Les reunions inicials entre el govern i els sindicats sobre la contrarreforma de les pensions s'han transformat en la negociació d'un gran pacte social en el qual s'ha convidat a participar a la patronal i el PP. La reforma de les pensions plantejada pel govern del PSOE, que pretén augmentar l'edat de jubilació fins als 67 anys, suposaria a més retallar la quantia de les pensions entre un 20 i un 25% segons estimacions dels propis sindicats.
Aquest nou atac a conquestes i drets històrics dels treballadors, que afectarà greument a tota la joventut, se sumeixi als plans d'ajust aprovats pel govern des del mes de maig: congelació de les pensions i la despesa social; reducció del 5% en els salaris dels empleats públics; augment dels impostos indirectes i potenciació de les ETTs; eliminació de les ajudes per fill de 2.500 euros i dels 426 euros per als aturats que ja no cobren l'atur (més d'un milió i mig de persones); privatització d'AENA i, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, una retallada extra de 1.800 milions d'euros en educació. En aquesta llarga llista de retallades i atacs s'afegeix ara una pujada del 10% de la factura de la llum.
Des del govern, la patronal, i lamentablement també des de les direccions de CCOO i UGT, s'ha produït una unanimitat a l'hora de declarar que l'objectiu comú d'aquestes negociacions és “espantar el fantasma de la Vaga General”. Com no podia ser d'una altra forma, els mitjans de comunicació, ja siguin públics o privats, dirigits pel govern o finançats pels grans capitals, s'han sumat al cor de veus que, ens intenten convèncer que la classe obrera i la joventut no hem de lluitar activament contra tots aquests atacs, sinó romandre passius davant una política econòmica per part del govern que ens converteix en víctimes i pagans d'una crisi en la qual no tenim cap responsabilitat.
Som molts els joves i treballadors que assistim amb estupor a aquest nou escenari, en el qual els dirigents sindicals pretenen convèncer-nos de la quadratura del cercle: que aquests acords, que de produir-se avalarien els atacs abans esmentats, serien positius per a les famílies treballadores. Però la realitat és ben diferent: les contrarreformas plantejades només tenen com a beneficiaris als grans empresaris, la gran banca i els grans especuladors internacionals, els autèntics responsables de la crisi que sofrim la majoria de la població. Els secretaris generals de CCOO i UGT, Toxo i Méndez, semblen oblidar com el procés de “negociació” de la reforma laboral iniciat abans de l'estiu va finalitzar, després de mesos de debats estèrils, amb la imposició de la contrarreforma laboral més reaccionària i lesiva per als interessos dels treballadors i la joventut dels últims 35 anys.
És evident que, malgrat haver arribat al govern gràcies al vot de milions de treballadors i joves d'esquerres, Zapatero ha cedit escandalosament davant les exigències de la banca i les grans empreses. Especialment significativa va ser la reunió que va mantenir el President del govern el passat 27 de novembre en la Moncloa amb 37 dels majors capitalistes espanyols. Trobada en el qual va aprofitar per reiterar una vegada més el seu ferm compromís amb l'aplicació d'una bateria de nous atacs, entre els quals la reforma de la pensions és només una part.
Aquesta política econòmica, que provoca tantes reculades i dificultats per a milions d'assalariats, aturats i pensionistes, exigeix una resposta d'acord amb la gravetat de la mateixa. Els dirigents sindicals han de reconèixer la realitat: els plans salvatges que hi ha damunt de la taula per acabar amb drets socials fonamentals només es podran parar amb una mobilització contundent, extensa, massiva i sostinguda en el temps. Els líders de CCOO i UGT, en lloc de col·laborar amb unes negociacions que en realitat són una farsa, en lloc d'introduir confusió i provocar una atmosfera de desmobilització, haurien de donar una resposta exemplar i decidida, començant per trencar amb aquesta negociació farsa que només és una tàctica del govern per guanyar temps mentre prepara l'aprovació dels seus plans en el Consell de Ministres del proper 28 de gener.
Des del Sindicat d'Estudiants considerem que en l'actual situació, amb més de quatre milions i mig d'aturats mentre els grans capitalistes augmenten escandalosament els seus beneficis, és necessari que els dirigents sindicals plantin cara al Govern i a la patronal, deixant clar que no van a permetre una nova reculada en les nostres condicions de vida. En les properes setmanes ens trobarem amb importants oportunitats per tractar de revertir aquesta situació. Els sindicats ELA i LAB a Euskal Herria i la CIG a Galícia han convocat Vaga General per al proper 27 de Gener, CCOO i UGT haurien d'aprofitar aquesta convocatòria estenent-la a la resta de l'Estat canviant així per complet el panorama polític. Des del Sindicat d'Estudiants fem una crida a tots els joves de Galícia i Euskal Herria a participar en la Vaga General del 27-G, alhora que discutirem un pla d'acció per dur a terme en els centres d'estudi amb la finalitat d'aconseguir una convocatòria estatal de vaga general.
Els dirigents de CCOO i UGT han de donar un gir complet a la seva estratègia. L'única forma de frenar aquests atacs és a través de la mobilització massiva i contundent de la classe treballadora i la joventut. El Sindicat d'Estudiants proposa continuar el camí emprès el 29-S, convocant una nova vaga general de manera immediata arreu de l'estat espanyol, que suposi un pas endavant. Informant empresa a empresa, fàbrica a fàbrica, centre a centre, celebrant assemblees en les quals explicar que la mobilització i l'organització és l'única alternativa realista per frenar aquests atacs.
Obrers i estudiants, units i endavant!
Uneix-te al Sindicat d'Estudiants per lluitar per un futur digne!
- No al pla d'ajust. Ni Reforma Laboral ni Reforma de les Pensions. Que la crisi la paguin els capitalistes!
- Jubilació als 60 anys, amb el 100% del salari i contractes de relleu per a la joventut en atur
- En defensa de l'educació pública, científica, democràtica, laica i gratuïta. No a la retallada de les despesa educativa. No a la privatització de l'ensenyament. No a Bolonya!
- Un lloc de treball digne en finalitzar els estudis, o subsidi de desocupació indefinida de 1.100 euros al mes.
- Cap retallada en salaris, sanitat, educació i pensions. Augment dràstic de la despesa pública en els serveis socials per donar ocupació a centenars de milers de treballadors i joves llicenciats en desocupació
- Augment dràstic dels impostos a les grans fortunes, als beneficis empresarials i a la banca.
- Nacionalització de la banca sota el control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions.
Descarrega el nostre periòdic
