Desenes de milers en el centre de Madrid, Barcelona, Màlaga, València i moltes ciutats més!
Ahir divendres al matí una brutal càrrega policial intentava desallotjar als joves acampats en Plaza Catalunya. Les imatges de la intervenció dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, que es va iniciar a les 7 de matí, demostren la ferotgia amb que la policia copejava a centenars de joves indefensos que s'oposaven pacíficament: cops de porra, puntades, cops de puny i pilotes de goma, s'han succeït amb una gran violència.
Més de 90 joves han estat ferits, un d'ells de gravetat per perforació de melsa i pulmó. L'actitud valenta i decidida dels joves, resistint l'assalt, ha donat testimoniatge de la voluntat de mantenir la mobilització enfront d'aquesta repressió salvatge.
Durant la càrrega policial, els joves s'han reagrupat plantant cara amb crits, assegudes i crides a la solidaritat. En poques hores, milers de persones van acudir en auxili dels concentrats i es va poder expulsar a la policia de la Plaça. La joventut en lluita ha donat una nova lliçó a tots aquells que volen aixafar el moviment 15M a través de la via repressiva. Primer va ser l'intent de la Junta Electoral Central de prohibir les manifestacions i concentracions del 20 i 21 de maig, el que va cridar a la participació de desenes de milers en la Porta del Sol, en Plaça Catalunya i desenes de ciutats més per a imposar el dret de reunió i expressió. Ara, la violència policial s'ha tornat de nou a estavellar contra la força del moviment.
L'actuació de la policia a Catalunya té els seus responsables polítics. En primer lloc, el govern de la Generalitat dirigit per CIU. Aquests representants de la dreta nacionalista catalana ja han deixat més que clar quines són les seues senyals d'identitat. Mà dura contra la joventut, mà dura contra els treballadors i els serveis socials (CIU ha aprovat una retallada en sanitat i educació de milers de milions d'euros), i absoluta complaença amb els empresaris i banquers. Des del Sindicat d'Estudiants exigim la immediata dimissió del Conseller d'Interior de la Generalitat i del Director General de Policia de Catalunya, Manel Prat, que han dirigit aquesta brutal càrrega policial. Però també cal dir que la intervenció es va realitzar en coordinació amb l'ajuntament de Barcelona, encapçalat en funcions pel PSC. Els dirigents d'aquest partit també tenen responsabilitat en el succeït per haver facilitat la labor dels Mossos d'Esquadra i desplaçar a la Plaça a desenes de camions de la neteja per a confiscar-se dels estris que els joves acampats mantenien en les tendes de campanya. No és acceptable que ara es critiqui des del PSC la “desproporció” de la càrrega policial, quan sabien perfectament el que anava a succeir i van donar el seu vistiplau al desallotjament. Aquí es veuen les conseqüències d'adoptar una política que va a rebuf de la dreta i que torna l'esquena a les aspiracions majoritàries de la joventut i la classe obrera.
Desenes de milers de nou en els carrers
La violenta actuació de la policia a Barcelona ha estat aprofitada amb rapidesa pel PP a Madrid per a exigir el desallotjament immediat de la Porta del Sol. El govern d'Esperanza Aguirre al costat de la patronal madrilenya i els “representants” dels comerciants de la zona centre, han justificat l'idoni del desallotjament policial per les condicions de “insalubritat” de la Porta del Sol i la caiguda dels negocis dels petits comerciants. Així ho ha demanat el secretari general del PP madrileny, Francisco Granats, que considera que l'ocupació de la Porta del Sol per la joventut està “degenerant de manera dramàtica en un assentament pràcticament barraquista”. Granats ha exigit a l'Executiu central que “d'una vegada per sempre” es compleixi la llei.
Queda clar qui són aquests senyors: els enemics declarats de la joventut i els treballadors. Com assenyalem en altres ocasions, l'ocorregut en la Plaça Catalunya i a Madrid és la millor demostració de que aquest moviment, a pesar del que diuen alguns, no és apolític. Les mobilitzacions desenvolupades tenen un clar contingut d'esquerres i anticapitalista, denuncien la dictadura dels banquers i els mercats, exigeixen la retirada de tots les retallades en les despeses socials i, com han clamat milers de goles aquests dies, desemmascaren el caràcter fraudulent del sistema polític capitalista: “Ho criden democràcia i no ho és”.
La solidaritat amb els companys de Barcelona, i també amb els de Lleida que van ser atacats en la mateixa línia, no es va fer esperar. Per tot l'Estat va córrer com la pólvora el cridat a la mobilització i els carrers s'han tornat a omplir. En Barcelona milers han abarrotat la Plaça Catalunya, el mateix en la Porta del Sol a pesar de l’aiguada descarregada. En València més de 10.000 van omplir el centre de la ciutat i a Màlaga, una manifestació de més de 20.000 persones convocades per l'assemblea del 15M van omplir els carrers cèntrics de la ciutat en una manifestació històrica que va fer visible la seva solidaritat amb els companys de Barcelona, i va reclamar la convocatòria immediata d'una vaga general. La manifestació a Màlaga va estar precedida d'una intensa campanya de propaganda en desenes d'empreses i polígons industrials a favor d'estendre la lluita al moviment obrer i obligar als sindicats que deixin de pactar i se sumeixen a la mobilització organitzant una nova vaga general. El resultat ha estat clar i contundent: milers i milers han respost a la convocatòria amb aquests plantejaments.
Avui dissabte hi ha convocades desenes d'assemblees en els barris de Madrid per a decidir els següents passos a donar i aprovar-los demà diumenge en una nova concentració-assemblea en la Porta del Sol. Des del sindicat d'Estudiants participarem en elles, animant amb totes les nostres forces a prosseguir la lluita, plantejant la seva extensió al moviment obrer amb l'exigència d'una nova vaga general com s'ha fet a Màlaga, i proposant una mobilització unificada en tot l'estat espanyol amb manifestacions a la mateixa hora i el mateix dia. Una proposta que es pot concretar per al diumenge 19 de juny.