Les mobilitzacions que han tingut lloc durant tota la setmana passada amb desenes de milers de joves, estudiants, treballadors, aturats i pensionistes al carrer de tot l’estat, han irromput a l’escena política amb una força tan gran que el debat electoral ha girat al voltant del que estava passant a Plaça Catalunya, a la Puerta del Sol i a les places de nombroses ciutats.
Els motius que han impulsat a centenars de milers a mobilitzar-se són clars: la desocupació massiva –especialment entre la joventut-, la precarietat laboral, els salaris de 600 i 700 euros, els últims atacs i les retallades socials aprovades pel govern i el fet que siguem les famílies treballadores les que paguem el preu de la crisi, mentre els grans banquers i els empresaris tenen beneficis insultants.
La dreta, i els seus mitjans de comunicació no han trigat a criminalitzar-nos, alhora que exigien una intervenció contundent de la policia per a desallotjar les places i així preservar “les llibertats i la democràcia”. La hipocresia del PP en erigir-se com màxim defensor dels drets democràtics no ha enganyat a ningú. El que li passa a aquest partit, amb vincles històrics amb la dictadura franquista, és que està espantat davant d’un moviment massiu de joves i treballadors, amb un marcat caràcter anticapitalista.
Els resultats del PSOE el 22-M: el preu a pagar per una política de dretes
La política aplicada durant els últims anys per Zapatero, i especialment les retallades i ajustos contra la majoria de la població seguint els dictats dels bancs i les grans empreses, han provocat una caiguda històrica en els resultats obtinguts pel PSOE. La cessió del govern davant dels poders econòmics del capitalisme, i la frustració de la seva base social, és que ha permès al PP obtenir un resultat sense precedents. La victòria de la dreta no pot ser tractada com un afer menor, perquè significa una seriosa amenaça per al moviment 15M, i per a tots aquells que lluitem pels nostres drets.
A les assemblees d’aquests dies hem assistit a un ampli debat d’idees. Alguns companys han plantejat que el moviment 15-M s’ha de situar al marge de la “dreta o l’esquerra”, introduint prejudicis contra la política. Des del Sindicat d’Estudiants hem combatut aquesta idea dia rere dia, explicant com el moviment estava deixant clares les seves senyes d’identitat anticapitalistes i d’esquerres, i que la immensa majoria dels que érem al carrer patíem l’atur massiu, la precarietat, els salaris baixos i la repressió. Per tant, no som apolítics, sinó víctimes d’una política molt definida, la que defensa els interessos dels grans capitalistes, enfront del deteriorament de les nostres condicions de vida.
També hem vist a alguns companys que, davant la intervenció amb fulls, adhesius i periòdics de l’esquerra, aportant cadascú la seva veu i la seva opinió sobre com enfortir el moviment de l’esquerra, miraven de negar aquest dret fonamental a la llibertat d’expressió a qui l’estava exercint. A què li tenen por aquests companys? És una contradicció defensar la “democràcia real” i alhora sostenir aquest discurs marcadament autoritari. Pretendre tutelar el que els joves que participàvem a les manifestacions podem o no podem llegir o sentir, a més a més de ser profundament antidemocràtic, només beneficia als nostres enemics.
Necessitem dotar-nos d’un programa revolucionari per a vèncer
Els nostres enemics estan organitzats i tenen idees polítiques molt concretes. És que potser nosaltres no tenim l’obligació també d’organitzar-nos i defensar idees que beneficiïn a la majoria? El que necessitem és dotar-nos d’un programa i unes reivindicacions que exigeixin la retirada de totes les retallades i ajustos; que plantegi mesures perquè els recursos que es necessitin per a lluitar contra l’atura, per gaudir d’una sanitat i educació públiques i dignes, d’un habitatge assequible... s’arrenquin als bancs i grans empresaris, que s’han estat lucrant en els últims anys. És a dir, dotar-nos d’un programa d’esquerres i anticapitalista, al voltant del qual organitzar-nos i que defensi amb claredat els nostres interessos i drets. A moltes assemblees celebrades aquests dies aquest era el contingut de moltes de les intervencions dels joves que hi participem, i de les plataformes aprovades, com en el cas de Barcelona.
És cert que degut a l’abandonament que els joves i els treballadors hem patit per part de les direccions sindicals i dels grans partits de l’esquerra durant molt temps, s’ha generat un ambient de frustració i rebuig vers la “política oficial” entre molta gent. Però no per això hem de deixar de senyalar que la responsabilitat de que ens trobem sense casa, sense feina i amb les pensions sota amenaça, és del sistema capitalista i d’aquells partits i organitzacions que defensen els seus interessos i adopten mesures en contra de la majoria de la població. Si volem democràcia real, necessitem transforma la societat i acabar amb el capitalisme. La democràcia sense justícia social no és real.
Continuar la lluita incorporant a la classe treballadora
Per avançar en aquesta lluita és fonamental guanyar el suport del moviment obrer i orientar-nos cap a ell, cap als centenars de milers de treballadors i els milers de delegats sindicals que també pateixen la crisi i s’oposen a la política dels seus dirigents.
Aquesta idea ha estat recollida amb força per l’Assemblea que s’ha format a Màlaga, emulant a la de la Puerta del Sol de Madrid, aprovant una resolució per la qual han convocat per al divendres 27 de Maig una manifestació i han proposat que s’organitzi una Vaga General de 24 hores. Propostes semblants han estat recolzades a les assemblees de Sevilla, València, Tarragona i altres ciutats. Això és el que hem de fer: organitzar una gran mobilització unitària a tot l’estat, el mateix dia i a la mateixa hora, i exigir a les direccions de CCOO i UGT que abandonin la seva postura de pactes amb el govern i la patronal i impulsin l’organització d’una gran vaga general en coordinació amb el moviment del 15M.
Des del Sindicat d’Estudiants, que estem participant activament a les mobilitzacions i en el moviment 15M, pensem que aquest és el camí: ampliar i estendre la nostra lluita al conjunt de la joventut i els treballadors, com hem vist a Grècia, a Portugal, a França i al món àrab.
- Retirada immediata de tots els plans d’atac contra la joventut i les famílies treballadores.
- No a les retallades pressupostàries en sanitat, educació i en les prestacions socials.
- Prou de regalar diners públics als banquers, empresaris i especuladors. Que es nacionalitzi la banca per emprar els recursos de tots en obres públiques, sanitat i educació, creant ocupació per a milions d’aturats.
- No a la contrareforma laboral i a l’acomiadament barat. No a la retallada de les pensions i a l’ampliació de l’edat de jubilació.
- Contra l’atur: subsidi d’atur indefinit de 1.100 euros al mes fins trobar un lloc de treball. Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial.
- Per un habitatge digne! Nacionalització de les grans constructores per crear un gran parc públic d’habitatges de lloguer a un preu no superior al 10% de l’SMI.
- Inici d’un pla econòmic per crear ocupació (inversions en infraestructures, serveis socials i altres indústries) no basat en els interessos dels capitalistes sinó en els interessos de la majoria.
- Increment dràstic dels impostos a les grans fortunes, als beneficis empresarials i a la banca. Combatre el frau fiscal i la fuita de capitals amb la confiscació dels patrimonis i dels comptes dels rics implicats.
- Prou de repressió contra la joventut.
Com a Portugal, França, Grècia i el món àrab!
Contra el capitalisme i la seva crisi!
No a la dictadura dels banquers, no a les retallades socials!
Impulsar el moviment amb noves accions i manifestacions que conflueixin en una nova vaga general!
Descarrega el nostre periòdic
