• 1
  • 2
  • 3
  • 4

Com a Portugal, França, Grècia i el món àrab!

 Impulsem el moviment amb noves accions i manifestacions que conflueixin en una nova vaga general!

 Les mobilitzacions que a tot l’estat espanyol vam protagonitzar desenes de milers de joves, estudiants, treballadors i aturats, els dies 15 i 17 de maig, han sorprès a tothom. En canvi, l’explicació d’aquestes és una cosa que tots coneixem: responen a la falta de treball, a la precarietat laboral, als salaris de 600 i 700 euros, a la impossibilitat d’emancipar-nos i a l’absència d’un futur digne per a la majoria de la població sota el sistema capitalista.

Durant els últims anys hem hagut de suportar retalls i ajustos que únicament han servit per acabar amb drets històrics que la classe treballadora va conquerir amb esforç a través de la lluita. El govern del PSOE, acceptant la lògica del mercat i claudicant davant la gran banca i els poders empresarials, va retallar el maig de l’any passat el 5% dels salaris als empleats públics, va prendre més mesures per privatitzar l’ensenyament públic i la universitat (Bolonya) i va aprovar la Reforma Laboral que va abaratir i va facilitar l’acomiadament a nivells mai vistos, entre altres mesures. Després vam veure la firma, per part dels dirigents de CCOO i UGT amb el govern i la patronal, d’una Reforma de les pensions que imposa l’edat de jubilació als 67 anys. I ara ja sabem que després de les eleccions municipals arribaran nous atacs i retallades, com hem vist a Catalunya amb el govern de CiU i que han estat contestats amb la mobilització de centenars de milers de treballadors i joves.

Els rics cada cop més rics

Els grans empresaris i banquers es reuneixen públicament a la Moncloa amb Zapatero, al que dicten mesures en el seu interès exclusiu i que aquest aplica sense perdre temps. D’aquesta manera, escenifiquen el que una majoria de la població sap: que al darrera de la façana democràtica que ens volen presentar s’amaga una autèntica dictadura del capital financer, dels especuladors, dels mercats, individus que tenen nom i cognoms i que governen les nostres vides i decideixen el nostre futur però als que ningú els ha votat i escollit.

Quan gairebé cinc milions de persones engruixeixen les llistes de l’atur, quan la desocupació juvenil frega el 50%, les grans empreses obtenen beneficis multimilionaris, incrementant-los en moltes ocasions en base a nous acomiadaments. És el cas de Telefónica, els directius i accionistes de la qual s’han embutxacat sous i bons insultants gràcies a la privatització i ara pretenen augmentar de manera obscena, en plena crisi, amb l’acomiadament del 20% de la plantilla (uns 6.400 treballadors). Un exemple que es pot multiplicar amb totes les grans empreses i bancs que cotitzen al famós Ibex 35.

Continuar la lluita amb més organització i un programa revolucionari

Ara cal continuar enfortint aquestes mobilitzacions, redoblant els esforços en la convocatòria de les properes accions i proposar ja una data de manifestacions a tot l’estat, que podria ser el proper dissabte 21 de maig. Aquest dia, conegut com a jornada de reflexió, seria un moment propici per demostrar la nostra voluntat de continuar la lluita contra les retallades socials, contra l’atur juvenil i la dictadura dels banquers. A la ment de molts dels que vam participar a les accions d’aquests dies està la jornada del 13 de març del 2004, quan centenars de milers ens vam manifestar davant les seus del PP després dels atemptats d’Atocha. En aquests moments no hi ha dubte que aconseguiríem la participació de desenes de milers a tot l’estat cridant a la mobilització a les places més cèntriques de cada ciutat.

El moviment iniciat necessita organitzar-se millor i dotar-se d’un programa de lluita clar i coherent. Com és públic, la Plataforma Democràcia Real Ja, promotora de la mobilització, ha plantejat reivindicacions progressives amb altres que fan èmfasi en l’apoliticisme de les manifestacions. En la nostra opinió és realment contraproduent estimular prejudicis contra l’organització i contra la participació en política. De la mateixa forma, les afirmacions públiques de que aquestes mobilitzacions no tenen ideologia, o que hi cabem tots, tant “conservadors com progressistes”, amaguen l’autèntica realitat. I aquesta realitat és que les víctimes de la crisi, de l’atur, la precarietat, els salaris baixos, la repressió, tenen nom i cognoms: són els treballador, els joves dels barris obrers, els desocupats, és a dir, la base social de l’esquerra. A les manifestacions no hi havia fills de papà dels barris burgesos. Per això cal fugir de tot oportunisme en el contingut de la mobilització, que només serveix perquè els mitjans de comunicació ens presentin com una cosa innocent i assimilable, com un ganivet sense tall, inofensiu.

Sens dubte, l’abandoment que els joves i els treballadors hem patit per part de les direccions sindicals i dels grans partits de l’esquerra durant molt temps han generat un ambient de frustració i rebuig cap a la “política oficial”. Però hem de ressaltar que tota la situació que patim és responsabilitat i conseqüència d’un sistema econòmic i unes polítiques molt concretes. Els culpables de que no tinguem casa, de que no tinguem feina i de que quedem sense pensions són els banquers i els grans empresaris, que s’han lucrat durant dècades amb l’explotació de les nostres famílies i que, un cop ha arribat la crisi del seu sistema, ens l’estan fent pagar. Per descomptat, també són responsables aquells partits i organitzacions que defensen els seus interessos i adopten mesures contra la majoria de la població. Si volem democràcia real, això passa per transformar la societat i acabar amb el capitalisme. La democràcia sense justícia social no és real.  Volem democràcia, la democràcia de la majoria, dels treballadors i la joventut.

Per aconseguir la victòria en aquesta lluita és fonamental alçar un programa revolucionari i anticapitalista, que ens permeti guanyar el suport del moviment obrer, de centenars de milers de treballadors, de milers de delegats sindicals, que també pateixin la crisi i s’oposen a la política dels seus dirigents. És necessari fer una crida efectiva a la classe obrera i als sindicats majoritaris (CCOO i UGT) perquè les seves direccions abandonin la política de pactes i claudicacions que només ens porta nous i més durs atacs, preparant una resposta massiva i contundent, que inclogui la convocatòria de noves vagues generals, com a Grècia, Portugal, França i el món àrab. Els treballadors tenen la força, com ja es va demostrar a la vaga general del passat 29S i a les manifestacions massives d’aquell dia, per aturar la producció i la vida del país. La participació i confluència amb la classe obrera serà fonamental per augmentar la profunditat i l’extensió de les mobilitzacions actuals.

L’organització i un programa d’esquerres conseqüent, revolucionari, són elements clau en una batalla contra qui té a les seves mans els ressorts del poder i el control dels grans mitjans de comunicació.

 Com a Portugal, Grècia i el món àrab!

Contra el capitalisme i la seva crisi!

No a la dictadura dels banquers, no a les retallades socials!

Impulsem el moviment amb noves accions i manifestacions que conflueixin en una nova vaga general!

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos