Crònica de les mobilitzacions del cap de setmana

Com era previsible després d'històrica mobilització del divendres 20 de maig, de nou el dissabte 21 desenes de milers van tornar a abarrotar la Porta del Sol a Madrid, La Plaça de Catalunya a Barcelona i desenes de milers més van acudir a les cites previstes a València, Sevilla, Màlaga, Bilbao, Vitòria, Tarragona, Santiago i nombroses ciutats de tot l'Estat.

El moviment iniciat el 15 de maig, ple d'entusiasme, ha guanyat en extensió, participació i decisió, expressant la voluntat de lluita contra la dictadura dels banquers i els “mercats”, contra les retallades salvatges a les despeses socials i la situació dramàtica de la desocupació massiva. En aquesta jornada del dissabte, marcada per les decisions antidemocràtiques de la Junta Electora Central (JEC) prohibint les concentracions i manifestacions, decisió que va anar també ratificada pel Tribunal Suprem i el Constitucional, les assemblees han estat molt nombroses comptant amb la participació activa de milers de joves, treballadors i gent corrent que plantejava les seves propostes i aspiracions.

Novament els afiliats i activistes del Sindicat d'Estudiants hem estat presents activament en totes aquestes concentracions, com a part del moviment 15 de maig, fent propostes concretes per continuar la lluita. En les desenes de milers de fulles que hem distribuït aquests dies, i que han estat acollides calorosament, hem proposat la necessitat d'incorporar a la mobilització a la classe obrera. Comptar amb el suport actiu dels treballadors és una de les claus essencials perquè el moviment guanyi en extensió, contundència i participació, i suposa el camí més efectiu perquè les demandes del moviment de masses es facin realitat. En totes les assemblees que hem participat hem plantejat la necessitat de fer una crida concreta a les direccions de CCOO i UGT perquè abandonin la seva política de pactes i desmobilització, no signin més acords lesius per als interessos de la majoria, i se sumin a la lluita, organitzant, en coordinació amb el moviment 15M, una gran vaga general. Aquesta proposta ha tingut un ressò molt important en moltes reunions, especialment a Màlaga, on joves i treballadors la van plantejar públicament i l'Assemblea la va fer seva, proposant a més l'organització d'una manifestació per al proper dia 27 de maig. També a Gijón, activistes del Corrent Marxista Militant van fer propostes en línies semblants amb un ressò molt favorable, i el mateix va ocórrer a la ciutat de Vitòria.

Després de la jornada electoral del 22 de maig el moviment ha de plantejar-se com continuar la batalla, amb més audàcia i fent un pas endavant. La decisió de l'assemblea de l'acampada de Sol a Madrid, continuar ocupant la plaça fins al cap de setmana vinent i estendre les assemblees als barris, és una bona iniciativa per mantenir la tensió i incorporar noves forces. Aquestes mesures han d'enfortir-se amb unes altres, i en la nostra opinió una bona proposta seria organitzar manifestacions unitàries i coordinades en tot l'Estat espanyol per divendres que ve 27 de maig, com ha acordat les assemblees de Màlaga i Barcelona, o en una altra  data concreta per als propers dies. Copejar tots junts, al mateix temps, demostrant activament la nostra força als carrers, amb demandes concretes com s'han aprovat en les assemblees, exigint la fi de les retallades socials, la nacionalització de la banca, imposostos a les grans fortunes, la retirada de totes les contrarreformas aprovades (laboral, pensions, educació, sanitat), contra la privatització dels serveis públics, i per una nova vaga general, és la millor forma de dir alt i clar que la mobilització no pararà fins a aconseguir els seus objectius.

Juntament amb les accions de mobilització cal organitzar més i millor el moviment i dotar-lo d'un programa clarament anticapitalista. En les assemblees, com no podia ser d'una altra manera, totes les idees estan a discussió. Però entre alguns sectors, que irònicament amaguen la seva filiació política per vergonya i oportunisme, s'estimulen prejudicis antipolíticos i contra les organitzacions, que són extremadament contraproduents per a la pròpia lluita. La idea que aquest moviment és interclasista, o que no té una ideologia concreta, no reflecteix la veritat del viscut aquests dies. La immensa majoria dels que participem en les manifestacions som joves, estudiants, treballant precàriament, o aturats, majoritàriament dels barris obrers; som treballadors, molts afiliats als sindicats de classe molt descontents amb la política dels dirigents; pensionistes i aturats, que rebutgem les mesures del govern. Som un moviment clarament d'esquerres, que també protesta per la política desmobilitzadora dels dirigents sindicals i les claudicacions d'aquest govern davant els grans poders econòmics. Volem a més aixecar un moviment massiu, participatiu i democràtic. Per això, les actituds d'alguns individus en algunes concentracions, intentant prohibir la distribució de fulles d'organitzacions anticapitalistes i que lluiten en aquest moviment defensant idees revolucionàries, com és el cas del Sindicat d'Estudiants i d'unes altres, ha de ser rebutjat amb contundència. Defensem la democràcia real ja, per això ningú ha de ni pot tutelar el que els joves i treballadors han d'escoltar o han de llegir. La idea d'impedir burocràticament que les idees circulin, que les organitzacions que lleialment recolzen el moviment puguin expressar-se amb tota llibertat, és profundament reaccionària i autoritària.

Els joves i la classe obrera sabem el molt que ens ha costat conquistar els drets de llibertat d'expressió, reunió i organització. Els vam arrencar a la dictadura i la repressió policial en una dura lluita als carrers. I aquests drets són patrimoni de tots i hem de defensar-los. Aquesta és l'autèntica democràcia, que tots puguem debatre, escoltar i decidir sense que cap policia del pensament ens coarti, encara que es disfressi amb vestidures progressistes i s'autodenomini “assembleària”. De fet, a ningú se li escapa que els mitjans de comunicació, controlats pels poders econòmics als quals combatem, pretenen donar d'aquestes mobilitzacions només una imatge festiva i de “revolta” lúdica. I ho fan conscientment, de manera pensada i calculada, per evitar que perfili el seu caràcter revolucionari, connecti amb els treballadors i posi l'escac el sistema. En els propers dies aquesta serà també una qüestió a debatre en el moviment 15M, fonamental perquè la lluita aconsegueixi els seus objectius.

Madrid: moral de lluita molt elevada

Per cinquè dia consecutiu una marea humana ha tornat a omplir el centre de Madrid.  No només en la concentració diària de les 8 de la tarda sinó, que malgrat el cansament que es va acumulant i la tensió viscuda en els últims dies, des de primera hora del matí són milers les persones que s'han anat apropant fins a la Porta del Sol, no només a recolzar aquest massiu moviment, sinó exercint una veritable jornada de reflexió per buscar idees i alternatives que puguin donar resposta a la crisi capitalista en la qual estem immersos. El campament que allí s'ha situat s'ha convertit ja de fet en una petita ciutat, amb més de trenta casetes improvitzades, al voltant de les quals es munten, una vegada acaben les concentracions, desenes de tendes de campanya que desborden ja els límits de la pròpia plaça, i on han passat la nit del divendres al dissabte entre 3.500 i 5.000 joves. És evident que la prohibició realitzada per la Junta Electoral Central ha estat un complet fracàs, i fins i tot aquest dissabte hi havia una presència policial molt inferior a la viscuda en dies anteriors, reconeixement pràctic que, com bé canten de forma habitual els assistents a la concentració, “el poble unit mai serà vençut”.  Els més de 1.000 antidisturbis preparats per la Delegació del Govern per a un eventual desallotjament han estat completament inútils davant la mobilització de masses que estem vivint aquests dies.

Encara que l'ambient era el dissabte més tranquil i relaxat que el viscut en la històrica jornada del divendres, la combativitat i l'ànim de lluita segueixen sent molt elevats i es reflecteixen en els centenars de pancartes i cartells que empaperen per complet no només Sol sinó tots els carrers limítrofs, amb consignes en la seva immensa majoria d'un marcat to d'esquerres i anticapitalista denunciant l'atur, la precarietat, l'explotació laboral o la privatització dels serveis públics, desmentint per complet la idea que es tracta de traslladar que aquest és un moviment de to apolític.

Tant des del Sindicat d'Estudiants com també els companys del  Militant seguim participant dia rere dia en aquesta important mobilització. Avui hem estat desenes d'afiliats i simpatitzants que des de primera hora de la tarda hem estat presents en la concentració i donant el nostre més entusiasta suport a aquesta lluita. Per això també hem repartit milers de pamflets i adhesius, trobant una enorme receptivitat entre la gent, que en general responia de forma molt positiva al que enss plantejàvem i en els quals seguim explicant  que des de les assemblees i manifestacions s'ha de fer una crida a l'extensió de la lluita cap al moviment obrer i al fet que els dirigents de CCOO i UGT abandonin la seva política pactista i organitzin  una nova vaga general.

Barcelona: Ambient combatiu i necessitat d'estendre la lluita

El divendres 20 va haver-hi una tremenda explosió. El risc al desallotjament va impulsar la participació massiva en la caçolada i posterior assemblea a Plaça Catalunya. Avui dissabte 21 l'assistència ha estat menor, unes 8.000 o 10.000 persones. En tot cas l'assistència a les activitats de la tarda del dissabte va seguir sent molt alta i la caçolada va mantenir un ambient molt combatiu. Els assistents destacaven l'impactant que havia estat la jornada del divendres i l'assemblea multitudinària celebrada. El més positiu, s'ha donat una referència per continuar la lluita: Manifestació divendres que ve 27 de maig en contra de les retallades en la sanitat pública catalana. Encara no se sap que succeirà amb el campament més enllà de matí. Però el pitjor: Falta una orientació clara i concreta cap al moviment obrer, clau per continuar la lluita, i pressionar als dirigents de CCOO i UGT  perquè abandonin la pau social i convoquin una vaga general. Els promotors no volen sentir d'aquesta possibilitat ni en pintura.

La nota negativa de la jornada va ser l'actitud antidemocràtica, policíaca, d'un grup d'individus que van tractar d'impedir la distribució de la fulla del Sindicat d'Estudiants. Les milers de fulles que estem distribuint estan tenint un calorós acolliment per part dels assistents a les mobilitzacions a la Plaça Catalunya. Des del Sindicat d'Estudiants sempre hem plantejat contribucions en positiu, per desenvolupar la lluita i fer-la avançar. Aquests subjectes tracten de censurar al Sindicat d'Estudiants, impedir que els joves i treballadors que acudeixen a la plaça puguin conèixer les opinions i propostes que fem. De què tenen por? Pretenen tutelar als joves i treballadors? No és això el que fa la dreta i la burocràcia socialdemòcrata? Estem convençuts que la immensa majoria dels joves i treballadors que estaven a la Plaça Catalunya rebutgen aquestes actituds sectàries i antidemocràtiques que en res ajuden al fet que la lluita avanci.

Tarragona: guanya força la idea de reclamar als sindicats la convocatòria d'una vaga general per estendre la lluita

Ahir es va celebrar a la plaça de l'Ajuntament de Tarragona una nova assemblea del moviment del 15 de maig, en la qual van participar unes 600 persones. En el primer punt de l'assemblea es va informar del treball de les diferents comissions creades per portar a la pràctica totes les tasques necessàries per estendre la lluita, comissions com la de “logística”, encarregada de reunir mitjans materials i econòmics, o la de “exploradors” responsable de contactar amb altres col·lectius socials i difondre al carrer la mobilització, entre altres comissions.

Després d'aquest punt va haver-hi un debat sobre si es decidia en aquesta assemblea la plataforma reivindicativa del moviment, s'ajornava l'endemà, o es traslladava la discussió a les comissions. La majoria de l'assemblea va reclamar el dret a debatre i decidir democràticament en la mateixa.

Moltes de les intervencions van defensar la necessitat de convocar una manifestació per reclamar la necessitat d'una vaga general que paralitzi tot l'Estat, per ampliar la lluita i estendre-la al moviment obrer. Aquestes intervencions, es van guanyar l'aplaudiment majoritari de l'assemblea, sobretot quan un company treballador i estudiant de la universitat, va plantejar la necessitat d'unificar la lluita amb la del moviment veïnal, sindical i social que va mobilitzar a la ciutat a 10.000 persones el passat 12 de Maig, en contra de les retallades en sanitat i educació.

En l'assemblea també es van debatre i van votar democràticament els primers punts de la plataforma reivindicativa. En el primer punt es va acordar democràticament que els representants polítics haurien de tenir el salari mitjà de qualsevol treballador, sense cap privilegi, i que puguin ser revocables en qualsevol moment pel poble que els va triar. En altres punts es va acordar rebutjar la pujada de la jubilació als 67 anys i es va defensar el repartiment del treball, reduint la jornada laboral a 4 hores diàries, per aconseguir així la plena ocupació. El conjunt de l'assemblea va assumir la idea que avui dia, amb tota la tecnologia i recursos materials que hi ha al món, en mans d'una minoria, si s'organitzen i posen a funcionar en funció de les necessitats socials de la majoria, i no del màxim interès econòmic d'una minoria, no hi hauria explotació laboral ni jornades de treball tan llargues.

Un altre debat interessant va ser la proposta de bonificar als empresaris que contractin a més del 90% de treballadors amb contracte fix. La immensa majoria de l'assemblea va rebutjar aquesta proposta, després que un company expliqués la mobilització obrera en l'empresa Emte Service, en la qual producte de la lluita, es va aconseguir la readmissió de Manu Vidal, delegat de CGT acomiadat, i com l'empresa ara es va veure obligada a regularitzar tots els contractes d'obra en frau de llei en fixos. El company va explicar que els contractes fixos avui dia tenen menys seguretat que mai i no té cap sentit, enriquir encara més amb diners de l'estat a les grans fortunes.

Després de tres hores de debat i votacions es va acordar continuar l'assemblea i la discussió de les diferents propostes l'endemà, amb la finalitat que tothom pogués descansar i ocupar-se de les seves obligacions personals i familiars. En qualsevol cas, cal destacar que tant el to del debat: company i respectuós amb totes les propostes, sense actituds sectàries cap a cap idea, està sent molt positiu per a la lluita.

València: Milers de treballadors assisteixen i participen en la Jornada de Reflexió col·lectiva

Al llarg de tot el dia, milers de treballadors han visitat i participat en la concentració reflexiva de la plaça de l'Ajuntament de València, arribant a 10.000 persones en els moments àlgids de la tarda. En un ambient de molt ànim, confiança i força, els assistents compartien opinions i discutien de política, entusiasmats per la bandera de lluita que centenars de milers de joves han aixecat.

A primera vista podia semblar que la combativitat de l'ambient s'havia relaxat una mica, en predominar activitats culturals i lúdiques que es desenvolupaven a la plaça comparades amb els altres dies. Però res més lluny de la realitat, ja que sobre les 19 hores va començar una concentració espontània en les portes de la plaça de l'Ajuntament. Es van començar a corejar multitud de consignes que expressaven tota la ràbia acumulada pels treballadors i la societat Valenciana. Consignes contra la corrupció del PP, contra els banquers, contra la precarietat i l'atur, contra la falsa democràcia, contra la prohibició de Tv3, etc. Aquesta concentració, per iniciativa popular, es va transformar en una assemblea on molts treballadors, a més de denunciar l'explotació en els seus treballs, també aportaven idees i propostes amb les quals seguir augmentant la profunditat del moviment.

Una de les intervencions més significatives, va ser la d'una professora d'ensenyament mitjà que va denunciar les penoses condicions en les quals treballava, i en conseqüència, en les quals els estudiants feien classes, afegint les retallades en professorat. Llavors l'assemblea va començar a reivindicar, amb marcada intensitat, una educació pública, de qualitat i gratuïta mitjançant consignes.

També en la mateixa assemblea, un company del Sindicat d'Estudiants va plantejar la necessitat de realitzar repartiments massius als barris obrers, als mercats i als polígons industrials, per sumar a la lluita als treballadors, aturats, mestresses de casa, pensionistes, etc. Doncs comptant amb la força de la classe treballadora la lluita faria un pas important, buscant realitzar una nova Vaga General amb la qual fer una demostració de força encara major, i lluitar per retirar tots els atacs realitzats en els últims anys. Aquesta proposta va ser aclamada amb un crit unànime per la Vaga General, demostrant en la pràctica que les ganes de lluitar contra els atacs que sofrim, aquests avalats pels dirigents sindicals mitjançant pactes a l'esquena dels afiliats i altres treballadors, estan més que presents en la consciència de la classe treballadora.

Gijón: “Visca la lluita de la classe obrera”

El dissabte 21 la mobilització va fer un pas endavant de gran importància. Encara que en el punt àlgid la Plaça de l'Ajuntament estava repleta amb més de 3.000 assistents, també és palpable la contínua rotació de gent que s'apropa a escoltar, participar i xopar-se de l'ambient de lluita. És impossible de quantificar però milers de persones han passat per aquesta Plaça al llarg de la tarda i la nit. Es tracta d'un esdeveniment històric.

Es nota que els treballadors comencen a apropar-se a les assemblees que es realitzen a la tarda i que comencen a plantejar reivindicacions de contingut marcadament classista. Per exemple, avui es va explicar el conflicte que estan protagonitzant els treballadors en l'empresa Ales Aluminium en la conca del Nalón en defensa dels seus llocs de treball. Ahir en una protesta on van tallar el tràfic, la Guàrdia Civil va detenir a 12 companys que posteriorment van ser alliberats, encara que amb acusacions de desordre públic. Un treballador afiliat a CCOO va proposar que es fes un comunicat de solidaritat i suport a aquesta lluita exigint la retirada dels càrrecs als treballadors, i que es votés a mà alçada en l'assemblea de la Plataforma. La resposta va ser aclaparant, unanimitat total a més d'un crit eufòric de “Visca la lluita de la classe obrera”. A partir d'aquest moment es van succeir intervencions molt reivindicatives i combatives. Un sindicalista afiliat a la CSI del comitè d'empresa del Port de Gijón va ressaltar que totes les iniciatives que sortissin de la Plataforma han de portar-se als treballadors en les empreses i fer-los partícips. També va intervenir una companya de l'àmbit rural de Gijón defensant la necessitat de comptar amb serveis públics de transport concordes a les exigències dels veïns.

Un sindicalista de base, membre del Militant, va defensar la necessitat de comptar amb un sindicalisme de classe i democràtic, agrupar als treballadors per participar en aquest moviment i preparar-nos per al futur sabent que l'única manera de resoldre els nostres problemes és que la classe obrera prengui les empreses i en definitiva el poder per construir una societat nova. Ovació impressionant.

Una jove estudiant va intervenir explicant que no podem gastar energies deixant la lluita en concentracions sinó que després del dilluns la lluita ha de continuar amb la mobilització i la convocatòria d'una vaga general per parar el país i que el govern senti la nostra força.

Les consignes que més van sonar van ser: “Jo diuen democràcia i no ho és”, “El poble unit mai serà vençut” i “A les barricades”. Es va corejar amb bastant força la consigna de “Fa falta ja una Vaga General” i diversos assistents van defensar que ha de ser el següent pas per avançar en aquesta lluita.

Finalment encara que la jornada de reflexió pogués inhibir les intervencions polítiques, la veritat és que es parla de política com mai, tots volen debatre idees i propostes perquè necessiten provar el que serveix i el que no. La gran majoria ja veu més enllà de les eleccions i tots parlen de seguir participant al llarg de la setmana que ve.

Resolució aprovada en l'Assemblea de Gijón

Des de la Plataforma Democràcia Real Ja i en l'assemblea reunida en el dia dissabte 21 de maig a la Plaça del Ayto de Gijón s'acorda mostrar la nostra solidaritat i ferm suport a la lluita dels treballadors de l'empresa Ales Aluminium situada a Langreo.

Des de fa mesos els treballadors s'enfronten a una situació crítica on està en joc el futur dels seus llocs de treball. En el dia d'ahir 12 companys van ser detinguts acusats de desordres públics i posteriorment alliberats. Ens oposem a la campanya de criminalitat d’aquesta lluita des de certs mitjans de comunicació i intentar mostrar a les víctimes de l'especulació empresarial com a violents i perillosos.

Exigim que a aquests companys no se'ls imputi cap càrrec i fem una crida als treballadors al fet que assumim les seves reivindicacions convidant-los a sumar-se a aquest moviment i a participar en les assemblees.

La seva lluita és la nostra lluita. Assemblea de Gijón de la Plataforma Democràcia Real Ja.

Vitòria-Gasteiz: gran èxit de la Jornada de reflexió col·lectiva del 21 de maig

A causa de la prohibició per part de la Junta Electoral de celebrar manifestacions, l'equip organitzador del 15M ja havia anunciat en l'assemblea del dia anterior que es desconvocava formalment la manifestació per al dissabte a la Plaça de Bilbao a Vitòria-Gasteiz però que ningú ens podia impedir el dret d'estar allí i reflexionar col·lectivament. Els mitjans de comunicació,  premsa i radio van fer èmfasi durant tot el matí en què s'havien desconvocat els actes el que no va impedir que, per a nerviosisme de la Ertzantza, en arribar l'hora de la cita varis milers de persones desfiléssim per tot el centre de la ciutat  per les voreres fins a la plaça de Gasteiz.

A pesar que no hi havia organitzada la celebració de cap assemblea, milers de persones a la plaça van decidir asseure's pel que, amb un petitíssim megàfon, l'equip d'organització tractava d'informar de les comissions i donar a conèixer les web d'internet per romandre informats. Va haver-hi un intent de provocació d'uns individus que van tractar de deslegitimar l'acte però els joves van saber defensar-ho. Els companys del Sindicat d'Estudiants van repartir fulles, i igualment es van repartir fulles del Militant a favor d'incorporar a la classe treballadora a la lluita i pressionar a les direccions sindicals perquè convoquin una vaga general. Quan acabem de repartir, la gent seguia asseguda i no s'havien resolt els problemes de megafonia pel que decidim anar al local del Sindicat d’Estudiants per aportar la nostra. Els concentrats van rebre amb alleujament i un aplaudiment el poder escoltar millor les aportacions i es va poder fer una intervenció animant a continuar la lluita, explicant com s'estava estenent per diferents països del món i que aquest era el camí. Es va denunciar al capitalisme i que els Consells d'administració no es triessin explicant que aquí si hi ha una dictadura. Cadascuna d'aquestes idees anava collint aplaudiments dels assistents. Es va plantejar la necessitat d'incorporar al moviment obrer a la lluita i d'una plataforma reivindicativa molt concreta per organitzar la lluita.

En un torn d'intervencions es va plantejar incorporar la lluita específica de la dona contra l'opressió, i un dels portaveus no va recolzar la proposta que es creés una comissió sindical ja que va plantejar que no calia parlar solament de treballadors sinó que hi havia també altres sectors representats com a empresaris, autònoms etc i que per això era preferible no esmentar a cap sector específic. L'amplitud del moviment és cert que incorpora a sectors molt amplis i variats i que el sector dels autònoms està sofrint extraordinàriament la falta de crèdit dels bancs i la competència dels grans monopolis i que tenen el seu lloc en aquest gran moviment contra el capital i els grans bancs i monopolis que els destrueixen. No obstant això la classe treballadora, a més de ser l'aclaparant majoria de la societat, té dos avantatges per dirigir una revolució: a més del seu nombre, el seu paper en la producció, ja que sense l'amable permís del moviment obrer no es mou una roda i la seva consciència social producte de les seves condicions de treball. A Egipte i Tuníssia el moviment obrer va ser clau per a la caiguda dels dictadors. Mentre qualsevol sector de la petita burgesia tendeix a emfatitzar el paper de la persona i l'individu, perquè és l'experiència de la seva pròpia activitat productiva i té més dificultats per organitzar una lluita col·lectiva, el treballador per experiència sap que el fruit del seu treball, sigui fer un cotxe o una cadira és producte del treball col·lectiu de molts obrers i té una llarga experiència i trajectòria d'organització i lluita.

Totes aquestes coses, no obstant això, seran debatudes i sobretot compreses per la prova de la pràctica. Aquest meravellós moviment del 15M que els joves han engegat acaba de començar i a Vitòria-Gasteiz estem veient com s'uneixen cada dia capes noves i més àmplies. Tenim la tasca de treballar perquè s'incorpori el moviment obrer que és com dir que s'incorpori la gran majoria de la societat.

Bilbao: “Sabeu quelcom de Marinaleda”

Després de l'assemblea més multitudinària del divendres, que va comptar amb 3.000 persones, unes 300 persones que van passar la nit del divendres a la Plaça del Teatre Arriaga. Veïns dels voltants, mestresses de casa, baixen desdejunis i quermanyoles plenes de menjar per a la gent que està acampada, en mostra de solidaritat i encoratjant al moviment. No hi havia cap assemblea programada i en el seu lloc hi havia tallers i vídeos, encara així una senyora es va dirigir als organitzadors preguntant-los si sabien quelcom de Marinaleda, el municipi de Sevilla que compta amb una llarga tradició de lluita jornalera i de tradició comunista.

A la tarda, la gent tornava a dirigir-se a l'Arriaga, encara que la concentració no era tan nombrosa com la del divendres perquè s'havia suspès l'assemblea amb motiu del “dia de reflexió” i en el seu lloc s'havia substituït per tallers lúdic-festius i una xerrada sobre drets humans.

Mentre la gent s'apropa pels diferents espais que s'han creat a la Plaça. La “Biblioteca” on es poden llambregar llibres donats per la gent, també hi ha un espai on es poden col·locar eslògans i suggeriments, un altre on els acampats anuncien les coses que necessiten perquè la gent sàpiga com pot ajudar.

Sevilla: Després del 22-M: Què podem fer perquè això vagi a més?

Un tarda més, la plaça de l'Encarnació s'ha vist superada en manifestants arribant a agrupar a més de 8.000 persones per expressar el seu rebuig a les condicions a les quals ens ha portat als joves i treballadors la crisi capitalista. Les consignes novament més corejades i que van prenent força en passar els dies amb contundencia són contra la falta de treball, la privatització de l'educació, les reculades en condicions laborals, les polítiques i retallades socials etc., aspiracions que xoquen diametralment amb el sistema capitalista.

A més, la jornada d'avui ha estat marcada a recalcar el caràcter de democràcia en la qual vivim sota el sistema capitalista, en la qual podem votar cada quatre però en la que les decisions es prenen sota els dictàmens d'Emilio Botí i els 40 principals empresaris del país, consignes tan aplaudides i corejades com :”No hi ha democràcia si governen els mercats” “que no que no ens representen”, marquen la naturalesa del descontentament cap a la democràcia burgesa.

Avui es podia percebre una tremenda sensació de força durant tota la manifestació en la qual els més joves se sentien amb capacitat per canviar la societat, i els més veterans s'havien de remuntar als anys 70 per recordar una situació similar a la qual estem vivint, un dubte assaltava als manifestants i s'expressava en les assemblees, Després del 22-M: Què podem fer perquè això vagi a més? Com podem acabar amb aquesta situació?

Al marge del descontentament i recel que pot aprofundir en diferents sectors de la manifestació a les sigles dels sindicats, a causa de les seves concessions a la patronal, en aquests moments crítics per al moviment s’ha de saber diferenciar entre la direcció i la base dels sindicats, molts dels quals avui ens recolzaven són veterans afiliats a CCOO i UGT indignats també per la política de pacte social dels seus dirigents i que estan sofrint les mateixes condicions d'explotació capitalista que els joves.

Per poder mobilitzar-nos amb nosaltres hem de dirigir-nos a ells per guanyar-nos la seva simpatia, a més d'aportar-nos tota la seva experiència acumulada de mètodes, organització etc., per a la nostra lluita, però sobretot, són els únics que poden parar la producció a través d'una nova Vaga General, i això posaria contra les cordes als mateixos que ens estan robant el nostre futur: els banquers i els grans empresaris.

Saragossa: Suport creixent

A Saragossa el moviment segueix generant enorme simpatia entre els joves i treballadors, molts dels quals aporten menjar i diversos materials. Ja s'ha instal·lat la “radio acampada” que emet en directe des de la plaça del Pilar, guarderia, infermeria... En l'assemblea del dissabte es va decidir prosseguir el moviment almenys fins al dilluns, i el debat se centra en com donar-li continuïtat i organització. Per a nosaltres és clar que només transformant l'enorme simpatia que ha generat entre la classe obrera en pressió cap als dirigents sindicals perquè convoquin una altra vaga general podrem posar contra les cordes al sistema capitalista.

Cadis: 7.000 en manifestació!

Com ja és habitual des que a Cadis comencés el moviment, novament avui, igual que en la resta de l'Estat, hi havia més gent a la plaça del palillero i en la manifestació que s'ha realitzat, arribant a ser entorn d'unes 7.000 persones. Tot això demostra que el moviment segueix en ascens. La mobilització ha tingut un gran suport social en tot moment, des del començament de la marxa que va partir de la plaça del Palillero (on s'està realitzant l'acampada) dirigint-se primerament a Plaça d'Espanya, on es va realitzar una asseguda de protesta i posteriorment a Porta Terra, molta gent aplaudia als manifestants des de les balconades i la gent sortia dels bars a corejar les consignes que cantàvem els manifestants expressant així el seu suport i simpatia a la lluita que els joves i treballadors estem portant en tot l'Estat.

Des d'un primer momenta Càdis, en les assemblees s'ha decidit orientar-se als col·lectius de treballadors en conflictes: el dijous es va plantejar convidar a participar en les assemblees i posteriors mobilitzacions als treballadors d’Alestis que han estat en conflicte recentment lluitant contra 195 acomiadaments que l'empresa havia posat damunt de la taula. En la mateixa assemblea del dijous, va intervenir un treballador que es va presentar com a delegat de CCOO de SDS; al principi inevitablement, va ser mirat amb desconfiança pels allí reunits, però quan va plantejar el treball de suport que estan realitzant cap al moviment en la seva empresa i la critica cap a la direcció de CCOO i UGT, plantejant que els drets cal defensar-los al carrer, lluitant, com milers de joves i treballadors estan fent des del 15 de maig, als carrers i no en els despatxos, va ser aplaudit i vist amb una gran simpatia per la majoria de l'assemblea.

Aquest és un primer pas molt important, però per donar-li mes força i cohesió al moviment, caldria dirigir-se al conjunt del moviment obrer començant per les bases de CCOO i UGT i, per descomptat, criticant als seus màxims dirigents, perquè abandonin la seva estratègia de desmobilització i convoquin una vaga general per lluitar pels drets dels treballadors aconseguint així que el moviment cobri molta mes força.

Finalment, la marxa de la jornada de reflexió, va finalitzar a Portes de Terra amb un ambient de gran unitat i força llançant consignes per la continuïtat del moviment “Això no acaba, ens veiem demà” i per la unitat del conjunt dels treballadors “el poble unit, mai serà vençut”.

Pamplona: el moviment en ascens

Avui de nou s'han tornat a reunir unes 1.500 persones a la Plaça del Castell per debatre i fer propostes amb les quals portar endavant el moviment que s'ha iniciat. Hi ha hagut un baixó dels més joves, però per contra hi ha hagut més gent de 40-50 anys. Però tothom ha estat molt atent al que es plantejava i a més ja es començaven a veure diferències en els plantejaments que cal debatre en profunditat si es vol continuar.

La majoria ha continuat amb les crítiques al sistema, però un ha plantejat que en els punts del manifest hauria de tenir cabuda el dret d'autodeterminació. Un altre ha plantejat que venia de Madrid i que el que més li agradava era que no es veia cap bandera per cap costat, que aquesta era una de les maneres que tenen els poderosos de dividir-nos. Es va seguir insistint en la necessitat d'articular millor la participació doncs ja s'han recollit més de 4.000 adhesions al manifest. Per cert avui hi havia una cua molt llarga per signar.

Es va a seguir amb assemblees matí i tarda i comissions a mitjan tarda, però ja estan plantejant-se fer fòrums menys massius per avançar amb més determinació. És clar que el moviment compta amb la simpatia de la gent, de fet ahir ja es va demanar que no s'aportés més diners, que de moment tenen suficient i als acampats no els falta de res.

Vigo: una gran politització