SELECTIVITAT: PER A NINGÚ!

El Sindicat d’Estudiants torna a exigir al MEC l’eliminació d’aquesta prova arcaica i anti-pedagògica, que suposa una criba injusta a l’accés a la universitat i impedeix a molts estudiants poder cursar la carrera que desitgen.

Pels fills dels rics no, i per els fills dels treballadors si.

Però aquests curs la selectivitat ve marcada per l’agreujament discriminatori. Amb l’aprovació dels Reals Decrets del Desenvolupament de la LOE, el Ministeri d’Educació permet a partit del passat 1 de juny que alumnes matriculats en centres privats assentats a l’Estat Espanyol on només poden accedir-hi uns pocs, com els col·legis britànics, per exemple, no tinguin que enfrontar-se a la selectivitat. El Sindicat d’Estudiants considera aquest fet com un agreujament discriminatori, que només beneficia als fills dels rics que poden permetre’s estudiar en centres d’aquest tipus, d’elit i amb tarifes prohibitives per la majoria, i com una burla als milers d’estudiants que s’han enfrontat a unes proves ja de per si injustes com les de la selectivitat.

Ja n’hi ha prou de traves econòmiques i socials!

El Sindicat d’Estudiants exigeix al govern del PSOE que posi els mitjans necessaris per acabar amb les traves econòmiques i/o socials que impedeixen a molts estudiants accedir a la universitat o acabar una carrera. El fet que molts països europeus prescindeixin d’aquesta prova i el MEC pateixi contradiccions d’aquest tipus, demostra la inviabilitat de la selectivitat. La selectivitat ha de ser derogada de seguida i aquesta mesura s’ha d’acompanyar d’un pla seriós d’inversió a l’ensenyament universitari per augmentar beques, acabar amb el sistema de multes als repetidors que condemna el fracàs a aquells estudiants que, per exemple, tinguin que compatibilitzar estudis i treball. La universitat no pot ser concebuda tal i com ara mateix la concep el MEC: com un instrument més al servei d’un mercat laboral cada cop més precari, especialment per a la joventut. Precisament tots els passos que ha donat el MEC en l’últim període han anat, lamentablement, encaminats a avançar en aquest camí, enlloc de lluitar per una universitat pública on els fills dels treballadors puguin cursar els seus estudis sense tenir que patir una carrera d’obstacles. Prova d’això és la seva insistència en les bondats dels Plans de Bolonya i els Reals Decrets de Grau i Post-grau.

Per una educació pública de qualitat, ni un euro a l’educació privada

Només la lluita per una educació pública de qualitat, tant en infantil, primària i secundaria, com en educació superior, garantirà una formació digne i d’acord amb les necessitats socials. Una de les excuses que informalment mantenen els responsables de l’Administració educativa per no eliminar la selectivitat es la sospita de que els centres privats “inflen” les notes dels estudiants en el batxillerat, això crea desavantatges respecte als estudiants de l’educació pública. L’única forma d’evitar això es acabar amb l’educació privada concertada, i per a això es necessari que hi hagi una única xarxa educativa, amb inversió suficient per cobrir totes les necessitats reals. Amb una educació pública, en les millors condicions, serien inútils els centres privats.

PROU D’AGREUJAMENTS DISCRIMINATORIS!

DERROGACIÓ DE LA SELECTIVITAT!

 PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA I DE QUALITAT PELS FILLS DELS TREBALLADORS!

PROU DE TRAVES ACADÈMIQUES Y SOCIALS EN L’ACCÉS A L’ EDUCACIÓ SUPERIOR!