• 1
  • 2
  • 3
  • 4

http://sindicatdestudiants.net/images/stories/jpg_marcejosef.jpgAquesta matinada ha mort Marcelino Camacho, dirigent històric de les Comissions Obreres, comunista, obrer metal•lúrgic i símbol de la lluita dels treballadors contra la dictadura franquista. Marcelino va lliurar tota la seva vida a la causa del socialisme. Va ser un pioner en la construcció d'un gran moviment obrer amb consciència de classe en les condicions més adverses, en les assemblees clandestines als barris obrers i fàbriques de qualsevol ciutat del país o des de les cel•les de les presons del dictador Franco.
La seva veu sempre va retrunyir com un toc d’alerta, portant el seu missatge a favor de la llibertat dels oprimits. Des del Procés 1001 i les grans batalles dels anys setanta, a la constitució i desenvolupament de CCOO, però també mantenint la bandera del sindicalisme de classe i combatiu contra aquells que des del propi moviment sindical tracten de domesticar-lo, doblegar-lo i convertir-lo en una columna més del sistema capitalista, Marcelino va ser la veu de la consciència obrera. Els seus últims combats, quan l'ofensiva contra les idees del socialisme i del marxisme creixia i molts excomunistes i líders sindicalistes eren guanyats per al programa de la desmobilització i la pau social, Marcelino es va mantenir ferm, defensant la bandera de la lluita de classes. Per aquest motiu va haver de suportar la fustigació de molts que ell mateix havia iniciat en el moviment sindical. Marcelino va provar, en els moments en què els principis neden contra el corrent i han de defensar-se amb més tenacitat, que ell estava fet d'una pasta diferent.

Marcelino era un entusiasta. No va deixar de participar en totes aquelles causes justes de la nostra classe, en tots els combats que ha lliurat en els últims quaranta anys. Era a més especialment sensible a la lluita de la joventut. No podrem oblidar el suport incondicional que sempre va prestar al Sindicat d'Estudiants, participant al costat de centenars de milers de joves en les grans mobilitzacions de l'any 86/87, a tots els congressos del SE, en defensa de l'educació pública. Però a més, Marcelino mai no va ser un sectari. Podia no estar d'acord amb moltes postures, però sempre va mantenir una actitud oberta per col•laborar amb l'esquerra marxista. En els últims vint anys, Marcelino va respondre amb afecte a les nombroses entrevistes que li vam fer des d'El Militante, col•laborant activament en nombrosos actes públics amb nosaltres. Amb la Fundació F. Engels va mantenir una relació estreta, i vam gaudir molts anys a la Fira del Llibre de Madrid de la seva presència, quan a la caseta de la FFE, i junt amb la seva companya de vida i de combat Josefina, dedicava hores a firmar els llibres dels clàssics marxistes.

Company i camarada Marcelino. Des del Sindicat d'Estudiants, El Militante i la Fundació Friedrich Engels et retem tribut i plorem la teva absència. Però el nostre record cap a la teva figura no és sentimental, està basat en el compromís. El nostre homenatge al que tu has representat el farem dia a dia, a través de l'organització dels treballadors i la joventut per a la transformació socialista de la societat.

Ni ens van domar, ni ens van doblar, ni ens domesticaran.

Visca la lluita de la classe obrera!


Sindicat d'Estudiants, El Militante, Fundació Friedrich Engels

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos