• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5

Declaració d'Esquerra Revolucionària

La producció d'aliments s'ha convertit en una de les activitats més contaminants de la indústria a nivell mundial, només per darrere de la producció d'energia. Milers de tones de gasos d'efecte hivernacle es llancen a l'atmosfera durant procés de plantació, adob i recollida principalment de grans com la soja, o el blat de moro, que no només s'utilitzen com a aliments per als éssers humans sinó que també s'utilitzen com a aliments per animals o com biodièsel, com l'oli de palma o la soja, provocant la desforestació de milers d'hectàrees de terra.

Durant l'últim segle, la producció agrícola en mans dels grans monopolis i corporacions ha transformat per complet l'explotació de la terra i distribució alimentària. Sota la lògica capitalista de la recerca del màxim benefici privat, els cultius comercials i granges industrials han elevat el dany sobre el medi ambient a magnituds sense parangó en la història. D'aquesta manera, s'ha accelerat la desertització de la terra i la contaminació de l'aigua, en convertir parcel·les de cultiu en zones ermes per l'ús excessiu de pesticides i fertilitzants que generen una pressió insostenible sobre recursos terrestres i hídrics.

Si el 1961 se’n necessitaven 2,3 tones d'aigua per càpita per al subministrament diari d'aliments, es preveu que per al 2050 se’n necessitaran 3,7 tones. Però el problema és que els recursos hídrics, fruit del canvi climàtic, cada vegada són més escassos. Un recurs del que grans multinacionals com Pepsico, Danone o Nestlé, el major consorci alimentari del món, s'apropien privatitzant i malgasten de cara a fer negocis encara que això signifiqui contaminar i esgotar les reserves naturals.

Segons un informe de 2019 del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en les seves sigles en anglès) entre el 8% i el 10% dels gasos d'efecte hivernacle es deuen al malbaratament d'aliments i un 37% estan directament relacionats amb la producció capitalista mundial d'aliments que provoca l'emissió a l'atmosfera de milers de tones d'òxid nitrós (N2O). Un gas considerat com el tercer més contaminant, la suspensió en l'atmosfera dura més de 100 anys i que contribueix a l'efecte hivernacle.

El cas de Brasil és paradigmàtic. Hem vist des de fa anys com la selva amazònica pateix grans incendis forestals provocats per deixar terra lliure per a pastures i plantacions de cereals per tal de donar de menjar al bestiar o per biodièsel d'automòbils. Una desforestació impulsada ara per les polítiques del govern ultradretà de Bolsonaro al servei de les multinacionals, terratinents i grans ramaders que el van dur al poder. Aquests incendis al mateix temps provoquen sequeres i augmenten la temperatura causant més desforestació.

L'alimentació, una mercaderia més per al lucre de monopolis i fons d'inversió

La terra i la seva explotació capitalista causa la seva degradació i alhora accelera l'escalfament global. Però no és l'única gran contradicció generada per aquest mode de producció. La sobreexplotació per al lucre privat, té la seva altra cara de la moneda en l'expansió de la pobresa i la desnutrició. Més de mil milions d'éssers humans passen gana, quan el planeta té capacitat per alimentar a dotze mil milions de persones. Mentre la indústria alimentària, gràcies al desenvolupament científic i tècnic, ha impulsat com mai la productivitat de l'agricultura i la ramaderia, aquest augment de la producció genera aliments per sobre de la seva capacitat per col·locar-los al mercat. Fruit d'això, fins a 1.300 milions de tones diàries d'aliments no arriben a ser consumits i acaben a les escombraries. Sota el capitalisme els avenços tècnics generen la sobreproducció, causada per l'anarquia capitalista, i no importen les necessitats socials, sinó només el benefici privat dels capitalistes.

Les empreses alimentàries fan grans negocis en els Mercats de Futurs a les borses de Chicago, Nova York o Londres, on es compren i vénen collites que encara ni tan sols han estat plantades. Fons d'inversió d'alt risc i bancs d'inversió són els que decideixen els preus dels aliments a través del casino del mercat borsari. Un gran negoci que mou ingents quantitats de diners, elevant el preu dels aliments de forma artificial, fruit de la pura especulació, condemnant a la misèria i a la fam a milions de persones. Aquests especuladors s'han convertit en els amos del mercat de la distribució de l'alimentació i són els propietaris de milions de tones d'aliments.

Per una alternativa socialista per combatre la depredació social i ambiental del capitalisme!

Com a solució al problema mediambiental, la IPCC i la FAO ens recomanen que canviem els nostres hàbits alimentaris de forma individual com a fórmula per a revertir la degradació de l'entorn. Hauríem de menjar més productes verds i menys carn, però res en les seves recomanacions assenyala les grans empreses transnacionals de l'alimentació com les veritables culpables de la sobreproducció alimentària i la desigual distribució.

No som les persones les responsables de la degradació de l'entorn per allò que mengem, sinó que és el capitalisme i el seu mode de producció, amb la seva constant recerca de més i més beneficis, el que està fent la vida insostenible al planeta. Tampoc és cert, com diu la FAO, que calgui augmentar la producció d'aliments en un 60% per mantenir el ritme de creixement demogràfic. El que cal fer planificar la producció i distribuir-la equitativament, evitant malgastar molts dels aliments que generem. Però això només és possible expropiant les grans multinacionals de l'alimentació, els bancs i el capital financer. Això és el que la FAO no té intenció d'assenyalar!

Hem de preguntar-nos si som lliures de menjar el que vulguem o si són les grans empreses alimentàries les que ens imposen un model d'alimentació. L'elecció que tenim en un supermercat sembla il·limitada, però en realitat no ho és. Productes que donen una gran rendibilitat com els processats o ensucrats i que són econòmicament més accessibles inunden el mercat produint al seu pas malalties al mateix temps que grans beneficis. Qui més pateix de problemes d'obesitat i salut per una mala alimentació són els sectors més pobres de la societat, fruit dels alts preus dels aliments frescos.

El capitalisme s'ha apoderat de tot el planeta i els aliments han estat reduïts a mera mercaderia a disposició exclusiva de l'obtenció del màxim benefici en el menor termini possible. Els seus interessos de classe estan per sobre de la nostra salut i el medi ambient. Per això mateix exigir qualsevol responsabilitat individual als consumidors no és sinó córrer una cortina de fum sobre els autèntics responsables que ens condemnen quotidianament a carregar sobre les nostres espatlles amb el pes de la devastació del medi natural i el creixement de la pobresa.

Sense acabar amb el poder econòmic de l'oligarquia econòmica no hi haurà manera de planificar democràticament les palanques de l'economia i els mitjans naturals en benefici del conjunt de la humanitat i de la natura. Amb la nacionalització de la terra, la banca i la indústria alimentària sota control democràtic dels treballadors i treballadores, i comptant amb tots els formidables avenços tècnics i científics existents, hi hauria mitjans per a reconstruir la biodiversitat, retornar els nutrients a terra al mateix temps que es conreen aliments en benefici de la societat, impulsar dietes saludables i intentar curar la bretxa causada per la depredació capitalista en el metabolisme de la natura.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos