EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

NO Als PLANS DE BOLONYA - NO A la PRIVATIZACIÓ

MÉS INVERSIÓ, MÉS BEQUES, MENYS TAXES, MENYS MULTES

15 DE NOVEMBRE:

MANIFESTACIÓ D'ESTUDIANTS D'UNIVERSITAT A BARCELONA

12 hores – Pl. Universitat

Un any més els estudiants ens enfrontem a la precària situació de la universitat pública. Les taxes s'han incrementant fins a un 6,4% (gairebé tres vegades més que l'IPC, mentre que els salaris reals es mantenen als nivells de 1997), llargues llistes de no admesos per falta de places... Això no és cap casualitat; les dades són molt clares: l'Estat espanyol es troba a la cua dels països desenvolupats en despesa en la universitat pública (0,9% del PIB)... el percentatge de becats és el més baix de la Unió Europea (15% enfront del 40% de la UE), despesa per alumne ( 8.020 dòlars per alumne enfront dels 23.714 de Suïssa o els 20.545 d'Estats Units).

Per als empresaris l'educació és un negoci com qualsevol altre. És igual que, des d'un punt de vista social, siguin necessaris més arquitectes per a construir habitatges de protecció oficial, treballadors socials, professors i psicòlegs pels instituts i els barris obrers, que hi hagi llistes d'espera i falta d'infermers   i metges a la sanitat... El model educatiu dels capitalistes és que sols s'estudiïn les carreres que demandi "el mercat", i acabar amb totes les altres que suposen una despesa supèrflua: per suposat humanitats, filologies, etc. Aquesta era la filosofia de la LOU: desmantellar i privatitzar la universitat pública. Una llei imposada pel PP amb l'oposició de tota la comunitat educativa que Zapatero va prometre derogar i que ara continua vigent amb modificacions superficials realitzades per a complaure als rectors.

Un clar exemple d'això ho tenim en la recent concessió de les llibreries d'Economia, Filosofia i Psicologia de la Universidad Complutense de Madrid a l'Opus Dei. D'aquesta forma es permet a una secta fonamentalista catòlica difondre les seves idees reaccionàries des de dintre de la universitat quan aquesta hauria de caracteritzar-se per oferir una educació pública de qualitat, laica i científica.

De fet, la universitat pública s'enfronta a un atac global a nivell europeu que va en aquesta mateixa línia: els plans de Bolonya.

Els plans de Bolonya

Bolonya es ven als estudiants com una "modernització" de la universitat i l'oportunitat d'estudiar en qualsevol país dintre de l'Espai Europeu d'Educació Superior. No obstant això, després d'aquestes cortines de fum s'amaga alguna cosa molt diferent: un pas més en el procés de privatització i elitització de la universitat pública.

En primer lloc desapareixen les actuals llicenciatures, es convertiran en graus, que seran de quatre anys. Aquest serà un títol devaluat al mercat laboral ja que allò que realment serà exigit al mercat laboral serà el títol de postgrau, pel qual s'haurà de passar una prova d'accés (entrevista o examen) i els preus del qual seran superiors als 2.000 euros. A més a més, en comptes de beques dignes perquè els fills dels treballadors puguem accedir a la universitat, se'ns ofereixen crèdits tous que tan sols serviran per a enriquir la banca. D'aquesta manera es desvien recursos que haurien d'estar destinats als quals ho necessitem i no per a engreixar les butxaques de Botín i companyia.

Ja estan en vigor els crèdits ETCS, que corresponen a unes 10 hores lectives, però a les quals s'inclouen a més de les hores lectives, l'estudi personal a casa, les hores a la biblioteca... pels quals se'ns cobrarà per estudiar a casa!

L'equivalent en hores de treball setmanals és de 40 hores, és a dir, una jornada laboral, cos que dificultarà encara més la situació dels estudiants que hem de compaginar treball i estudis per a poder pagar-nos la carrera. El que es vol és expulsar del sistema educatiu a tots aquells que no puguin permetre's estudiar a temps complet.

A més a més, es durà a terme una reestructuració de les títols, s'eliminaran aquelles que no siguin rendibles pel mercat i es fusionaran unes altres, amb la conseqüent pèrdua de coneixements, com és el cas d'Arquitectura Tècnica. Des del Sindicat d'Estudiants ens oposem a qualsevol modificació de les carreres que no sigui acordada entre professors, sindicats i estudiants elaborada sobre criteris racionals i científics.

No obstant, del que no s'ha parlat en cap moment és de convergir amb Europa en despesa educativa i beques... ¡Aquesta és la convergència que necessitem!

Com podeu veure els Plans de Bolonya suposen una elitització de la Universitat perquè tan sols una petita minoria aconsegueixi finalitzar els estudis superiors.

Com lluitar contra Bolonya

La història del moviment obrer i estudiantil demostra que la única forma d'aconseguir millores en les nostres condicions de vida és la lluita i la mobilització. Per frenar aquests atacs a la universitat pública hem de donar una resposta organitzada.

Diverses carreres han sortit al carrer aquests últims anys per defensar-se de les retallades de títols. Però aquestes mobilitzacions en molts casos han tingut un caràcter corporatiu, han enfrontat unes carreres amb altres i han estat dirigides per degans i professors els interessos dels quals no estan en contra del procés de Bolonya en si, sinó en salvar-se a si mateixos i salvaguardar els seus privilegis sense importar-los realment que succeeix amb la resta de la universitat. Independentment de si la nostra carrera és afectada per la retallada o no, els plans de Bolonya són un atac a tots els estudiants i hem de respondre units enfront d'ells. Hem d'unificar les diferents lluites aïllades i mobilitzar-nos contra l'origen d'aquests atacs: els plans de Bolonya i la LOU.

Per a oposar una lluita seriosa contra Bolonya s'hauria de realitzar una campanya explicativa d'assemblees i debats ben convocats perquè tot el món ho conegui, pugui participar i els resultin interessants i útils. S'haurien d'organitzar en totes les facultats assemblees democràtiques on puguin participar tant individus sense filiació política com organitzacions i col·lectius, on no s'acudeixi a perdre el temps, sinó a prendre decisions per majoria. Totes les organitzacions universitàries de forma unitària hauríem d'elaborar un pla de lluita seriós per proposar als estudiants.

Hi ha hagut mobilitzacions contra Bolonya en el passat, però aquestes no han deixat de ser mobilitzacions limitades, reduïdes als estudiants més convençuts. Per a alguns la batalla estava perduda però malgrat això estaven disposats a sortir al carrer a demostrar la seva oposició a aquests plans. No obstant, això no és suficient.

El pla de mobilització hauria d'anar in crescendo, transmetre una voluntat de lluita i la possibilitat de derrotar els atacs: la majoria dels estudiants sols es mobilitzaran si creuen que és útil fer-ho! No tenen temps que perdre! S'haurien d'unificar els distints conflictes, involucrar els professors i al personal laboral, explicar al conjunt de la classe obrera els plans que els capitalistes tenen per la universitat i pressionar els sindicats CCOO i UGT i a les organitzacions polítiques de l'esquerra, perquè s'oposin a Bolonya no sols de boca sinó també en l'acció o, almenys,   introduir-los terribles contradiccions i pressions perquè les seves bases, votants o afiliats coneguin el que realment passa en la universitat pública.

A més a més, si alguna cosa varen demostrar les mobilitzacions contra la guerra és que es pot organitzar la lluita a escala europea. A tots els països d'Europa hi ha organitzacions estudiantils contràries a Bolonya. Malauradament, tot i que les mobilitzacions a mitjans de novembre dels últims dos anys van ser importants, van quedar reduïdes a Barcelona, i limitades, sense una perspectiva concreta de lluita.

El dijous 15 de novembre les organitzacions universitaries AEP i SEPC, que es presenten en ocasions com a PMDUP, han convocat una manifestació a Barcelona. El Sindicat d'Estudiants convoquem als estudiants de les universitats de Barcelona a aquesta manifestació, participant en la convocatòria més enllà de les diferents perspectives de lluita que tenim amb altres organitzacions. Però creiem precisament que el 15 de novembre hauria de ser un primer pas en la lluita, i no una nova mani aïllada sense perspectiva de lluita.

Fins ara no s'ha pogut plantejar un pla de lluita conjunt arreu de l'Estat i d'Europa que realment suposés un pas endavant en la lluita, coordinat a nivell estatal i a nivell europeu, sinó que han predominat en certs casos els enfrontaments sectaris i no pas els interessos reals del moviment estudiantil i de la lluita.

Però sotmetre la responsabilitat als estudiants dels Plans de Bolonya és una barbaritat. No és cert que no hi hagi disposició a la lluita entre els estudiants universitaris. De fet, els problemes dels plans de Bolonya s'amunteguen amb les deficiències de la universitat pública i les condicions a les que ens sotmet als estudiants fills de treballadors el sistema capitalista: precarietat laboral, inaccés a la vivenda,... Si que hi ha un ambient per lluitar, el que és necessari és un pla de lluita que realment suposi un pas endavant. Els estudiants no són els responsables... sinó les víctimes dels atacs a la universitat pública.

Construïm el Sindicat d'Estudiants

Com ja deia Marx fa 150 anys, sense organització la classe obrera no és més que matèria primera per a l'explotació. El Sindicat d'Estudiants és una organització d'esquerres, revolucionària i internacionalista, que defensa una educació pública de qualitat pels fills dels treballadors, agermanada amb organitzacions dels cinc continents per lluitar unitàriament contra els atacs als drets dels treballadors.

Necessitem dotar-nos d'una organització que coordini la lluita a nivell estatal, i més enllà, a nivell esropeu, una organització democràtica, que vinculi els estudiants universitaris, amb els d'institut i amb la classe obrera, que confiï en la força del moviment i en la lluita. Per això necessitem enfortir i construir el Sindicat d'Estudiants a tots els campus universitaris precisament com una eina de lluita i combat en defensa de la universitat pública, en defensa dels fills de la classe obrera i per a reivindicar la necessitat de transformar la societat i acabar amb el capitalisme.

la lluita no s'acaba a la universitat

Els joves som un dels sectors més atacats per la dreta, els grans empresaris i banquers que ens exploten a les feines escombraria que ens tenen preparades o ens condemnen a l'atur, i per l'aparell de l'Estat al seu servei, la policía i la justícia burgesa. Recentment hem vist com per cremar unes fotocopies amb la cara del rei van processar varis joves durant un any i mig, també hem vist com a Astúries dos sindicalistes (Cándido i Morala de la CSI de Naval Gijón) van ser engarjolats per defensar els llocs de treball, i també vam veure com fa un any (el 26 d'octubre de 2006) com van prohibir una manifestació convocada pel Sindicat d'Estudiants amb l'excusa de la campanya electoral. Mentrestant, a l'energumen que va agredir una jove als ferrocarrils, i en general als grups feixistes i racistes, compten amb impunitat policial i judicial.

Aquesta retallada als drets democràtics, acompanyada d'una campanya de criminalització contra els joves i contra els treballadors immigrants, per tractar de presentar-nos com uns delinqüents i alcohòlics, és per a desviar l'atenció dels nostres problemes fonamentals: precarietat i explotació laboral, impossibilitat d'accés a un habitatge... i per a enterrar el paper decisiu que vàrem jugar en les mobilitzacions contra la LOU, el Prestige, la guerra d'Iraq... D'aquesta forma intenten separar-nos de la resta de la classe obrera i que ens creiem les seves mentides amb l'objectiu de desmoralitzar-nos i ser més dòcils el dia de demà al nostre lloc de treball.

El govern del PSOE, i a Catalunya el tripartit, aupats al govern gràcies a la mobilització i al vot dels joves i els treballadors, han desaprofitat una oportunitat històrica. En els aspectes fonamentals (educació, sanitat, treball, pressupostos,...) han aplicat una política continuísta respecte a la de la dreta (PP i CiU). De fet, han participat de la campanya de repressió contra la joventut i el moviment obrer (Kubotan, il·legalització de manis,...). Això és una conseqüència de que els dirigents d'esquerres no tenen cap alternativa al capitalisme, i per tant l'assumeixen com a únic sistema possible, amb totes les lletres. Amb aquesta política només aconseguiran dues coses: envalentir a la dreta i als sectors reaccionaris, i possibilitar a la dreta tornar a governar gràcies a l'abstenció.

Per això és necessari tenir una perspectiva de la lluita que vagi més enllà de la universitat. Avui ens ataquen en la universitat, demà al mercat laboral, al nostre lloc de treball... Hem de lluitar per a aconseguir millores i reformes i per a evitar els atacs ja que aquestes lluites ens enforteixen i ens organitzen, però som conscients que tan sols lluitant contra l'origen de tots aquests conflictes, el sistema capitalista, podrem garantir unes condicions de vida dignes per als joves i treballadors.

Existeix una alternativa a aquesta societat capitalista, el socialisme, és a dir que els recursos que generen els treballadors no vagin a les mans d'una petita minoria de paràsits que viuen de la classe obrera, sinó que serveixin per a cobrir les necessitats socials, però per a aconseguir transformar la societat és necessari organitzar-se i lluitar. Per això et convidem al fet que t'organitzis amb nosaltres i ens ajudis a crear el Sindicat d'Estudiants en la teva facultat.

LLUITEM CONTRA BOLONYA,
DEFENSEM LA UNIVERSITAT PÚBLICA

LLUITEM CONTRA EL CAPITALISME,
PER TRANSFORMACIÓ REVOLUCIONARIA DE LA SOCIETAT

Afilia't al Sindicat d'Estudiants