“La nostra classe té tot el potencial per a canviar el món, per a transformar-lo de dalt a baix. Nosaltres construïm una organització de combat que es basa en la força dels oprimits i les oprimides. Militem a Esquerra Revolucionària perquè la ràbia contra el sionisme i el feixisme cal organitzar-la”
En les últimes setmanes milions de persones hem protagonitzat mobilitzacions històriques contra el genocidi sionista i de suport al poble palestí. El moviment estudiantil, la joventut antifeixista i anticapitalista, s'ha situat a l'avantguarda. Això va quedar claríssim amb l'enorme i impactant vaga que el Sindicat d'Estudiants va organitzar a nivell estatal el passat 2 d'octubre, i la potent vaga educativa del dia 3 a Catalunya, amb novament milers de joves als carrers.
Per a parlar d'aquesta lliçó de dignitat que tira per terra el discurs que el jovent és de dretes, parlem amb Coral Latorre i Carlos Ochoa, portaveus del Sindicat d'Estudiants i destacades militants d'Esquerra Revolucionària.
Militant.- La brutalitat i impunitat amb què el sionisme està executant els seus plans d'extermini contra un poble innocent està removent consciències. I estem veient la joventut exemplarment al capdavant de les protestes. Quin missatge llanceu als genocides, als seus còmplices imperialistes i al govern de Pedro Sánchez?
Coral Latorre.- El genocidi a Palestina ha provocat un salt en la consciència i l'entrada en acció de milions. Aquest moviment és absolutament inspirador i recorda les enormes mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq del 2003 o a la rebel·lió que va esclatar als Estats Units contra la guerra del Vietnam. No és casualitat: portem dos anys de genocidi atroç i tots els governs capitalistes i els organismes internacionals ja han demostrat que no faran res.
Sembla que aquests genocides poden bombardejar hospitals, assassinar nens i nenes, utilitzar la fam com arma de guerra, convertir Gaza en una fossa comuna, sense que cap polític del sistema faci res, excepte aplaudir o mirar cap a una altra banda. La barbàrie sionista és l'expressió més crua i sagnant del capitalisme. Només la lluita de la classe obrera i el jovent pot detenir aquesta massacre.
Carlos Ochoa.- Aquesta és la idea més important. És la lluita de masses, per baix, amb l'acció directa, la que està despullant la complicitat dels governs amb aquesta matança, i el que els està col·locant contra les cordes.
Per això vam aturar la Volta ciclista a Espanya, per això més d'un milió de joves vam buidar les aules i centenars de milers vam inundar els carrers de tot l’Estat en la vaga del Sindicat d'Estudiants del 2 d'octubre… Una vaga que ha commocionat l'opinió pública. La imatge de desenes de milers d'estudiants amb les banderes vermelles del Sindicat i de Palestina, omplint els carrers d’arreu del territori cridant “Donald Trump” o “Abascal fill de....” ha provocat veritables malsons. Que no, que el jovent no és de dretes, que el jovent lluita i es mobilitza quan veu objectius seriosos, idees clares, organitzacions combatives que no es fan enrere i estan decidides a anar fins al final.
El problema és l'esquerra governamental, la del bla bla bla, la que diu que està orgullosa de la mobilització però envia els antidisturbis a reprimir-nos, o dóna la benvinguda al pla de “pau” dels genocides. És aquesta hipocresia, aquest doble llenguatge, el que rebutgem milers de joves. I aquest govern central s'ha especialitzat en aquest postureig.
Des que es va anunciar l'embargament d'armes, Sánchez no l'ha posat en pràctica perquè està lligat als acords amb l'imperialisme ianqui, que permeten que l'Estat espanyol pugui ser port de pas per a les armes que van rumb a Israel. Tampoc no ha acabat amb els negocis milionaris que tenen empreses espanyoles, entre elles algunes públiques, amb els sionistes, ni s'han trencat les relacions diplomàtiques.
Ho tenim clar. Si volem detenir els enviaments d'armes i tallar les relacions amb l'Estat genocida d'Israel, ho hem de fer nosaltres, paralitzant-ho tot, com a Itàlia.
Posarem tota la nostra potència mobilitzadora perquè el 15 d'octubre sigui una vaga total a l'educació, als instituts i universitats, i cridem a tots els treballadors i treballadores a desbordar les cúpules de CCOO i UGT i a imposar una vaga de 24 hores. Els gestos simbòlics no valen per a res. Al sionisme, al feixisme i a l'imperialisme cal combatre'ls amb contundència, i la classe obrera té la força per a fer-ho.
Militant.- Ara mateix, Netanyahu i l'Estat nazisionista d'Israel, amb el suport incondicional de l'imperialisme nord-americà, són la punta de llança del feixisme mundial. Abascal i Ayuso, Sílvia Orriols, Meloni a Itàlia… estan sent assenyalats com els seus aliats. S'està convertint la lluita contra el genocidi en un exemple de com combatre l'extrema dreta en cadascun dels nostres països?
