PER UNA SANITAT PÚBLICA DE QUALITAT!
TOTS SOM USUARIS!
Durant els últims dies les retallades en la sanitat pública catalana s’han anat concretant. La Generalitat ha plantejat una retallada de 1.000 milions de euros i ha encomanat als hospitals que s’encarreguin de fer els nous pressupostos. Tot això, sota l’amenaça de que aquells que retallin menys en prestacions seran els que patiran més acomiadaments.
L’Hospital de Bellvitge va presentar un pressupost amb reducció de la despesa de un 5% en el que es contemplava: tancar la meitat de les unitats assistencials de l’hospital (en total en té 16 i la mitja de llits a cadascuna és de 28), 2 de les 3 UCIs, entre 15 i 20 quiròfans, tots els quiròfans de tarda, fusionar unitats creant-ne de pluripatològiques (amb la pèrdua de qualitat assistencial que això comportarà), mantenir només un quiròfan de urgències durant la nit, no renovar cap contracte a partir del 1 d’abril, etc. Es calcula que tot això suposaria l’acomiadament de més de 700 treballadors i cal tenir en compte que degut a que la taxa de temporalitat a la sanitat és del 30%, aquests es realitzaran sense indemnitzacions en la majoria dels casos. La resposta del govern davant aquestes propostes ha estat qualificar-les de insuficients i exigir una reducció del 13%. A l’Hospital del Mar se li ha exigit una retallada del 20%.
En el conjunt d’hospitals també s’ha plantejat disminuir la despesa en aigua, llum, calefacció, gases, bolquers, material quirúrgic i productes de neteja, reduir els dies de vacances i els d’assumptes personals, rebaixar els plusos per caps de setmana i guàrdies, canviar els llençols dels pacients amb menys freqüència, col•locar menys pròtesis i imposar la talla única en els uniformes. La setmana passada, els residents de Bellvitge es van assabentar de que l’hospital pretén no paga’ls-hi les guàrdies treballades durant el mes març.
Evidentment, tot això es traduirà en un allargament de les llistes d’espera i visites al especialista, empitjorament de l’atenció, saturació de les urgències, etc. Tal i com es podia llegir a una pancarta de la mobilització al Hospital de Bellvitge el passat dijous “retalls a sanitat = morts”.
Les gerències dels hospitals i la Generalitat estant intentant enganyar a la població dient que aquestes mesures son temporals. El que pretenen amb aquestes afirmacions és debilitar la lluita i crear un precedent històric del qual serà difícil recuperar-se.
Cap a la privatització de la sanitat pública
La veritable intenció del govern, a més de fer recaure sobre la salut dels treballadors el cost de la crisi que banquers i empresaris han creat, es avançar cap a la privatització de la sanitat pública. Cal recordar que l’actual conseller de sanitat, Boi Ruiz, és el cap de la patronal hospitalària privada. Aquesta, amb tot l’atreviment del món, ja ha anunciat que les seves perspectives de negoci han millorat molt gràcies a les retallades. De fet, el propi Boi Ruiz va encoratjar als catalans a contractar una assegurança mèdica privada. A l’Hospital de la Vall d’Hebron ja han derivat pacients de la 5a planta a la Fundació Puigvert, la qual rebrà suculents beneficis sortits dels impostos dels treballadors.
El president de la Generalitat Artur Mas també ha demanat sacrificis als catalans per no ser “la generació més egoista de la historia”. És increïble la poca vergonya de la dreta catalana. Mentre els grans empresaris i banquers continuen obtenint beneficis escandalosos, gairebé superem els 5 milions d’aturats al Estat Espanyol, més del 60% de la població activa cobra menys de 1.000 euros (segons Hisenda) i el 20% de la població espanyola viu en condicions de pobresa (segons la OMS). Per si això no fos poc, des de que ha començat la crisi els diferents governs, central i autonòmic, no han fet més que aplicar mesures que han perjudicat als treballadors i han beneficiat als rics: consentiment de l’acomiadament centenars de milers de treballadors firmant els EROs, reforma laboral, reforma de les pensions, retallada en el sou dels funcionaris, la degradació de l’educació pública amb el Pla Bolonya i la LEC, supressió del impost de successions que ja només pagaven les grans fortunes, ajudes multimilionàries a les grans multinacionals i entrega de més de 150.000 milions d’euros a la banca per rescats o com aval. Diuen que no hi ha diners, però si que n’hi ha, els tenen els banquers i els grans empresaris. Només La Caixa, ja ha obtingut un benefici de 4869 milions d’euros durant el període 2008-2010.
També s’ha utilitzat l’argument de que la sanitat catalana està sobre dimensionada, però les xifres demostren el contrari. Catalunya és la penúltima comunitat en inversió sanitària (4’3% del PIB) de tot l’Estat Espanyol (5’7%), el qual es troba molt per sota de la UE-15 (6’7%). També és mentida que Catalunya tingui molts treballadors públics. Tot i ser la comunitat amb més competències, té un rati habitants/treballadors públics molt elevat (24’3 Catalunya, 17 E. Espanyol, 12 França), i el 10’6% de empleats públics respecte la població activa, xifra que no només està per sota de la resta de països d’Europa, sinó fins hi tot per sota dels EEUU.
TOTS SOM USUARIS!
PER UNA SANITAT PÚBLICA DE QUALITAT!
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES, NO LA SANITAT PÚBLICA!