Els dirigents de CCOO i UGT no poden seguir amagant-se, han de convocar urgentment una nova vaga general!
Els portaveus i representants de la burgesia i els seus mitjans de comunicació tracten d'aprofitar les últimes accions reivindicatives del moviment 15-M per llançar una campanya de calúmnies i difamacions que no tenen un altre objecte que preparar a la “opinió pública” per reprimir la lluita.
Aquesta actuació no és nova: Aquests “falsos amics” del 15-M com el diari El País (1), Catalunya Radio i altres mitjans de comunicació, des del primer moment han tractat de descafeïnar la lluita, manipular-la, i ara acudeixen en defensa dels “pobres polítics” assetjats i increpats pels “indignats”. L'escenificació ha estat descarada, fins al punt que Artur Mas al costat d'altres 23 diputats han arribat en helicòpter al Parlament com si d'una fortalesa assetjada es tractés. El missatge que tracten de llançar és clar: “Aquests que exigeixen democràcia real insulten els genuïns òrgans de la democràcia”
Avui 15 de juny s'aprovaven en el Parlament de Catalunya els pressupostos de les retallades socials amb el vot favorable de CiU i PP, que signifiquessin l'acomiadament de 20.000 treballadors del sector públic, especialment restrictius en educació (acomiadament de 3.000 professors interins) i sanitat (milers d'acomiadaments i una deterioració salvatge de l'atenció sanitària pública). Centenars de milers de persones s'han mobilitzat una vegada i una altra contra aquestes greus retallades durant mesos (cal recordar la manifestació multitudinària convocada pels sindicats el passat 14 de maig a Barcelona amb més de 200.000 treballadors). No obstant això, aquest rebuig, al govern de CiU li té sense cura, el seu objectiu és continuar atacant als treballadors emprant la repressió per frenar la lluita.
Per continuar la lluita contra les retallades, el moviment de “indignats” va anunciar una acampada al Parc de la Ciutadella (on està situat el Parlament) la nit del 14 de juny i una concentració massiva i pacífica el dia 15. La reacció del govern va ser tancar el Parc a primera hora de la tarda d'ahir dimarts i desplegar un intimidant desplegament policial de Mossos i Guàrdia Urbana. A més es va intensificar la presència d'infiltrats policials, Mossos disfressats de “antisistema” disposats a provocar enfrontaments que justifiquessin la intervenció policial i que permetés als mitjans de comunicació calumniar la mobilització. Fa temps que l'infame Felip Puig li té ganes als indignats, com avui mateix reconeixia davant els periodistes: "Segurament soc l'únic que va entendre el que va passar el dia 27, no?". Tractant així de justificar la brutal repressió desplegada aquell dia en Plaça Catalunya contra els manifestants que allí es trobaven pacíficament, que es va saldar amb més de 90 ferits.
Malgrat tot això, milers de persones han custodiat les entrades al Parlament, penjant pancartes i cartells contra les retallades. Avui dimecres s’ha fet de dia amb una concentració massiva de més de 2.000 persones que s'ha anat incrementant al llarg del matí, per impedir l'accés dels diputats. Les càrregues policials contra els concentrats, amb més de 36 ferits fins al moment, no han aconseguit dispersar als manifestants. El Departament d’Interior ha amenaçat amb penes de presó als concentrats de fins a tres anys (1).
Diversos diputats (entre ells el portaveu del PSC Nadal i el d'ERC Puigcercós), consellers i el propi Artur Mas han acudit al Parlament en helicòpter des de la comissaria dels Mossos més propera. És una imatge ben gràfica de l'aclaparant rebuig social a les retallades i del divorci que existeix entre la política oficial burgesa i les aspiracions i el sentir de la majoria de la població, els joves i treballadors.
Els promotors de la mobilització havien, prèviament, enviat cartes als diferents grups parlamentaris perquè se sumessin a una iniciativa de boicot al debat d'avui ja que si no hi havia quòrum suficient aquest quedava automàticament ajornat. Els diputats del PSC, ERC i ICV que diuen oposar-se a les retallades, en lloc d'estar al carrer, al costat dels indignats, lluitant contra el pacte CiU-PP, es decanten, una vegada més, del costat de les institucions burgeses que només representen els interessos de la banca i de les grans empreses. El president del Congrés dels Diputats, José Bono, ha estat eloqüent quan ha instat a la policia a utilitzar la força.
Les declaracions dels diputats sobre “l'atemptat a la democràcia”, sobre que “la sobirania popular resideix en el Parlament” no poden provocar una altra cosa que no sigui més indignació. Per contra, les retallades socials i les ajudes multimilionàries a la banca no atempten contra la democràcia? Per a aquells que defensen el sistema capitalista, la democràcia significa que cada quatre anys votem i la resta del temps hem de romandre callats. Tenim drets reconeguts, conquestes històriques de la lluita dels treballadors, però sempre que no els exercim. Quan reclamem el dret al treball, habitatge, organització i manifestació, a una vida digna,... la resposta és la repressió i criminalització, perquè al final sempre decideix la dictadura dels mercats, la banca i els capitalistes.
Des del Sindicat d’Estudiants denunciem la manipulació dels mitjans de comunicació i les maniobres i la repressió llançada pel govern. Fem una crida a participar massivament en la manifestació d'aquest diumenge 19 de juny (a les 17.00 hores a plaça Catalunya) per denunciar la repressió, exigir la dimissió de Felip Puig i continuar la lluita contra les retallades socials. Hem de denunciar l'actitud negligent dels dirigents sindicals de CCOO i UGT. Davant tots els atacs, en lloc de basar-se en la força del moviment per frenar els atacs, continuen amb una política submisa davant patronal i governs. És necessari un gir de 180º en aquesta política, és necessària una transformació radical de la política sindical. Toxo argumentava que si els sindicats no convocaven era perquè la gent no es mobilitzava contra els atacs. Pot seguir mantenint aquestes paraules? A que esperen per trencar amb la burgesia i convocar urgentment una nova vaga general?
(1) Així es descriuen les possibles condemnes en El País: “la convocatoria puede tener consecuencias para los manifestantes, que se enfrentan a penas de prisión de seis Mases a un año, o a multas de 12 a 24 Mases si alteran el "normal funcionamiento" de la cámara. (…) En el caso de que los manifestantes impidan que los diputados entren al Parlamento, estarían infringiendo el artículo 498 y podrían ser castigados con penas de cárcel de tres a cinco años. Igual de grave sería que los indignados intentasen entrar en el Parlamento. El Artículo 495 anuncia penas de prisión de tres a cinco años para este delito, aunque especifica que deberían hacerlo "sin alzarse úblicamente, portando armas u otros instrumentos peligrosos". Los portavoces han anunciado que sus intenciones son, y lo han sido siempre, pacíficas. El Artículo 496 establece además penas de multa de 12 a 18 Mases para aquellos que injurien "gravemente a las Cortes Generales o a una Asamblea Legislativa de Comunidad Autónoma, hallándose en sesión, o a alguna de sus Comisiones en los actos públicos en que las representen". Així de protegits estan els Parlaments contra les acciones de sus representats.
Descarrega el nostre periòdic
