NO A LES RETALLADES SOCIALS!
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES I BANQUERS!
PER UN PLA DE MOBILITZACIONS CONTUNDENT!
PER UNA VAGA GENERAL DEL SECTOR PÚBLIC!
El govern de CiU està destapant els seus veritables interessos de classe, mostrant-se clarament com el que realment són: el govern de la burgesia catalana, dels grans empresaris i banquers. En menys de 100 dies al govern han anunciat el major pla de retallades socials en dècades, llurs conseqüències seran milers d’acomiadaments, un brutal deteriorament de l’educació i sanitat pública, un increment de la degradació social, i la privatització dels serveis públics.
La retallada del 10% de la despesa pública, que s'està produint especialment en l'educació i la sanitat públiques, significarà aproximadament 20.000 acomiadaments. L'elevada taxa de temporalitat (30% en sanitat i 40% en personal d'Administració i Tècnics) comportarà l'acomiadament lliure sense indemnització de la majoria.
Retallades en sanitat...
En sanitat la retallada ascendeix a 1000 milions d'euros: reducció de personal, augment de les llistes d'espera per a operacions i visites a l'especialista, tancament de quiròfans, concentració de serveis (incrementant els desplaçaments dels pacients), paralització de totes les obres noves, i retard de l'aplicació de la llei de dependència, que a Catalunya acumula una llista d'espera de 54.000 persones.
Aquesta retallada significarà una reculada sense precedents en la sanitat pública si tenim en compte que Catalunya és la penúltima comunitat en inversió sanitària (4’3% del PIB) de tot l'Estat espanyol (5,7%), que al seu torn està a la cua de la UE-15 (6,7%). En alguns hospitals la retallada ascendeix al 18% del pressupost.
Les conseqüències d'aquesta brutal retallada seran augmentar la massificació de la sanitat pública, especialment del servei d'urgències, i aprofundir el procés de privatització de la sanitat, com ha reconegut la pròpia patronal, que ha incrementat les seves expectatives de negoci per les retallades.
...en educació...
En els instituts i escoles públics s'ha retallat el pressupost de despeses corrents un 30% de mitjana, duent a alguns centres a la vora de la fallida, i renuncia a acabar amb el dèficit d’instal·lacions dignes als centres públics, quan ja tenim 20.000 alumnes fent classe en barracons. Alhora imposen el pagament de taxes en la FP superior “com en la universitat”, trencant així amb la gratuïtat de l’educació pública. També han retallat 140 milions d'euros a les universitats públiques i pretenen pujar les taxes universitàries.
Tot i que el curs vinent hi haurà 15.000 alumnes més, no augmentarà la plantilla de professors, agravant-se el problema de la massificació a les aules que venim arrossegant desde fa anys. Han anunciat que suprimiran la sisena hora en la majoria de centres, s’empitjoraran les condicions laborals dels professors i mestres ampliant les hores de classe, i empitjoraran encara més les precàries condicions dels interins i substituts.
Totes aquestes mesures, en comptes de lluitar contra el fracàs escolar com demagògicament anuncia el Departament d’Ensenyament, el que realment aconseguiran serà la expulsió del sistema educatiu de milers de fills de treballadors, degradant els centres públics dels barris obrers en guettos, i facilitant un aprofundiment de la privatització de l’escola pública.
...i més i més retallades
No haurà cap obra nova en infrastructures fins al 2013, es paralitzen les obres de la ronda del Maresme, la construcció de dues dessalinitzadores, l’ampliació del Metro de Barcelona i de l'aeroport de Lleida. També es paralitza la construcció de noves comissaries, instal•lacions judicials i presons, i s'ajornen les noves places per al cos de bombers. En l'àmbit de la Cultura, les retallades portaran a una pujada de preus en els teatres, reduccions salarials a TV3 i Catalunya Ràdio i acomiadaments en la CCRTV.
A Catalunya no sobren empleats públics sinó que per contra té un dèficit d'inversió pública flagrant. A pesar de ser la comunitat amb més competències, té la ràtio habitants/empleats públics més elevada (24’3 Catalunya, 17 Estat espanyol, 12 França), i el 10’6% d'empleats públics respecte a la població activa queda per sota no solament de la resta de països d'Europa, sinó fins i tot d'EEUU.
Artur Mas ha demanat als catalans fer sacrificis per a no ser “la generació més egoista de la història”. La demagògia de la burgesia catalana no té límits. Després de tres anys de crisi econòmica, els que han pagat sobretot la factura de la crisi ha estat la classe obrera i la joventut, amb més de 600.000 aturats a Catalunya i taxes d'atur juvenil astronòmiques. Mentrestant, els grans empresaris i banquers han seguit fent negocis. Només “La Caixa” ha obtingut 4869 milions d'euros de beneficis en el període 2008–2010.
I ara planegen una salvatge retallada de la despesa pública alhora que mantindran les ajudes a les grans empreses (la inversió a NISSAN i SEAT està finançada en un 80% per la Generalitat) i planegen noves rebaixes dels impostos als rics, amb la supressió de l'impost de successions.
Per un pla de lluita contundent
Davant d’aquests atacs tan importants la resposta no s’ha fet esperar, especialment dels treballadors de la sanitat. Durant la setmana passada ja va haver-hi varies protestes a diferents hospitals. A l’Hospital de Bellvitge es van realitzar accions de protesta a les 13h tots els dies a partir del dimecres. L’èxit va ser absolut, superant tots els dies el miler de persones i tallant la Gran Via. Ha quedat demostrada la disposició a la lluita i ara el necessari és continuar organitzant el moviment i donar-li un marc més ampli.
Els sindicats han anunciat una concentració el 14 d’abril a Barcelona, una manifestació el 14 de maig, i concentracions tots els dimecres a les portes dels hospitals. Aquestes mobilitzacions, en les que el Sindicat d’Estudiants hi participarà de forma activa fent una crida als estudiants a participar-hi, son un primer pas clarament insuficient per fer enrere les retallades.
És necessari un pla de mobilitzacions contundent i sostingut en el temps. Els sindicats haurien de convocar una VAGA GENERAL DEL SECTOR PÚBLIC contra les retallades com a un primer pas. És necessari coordinar la lluita dels diferents hospitals i centres sanitaris, per evitar els intents del Conseller de Salut de que cada hospital vagi per la seva banda, i també coordinar-la amb la resta del sector públic. Només amb un pla de lluita del sector públic, amb la participació dels usuaris, treballadors, aturats, estudiants,... aconseguirem fer enrere les retallades.
No és guanyarà res a la taula de negociacions que no s’hagi guanyat al carrer amb la mobilització massiva. A més, per nosaltres la qüestió no és decidir que és retalla o que no, s’ha de lluitar per frenar completament aquestes mesures.
Per organitzar la lluita i impulsar la participació dels treballadors de la sanitat pública i del conjunt del sector públic en la presa de decisions del pla de mobilitzacions, creiem que els dirigents sindicals haurien d’organitzar assemblees de treballadors per discutir democràticament el pla de lluita i votar-ho a mà alçada, per a un que cop s’hagi pres alguna decisió, anar tots a una; i on també s’hauria de escollir comités de lluita per coordinar i impulsar la lluita.
Un altre punt fonamental per guanyar la lluita serà que aconseguim el recolzament actiu dels estudiants, treballadors, aturats i del conjunt de la població. Les declaracions del Conseller de Salud, dient que els metges estan més preocupats pel seu salari que per la sanitat, és una mostra ben clara dels intents per dividir als treballadors de la sanitat i als usuaris. Durant les mobilitzacions contra la LEC, ja van intentar dividir a la comunitat educativa criminalitzant als estudiants i sobretot als professors i mestres. En les mobilitzacions realitzades pels treballadors dels hospitals durant aquest dies s’ha vist d’una manera molt clara com pacients i conductors atrapats a les entrades a la ciutat manifestaven la seva total solidaritat.
Les retallades socials que vol imposar el govern d’Artur Mas no són ni molt menys el principi. Durant els últims tres anys qui ha pagat la crisi han sigut els treballadors i la joventut: acomiadaments massius, reforma laboral, retallada del sou dels treballadors del sector públic, retallada de pensions i allargament de l’edat de jubilació,... Però si no lluitem, si no sortim al carrer de forma massiva, com han fet els treballadors de França o Grècia, tampoc serà la última retallada. Per això en aquest moment no només està en joc aturar la major retallada socials de la historia a Catalunya, sinó també aturar l’allau de retallades i atacs contra la classe treballadora.
NO A LES RETALLADES SOCIALS!
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES, NO L’ESCOLA NI LA SANITAT PÚBLICA!
PER UNA VAGA GENERAL DEL SECTOR PÚBLIC!
PER UN PLA DE LLUITA CONTUNDENT FINS FER ENRERE LES RETALLADES!