Dret a decidir pel poble de Catalunya sí, pactes amb la dreta catalanista no!
Després de tres intensos mesos de negociació el president en funcions de la Generalitat i president de CDC, Artur Mas, anunciava dissabte l’acord al qual han arribat els dirigents de Convergència i la CUP: un acord en el qual la direcció de la CUP accepta sotmetre’s als desitjos de Convergència, que només ha portat al poble de Catalunya retallades a l’educació i a la sanitat, desnonaments i repressió a la lluita social. Tot i que l’excusa formal per aquest acord és avançar cap a l’autodeterminació del poble de Catalunya, és evident que l’única llibertat que defensen Mas i companyia és la seva: la dels oligarques, banquers i empresaris per a seguir enriquint-se a costa del patiment de la majoria.
Res bo es pot acordar amb Convergència
L’acord contempla investir com a president a la persona que escollís Artur Mas. Aquesta persona és Carles Puigdemont, dirigent de Convergència des de fa més de 20 anys. Les retallades i la corrupció a la sanitat pública gironina han sigut una constant des que és alcalde; a més, el diari Cafè amb Llet informava que Carles Puigdemont va impulsar que l’ajuntament gironí es gastés 3,7M€ en una col·lecció d’art i ho carregués a la factura de l’aigua. Un veritable escàndol!
Per altra banda, 2 dels 10 diputats de la CUP s'incorporaran a la dinàmica del grup parlamentari de Junts pel Sí, , actuant “conjuntament en les preses de posició del grup”; i, a més, la CUP es compromet a “no votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat”. Artur Mas aconsegueix doncs la majoria que no va aconseguir a les urnes i que la direcció de la CUP li cedeix gratuïtament. Per exemple: els pressupostos, per molt injustos i per moltes retallades que continguin, hauran d’ésser acceptats. En definitiva, els parlamentaris de la CUP perden la seva llibertat de vot per a sotmetre’s a la disciplina de Convergència, que marca clarament el to dins de JxSí.
Aquest acord suposa un autèntic frau per a la militància de la CUP, que fins en quatre ocasions s’ha expressat en contra d’investir a Mas (i al que representa), però també per als seus votants i per a les milers i milers de persones que han combatut les retallades i les polítiques capitalistes de Convergència a través de vagues a instituts i universitats, ocupació de centres sanitaris i manifestacions en defensa dels drets socials i democràtics.
Combatem a Convergència! Qui ha de demanar perdó a qui?
Des del Sindicat d’Estudiants considerem que és un greu error recolzar, per activa o per passiva, a qualsevol representant de les elits del país que s’han enriquit durant aquests anys mentre la majoria de la població patim l’atur, les retallades i la pobresa. Com ha assenyalat Ada Colau <<CDC ha tingut por a posar les urnes>>, i aquesta por té una base: la davallada electoral constant que pateix CDC i el suport massiu que obtindria la confluència de l’esquerra compromesa amb el dret a decidir i amb la lluita contra les retallades (CUP-En Comú Podem) per a les eleccions que s’anaven a celebrar al Març.
Aquest acord ha sigut presentat per part de CDC amb una clara intenció d’humiliar a la CUP i a la legítima lluita social que la seva militància representa, quelcom que els dirigents de la CUP han acceptat vergonyosament: demanen perdó pels seus errors en la “bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí”. Resulta que la CUP ha de demanar perdó per oposar-se a Artur Mas, el mestre de les retallades i la repressió social!! El món cap per avall!!
Els capitalistes mai ens deixaran decidir res! El poble unit mai serà vençut!
Tots aquells que ens identifiquem amb l’anticapitalisme hem d’ésser plenament conseqüents, i no podem justificar anar de la mà de la burgesia ni “en aquesta etapa” ni “de forma temporal”, perquè si així ho fem permetrem que els grans empresaris segueixin dictant les polítiques a aplicar i perdrem la coherència i recolzament adquirits durant tots aquests anys de lluita. No acceptem que se’ns presenti com una victòria el fet que Irene Rigau deixi de ser consellera si la substitueix Meritxell Ruiz, fins al moment directora general del departament d’Ensenyament i que juntament amb Rigau ha estat reduint dràsticament les beques menjador! No hi ha “excepcionalitat” que justifiqui pactar amb aquells que retallen!
Milers de catalans ens hem manifestat en aquests darrers anys en defensa del “dret a decidir”, i no ho hem fet només durant les Diades com ha volgut simplificar CDC: els carrers també s’han omplert amb el 15M, amb les vagues generals, amb les marees en defensa dels serveis públics, amb les manifestacions de la PAH, en suport a lluites laborals com la dels treballadors de Panrico, en les Marxes de la Dignitat, etc. Totes aquestes mobilitzacions formen part del mateix procés: el poble reclama drets socials i drets democràtics, que és precisament el que ens ha anat traient Convergència des del seu retorn a la Generalitat al 2010! CDC intenta aprofitar-se de forma demagògica del sentiment que les classes populars catalanes tenim contra l’espanyolisme franquista del PP i contra el sistema capitalista per tal de desviar l’atenció dels greus problemes que les seves polítiques han provocat entre els joves i els treballadors. És impossible aconseguir un veritable “dret a decidir” per a la majoria al costat d’aquells que governen a cops de porra i per a una minoria!
Des del Sindicat d’Estudiants ens reafirmem en la defensa de la mobilització i acció unitària de tots aquells que estem lluitant als carrers contra les polítiques de CDC i el PP, començant pels companys i companyes de la CUP, de BCN En Comú, de Podem i de tots els moviments socials. I ho diem i alt i clar: no acceptarem ni més retallades ni que la situació d’emergència social existent es mantingui, siguin quines siguin les excuses!
La veritable democràcia mai arribarà de la mà dels representants de la oligarquia catalana!
Descarrega el nostre periòdic
