La vaga de professors d'infantil, primària i secundària del dimecres 21 en Galiza va ser un èxit. Per tercera vegada en poc més de dos mesos, milers i milers de professors arribats de tots els racons de Galiza, van col•lapsar els carrers de Compostela. Així comença el curs polític en el País.
Els sindicats del professorat xifren el seguiment de l'atur en el 75%, afectant d'una forma més massiva a infantil i primària. De fet, molts van ser els col•legis en els quals la pràctica totalitat del professorat va secundar la vaga.
La manifestació va reunir a prop de 15.000 professors, el que implica que gairebé la meitat del professorat no universitari gallec va assistir a la mateixa. L'aclaparadora majoria dels treballadors de l'ensenyament que es van manifestar en Compostela van haver de traslladar-se aquí pels seus propis mitjos (alguns viatjant durant més de dues hores d'anada i altres dues de tornada) a més de perdre entorn de 100 euros de sou per secundar la vaga. Aquests fets mostren la disposició a lluitar per part del professorat, el que situa la mobilització en excel•lents condicions per a obligar a la Xunta a retrocedir.
Per la seva banda, la Xunta continua amb la seva campanya de mentides. El Conselleiro de Presidència, Alfonso Rueda considera que els professors han de ser “igual que conseqüents” que la resta de ciutadans i fer un esforç en època de crisi. No obstant això, el Conselleiro deu creure que els empresaris de l'escola privada-concertada no han de realitzar també aquest esforç ja que aquest any els ha premiat amb més concerts educatius que l'any passat i els ha fet un últim regalet a l'agost, de 220.000 euros. El Conselleiro deu considerar també, que els banquers, que aquest any han tingut beneficis record gràcies als diners que l'Estat els ha transvasat (retallant-lo, per exemple, de l'educació pública), tampoc han de compartir aquest esforç.
Per la seva banda, el Director general de Centres de la Consellería d'Educació, José Manuel Pinal, va afirmar que a l'augmentar als mestres d'infantil i primària l'horari lectiu de 21 a 25 hores setmanals s'assoleixen 60.000 hores de treball més cada setmana. En realitat, el Director general hauria de dir que a l'obligar als professors a atendre l'arribada i sortida dels autobusos escolars, retalla 60.000 hores setmanals el temps destinat a classes de reforç, atenció a alumnes amb necessitats especials, tutories, etc.
Com continuar
La vaga ha estat un èxit. Però és evident que va a ser necessària una pressió molt major per a obligar a la Xunta a retrocedir. La següent data és el 27 de setembre, dia en el qual se celebrarà la segona jornada de vaga. És necessari que aquesta sigui àdhuc més reeixida que la del dia 21. I es pot aconseguir. De fet, si bé en la vaga del 21 el professorat d'infantil i primària va parar massivament, el seguiment de la vaga per part del professorat de secundària va ser més desigual. Un dels motius que expliquen això és que el gruix de l'atac s'ha concentrat aquesta vegada en infantil i primària (800 dels mil docents menys aquest curs es concentren en aquests dos trams educatius). Però aquest no és el motiu central. En realitat, el que explica que en secundària l'atur no hagi estat molt més reeixit ha estat l'escassa preparació per part dels sindicats del professorat. En pràcticament cap institut es van celebrar assemblees de professors per a explicar els motius de la vaga i la propaganda, excepte excepcions, brillava per la seva absència. És cert que el curs acabava de començar, però els sindicats de l'ensenyament posseïxen una gran quantitat de delegats, que havien d'haver recorregut de forma militant els instituts convocant assemblees i cridant a la vaga. Això no va ocórrer. En tots els IES hi ha desenes de professors afiliats a CIG, CC.OO, UGT i STEG. Hagués estat perfectament possible convocar reunions d'afiliats per centre o per concello per a discutir i preparar la vaga. El fet que a pesar d'això, un sector important del professorat de secundària fes vaga, reflecteix la possibilitat de paralitzar completament els instituts. Molts d'ells, que van assistir a la manifestació, afirmaven que si bé en el seu centre en concret no havia hagut retallades molt dures, estaven aquí en defensa de l'educació pública i en solidaritat amb els seus companys. El punt de partida per a paralitzar completament l'educació el dia 27 és molt bo. Però els dirigents sindicals tenen una gran responsabilitat. Han d'engegar tota la seva ingent maquinària i recursos, que són molts, per a organitzar, abans del dia 27, assemblees massives de professors per centre d'estudi, localitat, comarca, etc. i inundar amb propaganda no solament els centres d'estudi, si no els carrers de tots els concellos del país. I tenen els mitjans per a fer-lo.
Des del Sindicat d'Estudiants ens posem a la seva sencera disposició per a col•laborar en l'èxit de la vaga del 27 i cridarem als estudiants de secundària a sumar-se a aquesta nova jornada de vaga.
I després del 27 de setembre, la lluita ha de continuar fins a obligar a la Xunta a paralitzar completament els atacs. El 6 d'octubre, el Sindicat d'Estudiants convoca vaga general estatal d'estudiants d'educació secundària i crida als dirigents sindicals del professorat de Galiza a sumar-se a aquesta data, per a donar una resposta unificada als atacs contra l'educació pública i lluitar conjuntament amb els nostres companys de la resta de l'estat que, com a Madrid, Castella-la Manxa o Navarra, també estan portant a terme extraordinàries mobilitzacions.
Descarrega el nostre periòdic