CO.- Totalment. La mobilització per Palestina és una lluita antifeixista. El sionisme no és més que una versió salvatge i fanàtica del feixisme del segle XXI. No és casualitat la simpatia que senten els líders de l’extrema dreta de tot el món amb aquests genocides. Els agradaria fer el mateix als seus països i aixafar sense contemplacions la classe obrera i el jovent, i liquidar qualsevol dret democràtic.
Són racistes, supremacistes i defensen amb afany l'ordre capitalista. Però no podem oblidar-nos que el feixisme és el fill bastard del capitalisme i de l'imperialisme. Ara la democràcia burgesa ja no els serveix per a mantenir la seva taxa de guanys econòmics. Per això veiem a Occident un gir brutal cap al totalitarisme, que només pot ser combatut amb un programa revolucionari, amb lluita revolucionària i amb organitzacions revolucionàries.
CL.- Crec que el que estem vivint aquests dies ens està oferint lliçons molt importants. L'ascens de l'extrema dreta en els últims anys ha obert un debat sobre com se la combat. Això d'aquests dies refuta totes aquestes idees sobre que la batalla contra l'extrema dreta és cultural o que el problema són els mitjans de comunicació de dretes… Les mobilitzacions massives d'aquestes jornades, incloses les vagues generals a Itàlia, són el millor i major cop contra aquesta escòria reaccionària. Quan la classe obrera i el jovent ocupen el carrer i mostren el seu puny, l'extrema dreta retrocedeix.
Vull insistir en aquest punt perquè em sembla que se'ns porta insistint molt en els últims mesos amb què la joventut s'ha tornat, de sobte, tota fatxa. Crec que el 2 d'octubre vam respondre a aquesta mentida. És clar que hi ha joves de dretes: són aquests burgesos que ens amarguen la vida tots els dies, els fills dels nostres caps, els rics matxirulos que carreguen contra el feminisme, la lluita propalestina, els nostres germans migrants o el col·lectiu LGTBI. Però a l'altre costat de la barricada estem els centenars de milers d'estudiants que omplim els carrers amb un poderós missatge antifeixista i anticapitalista. Som més i som més forts, aquesta és la realitat que ens volen ocultar.
Militant.- Totes dues sou militants destacades d'Esquerra Revolucionària i porteu anys militant. Per què creieu que és necessària una organització com ER?
CO.- Crec que aquesta és una qüestió d'enorme importància. La classe obrera està contemplant amb horror la barbàrie sionista a Gaza. I hi ha una idea que s'està obrint pas al cap de moltes i molts quan veuen la complicitat dels governs i institucions internacionals, la fredor i la impunitat dels genocides: el problema és el sistema.
És el capitalisme el que massacra un poble sencer perquè un Estat colonial i feixista se sostingui, com és el cas d'Israel. I, és clar, un pensa: aquest és l'únic sistema possible? Hem de creuar-nos de braços davant d’aquest horror? Nosaltres no pensem fer-ho.
Últimament penso molt en el que va dir Rosa Luxemburg: “Socialisme o barbàrie”. Quanta raó. La barbàrie és l'única cosa que pot oferir-nos el capitalisme: genocidi a Palestina, guerres imperialistes, opressió nacional, l'ascens de l'extrema dreta, arrabassar-nos drets, racisme, masclisme, LGTBI-fòbia… Només la revolució socialista podrà alliberar-nos de totes aquestes xacres del capitalisme. Per això cridem els i les joves a continuar la lluita contra el sionisme, el feixisme i el capitalisme, i a fer el pas d'organitzar-se a Esquerra Revolucionària. Cal construir un partit de lluita i de masses per enderrocar aquest ordre injust, aquesta dictadura del capital.
CL.- Moltes de nosaltres vam despertar a la política participant al Sindicat d'Estudiants. Però aviat vam comprendre que per acabar amb l'opressió de la classe obrera i el jovent necessites alguna cosa més; un programa anticapitalista, revolucionari i comunista, i la força del conjunt de la nostra classe, que és immensa.
La nostra classe té tot el potencial per a canviar el món, per a transformar-lo de dalt a baix, el problema és aquesta esquerra que es plega davant la patronal, els sionistes i els imperialistes. Nosaltres construïm una organització de combat que es basa en la força dels oprimits i les oprimides, en la seva participació conscient en la lluita, una organització democràtica que depèn només de la seva militància.
A Esquerra Revolucionària creiem que pel que lluitem no és una utopia; la utopia és pensar que la humanitat pot viure en una societat on s'extermina tot un poble mentre ningú no fa res. Ningú, excepte els oprimits del món. Per això, tota la ràbia que sentim contra el sionisme i el feixisme cal organitzar-la i transformar-la en militància conscient. I sincerament crec que no hi ha millor lloc per a fer-ho que a Esquerra Revolucionària. Ens hi juguem molt.
Descarrega el nostre periòdic
