• 1
  • 2
  • 3
  • 4

Després de la multitudinària concentració del dimarts en la Porta del Sol, i malgrat la prohibició de la Junta Electoral de Madrid, la crida per tornar al carrer a la Porta del Sol ha estat un autèntic èxit: més de 15.000 manifestants s'han congregat en el centre neuràlgic de la ciutat. D'altra banda en altres ciutats de l'Estat s'ha incrementat la participació en les concentracions convocades, sortint milers més a Barcelona, Bilbao, València, Màlaga o Sevilla.

Madrid

Els milers de manifestants que han desafiat a Madrid la prohibició antidemocràtica de la Junta Electoral, han demostrat un dia més una enorme voluntat de lluita i força anul·lant la intenció de la policia per impedir la concentració. Aquesta decisió de la Junta Electoral és un nou exemple del tipus de democràcia en què vivim, on a través dels grans mitjans de comunicació, vinculats al poder econòmic, si es pot fer campanya, però on s'intenta impedir l'exercici de la llibertat d'expressió  i manifestació de desenes de milers de joves i treballadors en defensa de les seves condicions de vida. El que no preocupa excessivament a aquest organisme és que les promeses polítiques que es fan durant la campanya després no es compleixin, legislant-se en contra dels interessos de la majoria de la població. Tampoc sembla preocupar-los la influència de bancs i grans multinacionals en les decisions adoptades pels Governs i Parlaments, àmpliament rebutjades per la majoria de la població, tal com han reflectit les enquestes repetidament, i simbolitzades en les recents reunions mantingudes per Zapatero amb les 40 grans fortunes d'aquest país.

La realitat és que la democràcia que diuen voler garantir és la dictadura dels mercats, imposada a milions de persones per una minoria que no ha estat triada per ningú mai. Fins a tal punt ha arribat la situació que, tal com reflecteix el diari El País, es va anunciar per la megafonia del Metro que no s'acudís a la concentració ja que estava prohibida, i la policia es va mobilitzar per advertir als manifestants a Sol que estaven cometent un delicte en participar en la manifestació. No obstant això, milers de joves i treballadors s'han imposat, demostrant que quan la gent entra en acció no hi ha mesura repressiva ni amenaça que pugui parar-les. Això és l'autèntica democràcia!!! La democràcia de la majoria!!!

D'altra banda al llarg del dia d'avui hem començat a veure l'autèntica cara de la dreta, amb dirigents del PP i mitjans de comunicació afins tractant de criminalitzar les mobilitzacions, acusant als manifestants de voler destruir el sistema. I sí, tenen raó!, volem acabar amb aquest sistema que ens condemna a viure en la misèria i a l'atur massiu, que desmantella la sanitat i educació pública, que retalla les nostres condicions de vida i salaris, que allarga l'edat de jubilació fins a l'extenuació, i que en definitiva ens arrenca el nostre futur. Si!, volem acabar amb un sistema que dedica centenars de milers de milions d'euros a salvar als bancs i les grans multinacionals, mentre ens retallen uns drets conquistats amb el sacrifici, la suor i la lluita de milions de treballadors.

D'altra banda els dirigents del PSOE diuen comprendre el malestar dels manifestants, quan han estat ells els que han defraudat l'esperança de milions de persones, i els que han acabat asseient-se a la taula amb els banquers i especuladors per portar a la pràctica els seus dictats. Si realment comprenen nostra indignació el que han de fer és rectificar, començant per derogar la reforma laboral, la reforma de les pensions i totes les retallades aprovades en l'últim any, i fent que pagui les conseqüències de la  crisi els responsables de la mateixa, els capitalistes.

En el dia d'avui també la direcció de CCOO ha fet públic un comunicat afirmant que “sobren raons per a la mobilització social”. Des del Sindicat d'Estudiants coincidim amb aquesta afirmació, però l'actuació dels dirigents sindicals des que va esclatar la crisi ha generat una enorme i justa crítica cap als mateixos, en haver-se convertit en la pràctica en gestors de les retallades, com en el cas de la recent contrarreforma de les pensions que va elevar l'edat de jubilació als 67 anys. El procés de mobilitzacions iniciat aquesta setmana està tenint un tremend impacte en tot l'Estat, despertant la simpatia de milions de treballadors, i conseqüentment de centenars de milers d'afiliats i delegats de CCOO i UGT. El fet que CCOO hagi hagut de treure un comunicat de suport demostra la pressió que estan suposant les mobilitzacions sobre els dirigents sindicals, que fins ara han tractat de mantenir costi el que costi la pau social. Sí, sobren raons per a la mobilització social, i perquè sigui creïble el missatge dels dirigents de CCOO i UGT han de trencar amb la política de pactes i concessions, confluir amb aquest moviment de la joventut i organitzar ja una nova vaga general. Sobren els motius, la força i les ganes de lluitar també!

Durant els propers dies van a continuar les mobilitzacions de protesta. Tal com s'ha anunciat per a aquest dissabte 21 de maig, dia de reflexió, hi haurà noves concentracions. Des del Sindicat d'Estudiants, que en aquests dies hem estat presents en les concentracions, cridem a tots els joves a continuar al carrer. Les noves jornades d'acció ha de ser un pas avanci per enfortir la lluita, que haurà de ser seguida de noves mobilitzacions que enforteixin l'organització i la força del moviment desencadenat, i li dotin d'un programa de lluita revolucionari.  

