• 1
  • 2
  • 3
  • 4

Declaració del Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària

Els joves de famílies treballadores som un dels sectors més colpejats per la crisi econòmica i social. L'ofensiva de la patronal per acabar amb uns llocs de treball dignes i de qualitat ens toca de ple a través dels tancaments, acomiadaments i ERTO, com hem comprovat amb la covid-19. Abans de la pandèmia, entre els menors de 25 anys, els contractes temporals suposaven més del 75% en contraposició al pírric 2% dels contractes de més de dos anys. Els salaris dels menors de 29 anys són els més baixos a la Unió Europea (UE), amb una mitjana inferior a 11.500 euros anuals nets.

Treball, sostre i oci: ens ho estan robant tot

Segons l'últim informe de l’Injuve, entre els menors de 30 anys la taxa d'activitat s'ha reduït per sota del 50%, fins al punt que només el 33% dels joves tenen feina i, d'aquests, un terç està en risc de perdre-la. Un exemple molt clarificador de l'explotació laboral a què som condemnats és la situació dels riders, els repartidors de productes i menjar a domicili —la gran majoria contractats per Amazon, Glovo i Deliveroo— que cobren 2,50 euros per comanda. No és d'estranyar que el jovent s'hagi convertit en el col·lectiu més vulnerable: el 34,8% dels joves d’entre 16 i 29 anys està en risc de pobresa o exclusió social.

Una de les conseqüències és que l'edat mitjana d'emancipació és de 30 anys, sent la tercera més alta de la zona euro. Els preus abusius dels lloguers, així com l'increment del preu de l'electricitat, el gas, l'aigua… i els productes fonamentals per a la vida quotidiana en qualsevol llar, fan que l'opció de viure fora de casa o conformar una família estigui descartada per a la nostra generació. De fet, una persona jove hauria de cobrar quatre vegades el seu salari anual solament per a fer front a l'entrada d'un habitatge en règim de propietat.

Unit a tot això, les xifres sobre la salut mental són esfereïdores. El Ministeri de Sanitat xifra en un 39% els menors de 29 anys que han sofert en l'últim any símptomes d'ansietat o depressió, dels quals la meitat no han estat diagnosticats. És un camp adobat per al desenvolupament d'addiccions, i així el consum d'alcohol i estupefaents s'ha disparat, segons l'Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions. La conseqüència més terrible és l'increment de suïcidis entre joves, durant el confinament els intents de suïcidi en adolescents van pujar un 9%, i en l'última dècada aquesta causa de mort s'ha duplicat entre les i els menors de 29 anys.

El capitalisme només ens ofereix un oci embrutidor i degradant, promocionant el consum d'alcohol i drogues, un caldo de cultiu perfecte per a la proliferació d'agressions masclistes o atacs racistes. Se'ns nega el dret a un oci digne, estimulant i profitós i, al tancament de biblioteques i centres socials i a la privatització dels poliesportius, l’acompanya l'obertura de macrodiscoteques i cases d'apostes. Aquestes últimes s'han convertit en una autèntica plaga: cada any s'obren unes 500, especialment en barris obrers, on la necessitat econòmica augmenta la permeabilitat a falses promeses de diners ràpids. L'increment exponencial de la ludopatia es concreta en què més del 13% dels menors aposten diners online.

L'educació pública, en un estat crític

Aquest escenari general es trasllada al terreny educatiu, presentant un panorama desolador. Les tisorades a l'ensenyament públic, les contrareformes aprovades pel Partit Popular, la Llei Wert, la degradació dels nostres barris i instituts… en definitiva, la destrucció de l'educació pública no només ha tingut com a objectiu garantir els negocis de la privada-concertada i l'Església catòlica, sinó també privar els estudiants de famílies obreres de qualsevol tipus de formació. El pressupost educatiu a l'Estat espanyol (el 4,3% del PIB) està molt per sota de la mitjana europea, la taxa d'abandonament escolar és la pitjor del continent amb el 17,9%, i la de repetició és d’un 28,7%.

Més de 120.000 estudiants s'han vist expulsats de la universitat pública per motius econòmics. L'examen elitista i reaccionari que suposa la selectivitat és una primera barrera segregadora a la qual cal sumar els preus impossibles de les taxes. La realitat és que els estudis universitaris estan relegats a una minoria privilegiada, alhora que un grapat d'empresaris es fa d'or amb l'augment del desviament de fons públics a la privada, concretament un 25% en l'última dècada.

El Ministeri d'Educació i el govern de coalició no ha revertit aquesta situació ni ha suposat un canvi radical en les vides de milions de joves i estudiants. Les retallades segueixen sense ser revertides, la nova llei educativa presentada no compleix amb les demandes de la comunitat educativa i l'abandó que hem sofert durant la pandèmia parla per si sol. La segona onada ha arribat, i com no s'han mobilitzat els recursos econòmics, humans i materials necessaris per a afrontar el nou curs, les nostres aules s'han convertit en focus de contagi.

Som la generació de la revolució

Des de l'esclat de la crisi de 2008, milions de joves hem protagonitzat protestes i mobilitzacions històriques, en les quals el Sindicat d'Estudiants ha tingut un paper molt important: les vagues contra la LOMCE, al capdavant de la lluita feminista, contra el racisme o en defensa del nostre planeta. Ens neguem a resignar-nos i ajupir el cap davant la misèria que els capitalistes ens tenen reservada.

Les lliçons que ens deixen aquests últims anys és que és més necessari que mai organitzar la lluita per transformar la societat des dels seus fonaments. Sota aquest sistema no tenim futur. Si volem derrotar els plans dels capitalistes necessitem de la mobilització massiva de la població al carrer i transformar aquesta lluita en organització conscient en els centres d'estudi, les empreses, les fàbriques i en els nostres barris. Des d'Esquerra Revolucionària cridem el jovent a organitzar-se amb nosaltres, en defensa d'un programa anticapitalista i socialista, que ens garanteixi una vida digna de ser viscuda.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos