de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, explica que les elits solen triar una formació educativa privada. "A l'escola no només estan per aprendre sinó també per relacionar-se, les aspiracions són molt importants i en aquests entorns sempre es dóna per fet que tots aniran a la universitat", subratlla. I relata com diverses investigacions demostren que, a igual qualificació d'un nen de classe baixa i alta, les reaccions dels pares són ben diferents: "Si el d’alta treu un cinc, l'animen a seguir estudiant i a formar-se per a la universitat; en la família de classe baixa la mateixa nota farà que el dirigeixin cap a altres estudis perquè consideren que no està prou capacitat per accedir a la universitat ".
Descarrega el nostre periòdic
