Contra la reforma de la Constitució
La convocatòria d'una Vaga General és més necessària que mai
En els últims dies de l'estiu, aprofitant les dates més complicades i difícils per a la mobilització, vacances per a molts, la cascada d'atacs contra joves i treballadors ha refermat.
L'últim la reforma de la Constitució, gràcies a un acord entre el PSOE i el PP. Una vegada més la direcció del Partit Socialista ha claudicat davant els més poderosos aprofundint el seu gir a la dreta. Estem davant una de les majors contrareformes de les últimes dècades, ja que després del fet de fixar un topall legal per al dèficit públic no s'amaga altra cosa que la garantia del pagament dels multimilionaris interessos del deute públic als grans bancs a costa d'una reducció dràstica de la despesa social en la sanitat i l'educació públiques, entre uns altres. L'objectiu no és altre que el de generalitzar i endurir en el conjunt de l'Estat retallades com els aprovats pel PP a Madrid i Castella la Manxa en l'educació pública, o els aplicats també per CIU en la sanitat i l'educació públiques a Catalunya, una bestreta del que està per venir. Més encara davant una previsible victòria del PP en les Eleccions Generals del 20 de Novembre. Tot això gràcies a una reforma de la Constitució que ni tan sols va a ser sotmesa a Referèndum.
D'altra banda, i al mateix temps, s'han aprovat noves mesures, que constituïxen una nova contrareforma laboral encoberta, permetent l'encadenament indefinit dels contractes temporals (fins ara tenien un topall de dos anys a partir dels quals el treballador passava a ser indefinit) i generalitzant el conegut com “contracte d'aprenentatge” fins als 30 anys, que alhora que implica salaris de misèria per a treballadors joves eximeix a l'empresari de pagar les quotes a la seguretat social. En definitiva, una nova volta de rosca en la precarització i temporalitat laboral de joves i no tan joves.
Davant aquesta ofensiva brutal contra les condicions de vida de la classe treballadora i el futur de la joventut, des del Sindicat d'Estudiants vam pensar que l'única sortida és la mobilització general de joves i treballadors, continuant amb el procés de lluita que es va iniciar amb la Vaga General del 29 de Setembre i que, lamentablement, els dirigents sindicals d'UGT i CCOO van frenar en sec tornant a la senda del pacte social. Els fets demostren de forma irrefutable que tal actuació per part de les cúpules sindicals no ha collit sinó nous atacs, com la reforma de les pensions o els citats més amunt. Aquesta política de pactes i desmobilització contrasta obertament amb la força que ha demostrat el moviment 15-M, un autèntic esclat social que desmenteix els arguments de tots els escèptics respecte a la capacitat de lluita i la força de la joventut i la classe obrera alhora que qüestiona la desmobilització imposada per les direccions sindicals. En desenes i desenes de ciutats i pobles manifestacions massives protagonitzades per joves, pensionistes, desocupats, treballadors i, per descomptat, delegats sindicals i afiliats descontents amb la política de les seves organitzacions, han sortit al carrer en múltiples ocasions per a mostrar la seva oposició no només a les reformes puntuals, sinó al model de funcionament del sistema capitalista i a la disposició del govern del PSOE a afavorir els interessos dels grans bancs i empresaris a costa d'atacar a la seva base social, alhora que han reivindicat mètodes genuïnament democràtics i participatius per a adoptar les decisions.
Després de l'anunci i aprovació de la Reforma Constitucional s'han produït diverses mobilitzacions del moviment 15-M. També els sindicats CCOO i UGT han convocat concentracions i una manifestació a Madrid el dimarts 6 de Setembre. Des del Sindicat d'Estudiants estem participant activament en totes elles. No obstant això, tal com hem insistit a les direccions sindicals sempre que hem tingut oportunitat, és absolutament insuficient la convocatòria de concentracions i manifestacions per a plantar cara a tots aquests atacs. És per aquest motiu que, des del Sindicat d'Estudiants cridem a participar en les mobilitzacions convocades, inclosa la del dia 6 de Setembre, per CCOO i UGT, si bé no hem signat el manifest convocant proposat per aquestes mateixes organitzacions. No estem d'acord amb que, a l'una que es convoca aquesta mobilització, es trepitgi el fre de la mobilització social, restringint-la únicament a aquesta reforma i fent cas omís al clam favorable a una nova convocatòria de Vaga General. Més encara quan aquest manifest introduïx una cascada de lloes a la Constitució, aquesta mateixa constitució que diu garantir un accés a l'habitatge, a un lloc de treball digne o la defensa de l'educació i la sanitat públiques, drets que són calcigats dia després de dia. No és en aquesta Constitució ni “en tots els grups parlamentaris” independentment del seu color polític, en els quals aquest manifest diposita les seves esperances per a detenir aquesta reforma en qui hem de confiar per a resoldre els apressants problemes que sofrim les famílies treballadores. En qui cal dipositar les nostres expectatives de canvi i fre d'aquestes contrareformes és en la força de la classe obrera i la joventut mobilitzada. Els dirigents de CCOO i UGT han de donar un gir a la seva tàctica sindical. No s'aconseguirà gens amb rodes de premsa o negociacions si aquestes no es recolzen en la força real d'un ampli moviment que doni cabuda i protagonisme a qui som víctimes d'aquesta crisi i els atacs que d'ella es deriven. Són necessàries mobilitzacions contundents, amb continuïtat en el temps i decidides a arribés fins al final, basades en mètodes democràtics que donin la paraula i el protagonisme en la presa de decisions a la base del moviment, als joves, treballadors i desocupats.
És urgent recuperar la senda de la mobilització general, cosa per al que el moviment iniciat el 15 de Maig ha suposat un enorme impuls. Però, per a això, és imprescindible que CCOO i UGT rectifiquin i reprenguin la senda del 29- S, convocant una nova vaga general i unint les seves forces amb el moviment 15- M per a aprofundir en un procés seriós de mobilitzacions amb l'objectiu de frenar els atacs.
No a la Reforma de la Constitució
No al pagament del deute. Increment de la despesa pública Ja
Contra els atacs, mobilització general de joves i treballadors
Per la convocatòria d'una nova vaga general