• 1
  • 2
  • 3

El 20D els joves i treballadors que hem sigut protagonistes de l’enorme mobilització social durant els darrers anys hem tornat a donar un dur cop a la dreta impossibilitant-los formar govern. El PP perd el 34% del seu electorat i Ciutadans, el invent dels poders econòmics mitjançant el qual pretenien seguir governant amb la maniobra de maquillar a la dreta de tota la vida, no els ha servit per a rescatar al PP.

Aquest resultat electoral, que a es percebia en la participació massiva i entusiasta durant la campanya electoral en els mítings de Podem i Unitat Popular, no només ha reflectit la potència de la rebel·lió social que ha combatut els desnonaments, les retallades i les contrareformes del PP, sinó  que també ha castigat durament als partits que s’han compromès a defensar els interessos de la banca i les grans fortunes contra les famílies treballadores: càstig pel PP, per a Ciutadans, per a Convergència i també per a la direcció del PSOE, completament divorciada de la seva base i compromesa amb la defensa dels poders econòmics que ens condemnen a la precarietat, l’atur i la pobresa.

La lluita als carrers es trasllada a les urnes

Aquests resultats són un fidel reflex d’un gir a l’esquerra en el mapa electoral amb el qual hem traslladat a les institucions el crit del 15-M, la PAH i les Marxes de la Dignitat: SÍ ES POT!, impulsant a l’esquerra que lluita especialment en les zones on va unida, com a Catalunya, Galiza i País Valencià. A Euskadi se situa com primera força i a Madrid, Nafarroa i Balears se situa com segona, i la suma de vots de Podem i UP-IU a Aragó, Canàries i Astúries així com a les principals ciutats d’Andalusia col·loquen a l’esquerra que lluita també com segona força.

Aquestes dades desemmascaren la campanya propagandística del PP amb la qual pretenen vendre una suposada victòria electoral per a justificar la formació d’un govern juntament amb Ciutadans i el PSOE. També tiren per terra l’argument de que el govern de Rajoy era immune a la pressió de la mobilització als carrers. Lluny d’aquesta afirmació interessada aquests anys han tornat a demostrar que la lluita és l’únic camí per tal d’aturar els atacs a les condicions de vida que estem patint les famílies treballadores: les lluites de Coca-Cola, Movistar, Panrico, RTVV, dels escombriaires de Madrid, de la marea blanca, la vaga educativa a Balears, les 20 vagues estudiantils a nivell estatal, la mobilització dels veïns del barri de Gamonal i Sants o d’Alcázar de San Juan...han suposat un autèntic obstacle per als plans del PP. El desgast i la debilitat que la lluita de milers de joves, treballadors, mestresses de casa, aturats i jubilats ha provocat sobre la legislatura del PP són el veritable motiu que hi ha darrere de les crides a la “estabilitat” i “governabilitat” de Rajoy.

Catalunya, País Valencià i Illes Balears: gran resultat de l’esquerra que lluita

Les eleccions generals a Catalunya han donat una contundent majoria a En Comú Podem (Podem, Barcelona en Comú, ICV i EUiA), sent la força més votada. Aquesta candidatura guanya a les ciutats de Barcelona, Tarragona i Lleida, i multiplica x3 els vots a Girona. Els resultats són espectaculars al cinturó vermell, i a la ciutat de Barcelona obté la victòria a 63 dels 73 barris, incrementant en 40.000 vots l’obtingut per Barcelona en Comú a les municipals. En canvi, les dretes s’enfonsen: CDC avantpenúltima (perd gairebé la meitat dels seus vots), Ciutadans penúltima (perd més d’1/3 dels seus vots del 27S) i el PP última (pitjor resultat de la seva història).

valencia1

Una enorme força per a un canvi profund s’ha tornat a expressar al País Valencià, com ja va succeir a les autonòmiques i municipals de fa mig any. La candidatura Compromís-Podem queda en segona posició, mentre el PP perd el 40% dels seus vots.

Per exemple, en les ciutats de València i Castelló la suma de Compromís-Podem i UP-EU igualen al PP, clar reflex de que la lluita sí que serveix i que la unitat és el camí per a aconseguir noves victòries.

L’esquerra que lluita també ha obtingut un gran resultat a ses Illes. Podem queda com segona força, a poca distància del PP (pràcticament empatats a Eivissa), que perd més del 35% dels seus vots. La suma de Podem, MÉS i UP-EU demostra el potencial de la unitat superant al PP tant a Eivissa com a Palma, Menorca i Formentera.

No a les maniobres per a regalar el govern a la dreta!

Respecte a la formació d’un govern conjunt el líder de Ciutadans, Albert Rivera, no ha tardat en treure’s la careta. Per fi ha dit clarament el que sempre ha pensat: faran tot el possible per a que el PP pugui governar amb mà de ferro en benefici dels rics.

El recent pacte PP-PSOE-C’s, que ha donat la presidència del Congrés a Patxi López del PSOE (el que fos Lehendakari gràcies al suport del PP), és una picada d’ullet de la dreta al PSOE per a que aquest permeti a Mariano Rajoy seguir sent el president del govern. Molts dels dirigents del PSOE ja han sortit públicament a defensar aquesta posició. Quin escàndol! Els vots de joves i treballadors al PSOE per a frenar a la dreta no poden ser regalats per a que el PP segueixi enfonsant la vida de la majoria de la societat. Aquestes eleccions, com les municipals, han deixat clar que la dreta està en minoria.

Eleccions anticipades i confluència de l’esquerra que lluita als carrers

El gran avanç de l’esquerra en aquestes eleccions ha situat als defensors dels banquers i els grans capitalistes en una situació complicada. No poden formar un govern mitjançant el qual portar a terme les retallades que tenen preparades per a nosaltres si compten només amb els escons de la dreta. Fins i tot la possibilitat d’un govern de coalició entre PSOE, PP i Ciutadans, seria un govern enormement dèbil que es trobaria amb grans problemes per a poder aprovar els seus plans. Per això una altra de les possibilitats de la que ja es parla obertament és la de celebrar noves eleccions.

29s palma 3

Si finalment se celebressin eleccions novament, i tal i com han demostrat els resultats del 20D, les possibilitats de tancar per complet el pas a la dreta serien enormes, però per a aconseguir-ho és necessari posar per davant l’objectiu fonamental que és precisament aquest. Cal prendre nota dels grans resultats que les coalicions de l’esquerra han aconseguit allà on s’han portat a terme com a Galiza, Catalunya o País Valencià. Igual que en les passades eleccions municipals, aquestes candidatures s’han presentat com una alternativa d’esquerres forta i real per a frenar a la dreta, animant no només als votants tradicionals de l’esquerra sinó també a molts joves i treballadors més que recolzen la lluita i la mobilització contra les retallades.

Per tot això la confluència de l’esquerra que lluita als carrers amb el programa que milions de persones hem defensat en la mobilització com a eix principal és un punt imprescindible per a aconseguir traslladar a les urnes tota la potència que hem demostrat als carrers en els últims anys.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos