Crònica de les mobilitzacions del 19 de maig: la lluita s'estén arreu de l'Estat

Cal aconseguir el suport del moviment obrer a la lluita i exigir a CCOO i UGT que trenquin la seva política de pactes i convoquin una nova vaga general

Un dia més, a partir de les 20.30 hores de la nit, desenes de milers de persones van començar a col·lapsar la Porta del Sol a Madrid i les zones properes. Sense cap dubte, la concentració d'avui, amb un component massiu de joves però també amb milers de treballadors, ha estat la més nombrosa de tota la setmana, superant àmpliament les més de 15.000 persones concentrades el dimecres. Probablement la nota més distingida d'aquest últim dia respecte a les jornades anteriors ha estat el gran nombre de pancartes i cartells que es podien veure des de qualsevol punt de la plaça. La gran majoria d'ells amb contingut i consignes marcadament d'esquerres: “Sanitat i educació universals i gratuïtes. No a la privatització; Tots els camins porten a Islàndia; Nacionalitzar caixes i bancs. La Banca a la banqueta; Fa falta una vaga de debò”, etc.

En comparació del dia anterior, també va haver-hi un augment significatiu en la quantitat de consignes que es cridaven. Sens dubte, tant les pancartes casolanes com els càntics dels que ens concentrem deixaven veure l'interès per participar i contribuir el moviment per part de tothom. Algunes de les consignes més corejades eren les que feien referència a la manipulació informativa. Un fet habitual, i que en aquesta ocasió es va tornar a confirmar en la pràctica quan TVE, en una connexió en directe a les 22.05 va destacar la següent informació: “(...) S'han sentit crits contra Emilio Botí, President del Santander; Esperanza Aguirre, President de la Comunitat de Madrid o la família real. Tots ells han estat minoritaris i reprimits per la majoria”. La manipulació sobre aquesta informació no va ser que aquests crits existissin, sinó que lluny de ser reprimits, van anar àmpliament secundats.

Per la seva banda, la criminalització d'aquest moviment per part dels mitjans de la dreta i l'extrema dreta, es va aprofundir en el dia d'ahir, quan des d'aquests mitjans es va arribar a plantejar que, a causa que entre les reivindicacions dels concentrats es troba la derogació de la Llei de Partits, són evidents els vincles entre els concentrats i el terrorisme.

Al marge d'això, durant la concentració van continuar creixent el nombre de cartells i pancartes que es col·locaven i apareixien per diferents punts de la plaça, sent, com els anteriors, en clara defensa de les reivindicacions de l'esquerra: “Pel dret a l'habitatge digne; Els borbons als taurons; Contracte-escombraries = esclau-lliures; Us alimenteu de la nostra misèria”, eren algunes d'elles.

L'última jornada de protesta a la resta de l'Estat ha suposat un increment tant en l'extensió com en la participació, comptabilitzant-se 57 acampades i concentracions arreu de l'Estat. A Bilbao, València i Saragossa van acudir prop de 3.000 persones; més de mil a Palma de Mallorca; més de 2.000 a Granada; unes 5.000 persones a Barcelona, i milers més en nombroses ciutats. El moviment es va estenent amb força.

La jornada d'ahir acabava amb l'anunci a les 23.45 h que la Junta Electoral Central (JEC) havia prohibit les concentracions convocades per al dissabte i el diumenge. Davant aquest possible desenllaç, ja a la Porta del Sol, s'havien mostrat cartells i consignes que prevenien d'aquest possible dictamen: “Parar ara seria un suïcidi; Dia de reflexió, dia d'acció; Junta Electoral inconstitucional”.

Des del Sindicat d'Estudiants considerem aquesta decisió judicial com una resposta antidemocràtica a un moviment que està expressant de manera pacífica, però contundent, el rebuig a la política de retallades de despeses socials, a la situació de desocupació massiva, especialment entre la joventut, i a la crisi del sistema capitalista que està pagant la majoria de la població mentre la banca i les grans empreses segueixen obtenint beneficis multimilionaris. La decisió de la JEC no va a impedir que desenes de milers se segueixin manifestant, en tot cas, provocarà que la nostra ràbia i descontent augmentin. El Sindicat d'Estudiants crida a continuar la mobilització, a dotar-la de major organització i defensar la necessitat que la classe treballadora s'incorpori massivament a la lluita. Per a això és important fer una crida efectiva, des de les assemblees i manifestacions, des de les acampades, al fet que els dirigents de CCOO i UGT abandonin la seva política de pactes i concessions i organitzin ja una nova vaga general. No n'hi ha prou que declarin que veuen “motius” per la “rebel·lia”. Han d'assumir les seves responsabilitats d'una vegada per totes i respondre amb decisió, a través de la lluita més massiva, contra els atacs que sofrim la joventut, els aturats, els treballadors i els pensionistes.

Barcelona

L'assistència a Plaça Catalunya s'ha doblat. Si el dimecres era significativa, però no omplia l'àmplia plaça, el dijous, per moments, s'ha desbordat: Centenars de joves que acudien per primera vegada, estudiants de secundària i molts més veterans, caps de família amb els seus fills i fins i tot jubilats. Tranquil·lament 4.000 o 5.000 assistents en un ambient molt combatiu, fins i tot amb certs elements d'eufòria. De la indignació s'ha passat a la il·lusió i a l'emoció. “No m'ho puc creure” resava un improvisat adhesiu que es repartia. I aquesta era la sensació general. El prejudici que la joventut no es mou ha saltat per l'aire i els propis joves són els primers sorpresos. Es nota a més que s'estan incorporant joves treballadors del sector de sanitat i educació, afectats per les retallades de CiU, quelcom molt important. Per exemple es va distribuir un pamflet destinat als usuaris de la sanitat, explicant en què afecten les retallades.

A diferència del dimecres, durant la concentració es van escoltar menys consignes, i la protesta sobretot es va escenificar amb una impactan caçolada, però això no significa que hi hagi menys interès en la política. Hi ha diverses proves d'això: s'ha distribuït la plaça en diferents àrees, per a les comissions de treball, per als espectacles culturals (concerts, performances...) però també s'han habilitat tres espais per debatre sobre la revolució al món àrab, la situació a Islàndia i el conflicte palestí-israelià. Els assistents a aquests debats han superat les previsions. La gent fa veritables esforços per escoltar, a pesar que no hi ha la megafonia necessària.

Un altre exemple molt significatiu: Les fulles informatives que es reparteixen volen de les mans. Ja no només el Sindicat d'Estudiants reparteix pamflets signats; altres organitzacions, entre elles el sindicat CGT han començat a fer-ho, malgrat els prejudicis antiorganització que els promotors de l'acampada, per desgràcia, estan alimentant. I amb tot, aquest material té un excel·lent acolliment perquè la gent està àvida d'informació, d'orientació i d'idees.

Vitòria-Gazteiz

Ahir dijous 19 de maig es va celebrar una assemblea d'unes 300 persones a la Plaça de la Virgen Blanca. El ressò a les propostes de dotar al moviment d'un pla de lluita concret contra les retallades i de millora de les condicions de la classe treballadora i d'un programa netament anti-capitalista, va ser tremend. El Correo ha publicat internet un video amb diferents intervencions en l'assemblea que és un bon reflex de l'ambient que es respirava.

http://www.elcorreo.com/alava/

Avui divendres dia 20 està prevista una nova assemblea a Gasteiz a les 20 hores a la Plaça dels Fueros i el dissabte 21, jornada de reflexió, hi ha una convocatòria para “reflexionar col·lectivament” a les 18 hores a la Plaça de Bilbao que després d'un recorregut per tota la ciutat acabarà a la Virgen Blanca.  Aquest moviment de protesta, que s'està equiparant a les revoltes àrabs pel seu clar contingut social, ha d'incorporar a la classe treballadora amb els seus millors mètodes i tradicions, exigint a les direccions sindicals un gir dràstic en la seva política de pactes i que convoquin ja una nova vaga general com a part d'un pla de lluita seriós per frenar l'ofensiva dels capitalistes i dels governs, siguin de dretes o socialdemòcrates, que apliquen plans d'ajust i mesures antisocials.

Gijón

El moviment a la nostra ciutat va en ascens. El dimecres érem 300 persones en la concentració i ahir vam ser més de 1000 persones. Hi havia joves de la universitat, aturats, pensionistes i també treballadors. Es van instal·lar carpes en el centre de la Plaça de l'Ajuntament on se situen els companys de Democràcia Real Ja fent cartells, comunicats, etc.

La sensació que es respira en l'ambient és de ganes de lluitar i participar en el que es pugui. Tothom vol agafar el megàfon i expressar-se, dir el que sent. Va intervenir Javier Orozco del Col·lectiu de Colombians Refugiats a Astúries explicant la complicitat dels diferents governs europeus i especialment l'espanyol amb la venda d'armes als règims repressors. Va explicar com han assassinat a milers de camperols i sindicalistes allí a Colòmbia que estan lluitant pel mateix que estem començant a lluitar aquí a Europa. Va fer una crida a incloure en les reivindicacions que es deixin de fabricar armes i vendre-les per assassinar els pobles que lluiten. Un jove treballador en l'atur afiliat a CCOO i membre de El Militante va intervenir plantejant que aquestes impressionants mobilitzacions demostren que sí volem lluitar i que el capitalisme és un sistema caduc que no ens pot oferir un futur digne. Que els treballadors necessitem estar organitzats i que és necessari portar aquesta lluita a un nivell superior, plantejant la necessitat d'una vaga general per enfrontar-nos als atacs que estan sobre la taula com són la reforma laboral, les retallades i la reforma de les pensions. En aquest moment va esclatar un aplaudiment i va intervenir un treballador veterà plantejant que els dirigents sindicals han de deixar de negociar ja. Un altre aplaudiment brutal.

Una altra intervenció va venir d'un jove immigrant també membre de El Militante que va plantejar que els poderosos intenten utilitzar el racisme per dividir-nos culpant als immigrants de les conseqüències de la crisi. I si ho fan és perquè ens tenen por. Tenen por de la nostra força. També va explicar que la Plataforma DRY ha de fer una crida a tots els treballadors, a aquests companys que estan ara en les empreses sofrint l'explotació. Obrir la plataforma a la participació dels treballadors i que la mateixa assumeixi les seves reivindicacions. Que es convoqui una manifestació massiva i centralitzada a Astúries dissabte que ve on es ressaltin consignes contra el pacte social, les retallades en sanitat, educació i la necessitat d'una vaga general per demostrar qui és el que mana aquí. La multitud va esclatar en aplaudiments novament demostrant que no hi ha gens d’apoliticisme en les manifestacions. Que la base de l'esquerra, els treballadors i els joves estem demandant un canvi en les nostres vides.

València

L'assistència a la plaça de l'ajuntament de València es duplica.  Ahir dijous es veia clarament que l'ambient està en alça i la força dels treballadors i la joventut hi té molt a demostrar encara. D'un dia per a un altre, la participació en l'assemblea popular, que tots els dies se celebra a les 20 hores, ha aconseguit reunir a 4.000 persones aproximadament. Els assistents eren de totes les edats, i a més, el sector obrer avui a augmentat significativament respecte ahir, doncs es feia una concentració dels treballadors de l’Empresa Municipal de Transports i dels Ferrocarrils de la Generalitat València, al costat d'una manifestació de plataformes de barris obrers de València en defensa l'educació pública amb les reivindicacions de més inversió per crear una xarxa digna de centre públics, amb educació en Valencià i de qualitat. En acabar aquestes protestes els treballadors i els participants de la plaça s'han fos en una sola protesta contra el PP a les portes de l'Ajuntament.

Cap a les 20:15 de la tarda començava la segona assemblea popular a la plaça de l'Ajuntament de València. En l'assemblea va haver-hi moltes propostes encara que no es va concretar si el dia 21 de maig hi haurà una nova manifestació. L'ambient al principi va estar dividit, però cap al final de l'assemblea el sentiment que el 21 de maig, a les 18 hores a la plaça de l'Ajuntament, hem de sortir al carrer tots junts, estava implícit.

La manifestació del proper 21 de maig segurament serà una nova demostració de força i de ganes de lluita contra el sistema capitalista. Ara mes que mai, perquè segueixi creixent i sumant-se més gent al moviment, és necessari anar als principals barris obrers i polígons industrials de la ciutat de València i voltants perquè tots els joves, aturats, mestresses de casa, treballadors i jubilats sortim al carrer a demostrar que volem acabar amb aquest sistema que ens condemna a la majoria a viure en la misèria.

Santiago