Màlaga

El 15 de maig el moviment va irrompre amb força a Màlaga, i davant la sorpresa de molts, milers de joves, treballadors, aturats, estudiants i jubilats van prendre els carrers. El 18, en una improvitzada assemblea en la qual al voltant de 400 persones discutíem en plena plaça de la Constitució de Màlaga com donar continuïtat a la mobilització, van prendre la paraula diferents persones que feien propostes i rebien l'aprovació o desaprovació dels presents.

“Cura amb les pancartes que exhibim, no volem sigles, que estan bojos per etiquetar-nos” deia un jove. La gent aplaudia, evidentment farta del joc electoral desplegat aquests dies. Que la gent se sent molt descontenta amb organitzacions, com el PSOE, que està aplicant els plans de retallades que els empresaris els dicten fent pagar la crisi als treballadors, i amb els dirigents dels grans sindicats de la classe obrera que van frenar en sec les mobilitzacions després del 29S i no han donat resposta als atacs, és evident. Ara, aquest moviment demostra que els joves i treballadors si estem disposats a lluitar. Els participants mostraven recel d'identificar-se políticament, amb temor a ser instrumentalitzats. “Aquí hi ha gent de tot tipus, d'esquerres i de dretes, però tots indignats” deia un altre jove. “Bé, bé, de dretes hi haurà pocs”, comentava un petit grup de persones que escoltava atentament. Evidentment, de dretes pocs, moltes de les paraules arremetien directament contra els beneficis empresarials, els bancs, els mercats i els atacs del govern als treballadors, aquestes eren les parts més aplaudides. “La culpa és de Botín i de l'altre, com es diu? bé, dels banquers i els empresaris que són els que ens estan enviant a l'atur”  cridava megàfon en mà un treballador de l'hostaleria, “i perdoneu, però si no ho dic rebento: sóc afiliat a CCOO, i si m'agradaria que avui representants del meu sindicat estiguessin aquí” va haver-hi un petit silenci. “Si! Que donin la cara! després de la Vaga General del 29S no havien d'haver signat el pacte de les pensions. Haurien d'estar aquí, recolzant la lluita dels joves. Hem d'exigir-los que vinguin, que participin i que es recolzin en aquesta mobilització per convocar una altra Vaga General, que estiguin a l'altura dels treballadors als quals representen, hem d'exigir-li-ho. El que no podem permetre és que després de signar alguna cosa així, desmobilitzin i se’n vagin de rositas”, la gent va trencar en un gran aplaudiment, possiblement el més contundent de tota la tarda.

Seguir mobilitzant-nos és una de les idees que més calen entre tots. Es va concretar la idea de convocar una nova manifestació des de la Plaça de la Constitució per al divendres, sempre pendents de les iniciatives d'altres ciutats i del que passi a la Porta del Sol.

Sevilla

A Sevilla la concentració d'ahir 18 de maig va ser un pas endavant demostrant la disposició existent a continuar la lluita. La concentració del dia 16 en repulsa del desallotjament a Sol va ser de 250 persones, però ahir vam ser 3.000 els que ens manifestàvem, finalitzant l'acció amb una acampanada amb 200 joves a la Plaça de l'Encarnació.

Les consignes en la concentració en passar els dies han anat perfilant-se cada vegada més contra els causants de la crisi capitalista, els bancs i les grans empreses, recollint el sentir d'aquestes mobilitzacions. Les més corejades eren: “Los bancos para sentarse y no para hipotecarse”, “El hijo del obrero a la universidad”, “Si no hay solución, habrá revolución”, “Contra la reforma laboral, contra la reforma de las pensiones” etc.

La concentració d'ahir va comptar amb la presència de diversos treballadors que van anar a títol individual a mostrar la seva simpatia a les mobilitzacions, demostrant que si aquesta lluita es dirigís al moviment obrer organitzat exigint una nova Vaga General es trobaria amb un tremend suport dins de les bases de CCOO i UGT que dotaria al moviment d'una força molt poderosa en molt poc temps.

Barcelona

A Barcelona la protesta guanya seguidors. Ahir dimecres entorn a dos mil persones van participar en la concentració a la Plaça Catalunya. Encara que predominaven els joves, també matrimonis veterans i fins i tot jubilats van participar en la mobilització. La plaça estava decorada amb desenes de pancartes reivindicatives, la immensa majoria denunciat el sistema capitalista: “Estem contra el capitalisme, no veus que no funciona?”, resava una. A estones es cridaven consignes amb un contingut polític molt clar: “Així comença la revolució” entre xiuletades, esbroncs i una sonora caçolada. Un ambient molt combatiu, però no només d'indignació, sinó també buscant idees com demostra el gran acolliment que va tenir el pamflet del Sindicat d’Estudiants que la gent venia a buscar quan veia com es repartia. En els grups de gent que es formava s'improvitzaven animats debats polítics. El punt més fluix va ser l'organització de l'assemblea: es va fer una crida a participar en les comissions de treball, però es va trobar a faltar una orientació que ajudi a impulsar la lluita, dotar-la d'objectius i arribar a més gent. Aquesta serà la tasca a resoldre en les properes jornades.

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos