El dissabte 5 d'abril centenars de milers de persones hem tornat a omplir els carrers de tot l'Estat exigint el dret a un habitatge digne i assequible. Prop de 200.000 a Madrid, 50.000 a Barcelona, 40.000 a València, 25.000 a Màlaga, 5.000 a La Corunya, milers i milers també Donostia, a Xixón… És històric. No hi ha precedents d'una mobilització d'aquest tipus i d'aquestes dimensions.
Una gran jornada de lluita unificada en un mateix dia i en més de 40 ciutats que ha suposat un gran pas endavant i en la qual han tornat a ressonar els crits unànimes de “Fora rendistes dels nostres barris”, “Ni un euro més, vaga de lloguers”, “No tolerarem, cap més desnonament”, “Fa falta ja una vaga de lloguers, fa falta ja una vaga general”… Una impressionant demostració de la força de la població treballadora i molt especialment de la seva joventut, que diem ja n'hi ha prou a un present i un futur de precarietat i empobriment.
Un moviment que està transformant la indignació i ràbia que ens recorre en un conflicte social que va més enllà d'assenyalar el Partit Popular, els grans empresaris de la construcció i els especuladors immobiliaris; va més enllà també d'apuntar a aquests rendistes paràsits que s'enriqueixen a la nostra costa robant-nos el salari sense fotre ni brot i que conformen la base social reaccionària que nodreix el PP i Vox.
Sí, per descomptat, ells són responsables, i així ho hem cridat als carrers i ho continuarem fent. Però les reivindicacions i consignes del 5 d'abril també assenyalen, i cal dir-ho, al govern PSOE-Sumar, que més enllà de brindis al sol i frases boniques no ha pres ni una sola mesura concreta i efectiva per a garantir habitatge públic i universal. Al contrari, la seva política no fa més que protegir i enriquir els rendistes.
Des d'Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants ens hem bolcat en aquesta convocatòria, enganxant i repartint desenes de milers de cartells i fulls, difonent les manifestacions amb grans pancartes als nostres barris, i participant i construint els moviments per l'habitatge en les diferents ciutats. Centenars de companys i companyes, a més, hem estat intervenint en les manifestacions agrupant blocs combatius i megafonia incombustible, repartint materials i venent centenars d'exemplars de la nostra premsa, presentant el nostre programa al conjunt de la nostra classe.
Ho tenim clar: la qüestió de l'habitatge no es pot solucionar sense qüestionar la propietat privada. Per això en la nostra propaganda i pancartes es podia llegir ben gran: “Expropiació de pisos a banquers, fons voltor i rendistes”. I també hem explicat, entre altres punts, que és necessari la creació d'un parc de dos milions habitatge públic i universal els lloguers del qual no sobrepassin el 20% de l’SMI. Aquest parc d'habitatge universal públic ha d'estar sota el control i gestió democràtica dels sindicats, assemblees i col·lectius de l'habitatge implicats en la lluita. Tot això tingué una gran acollida entre els participants.
Volem denunciar des d'aquí la càrrega de la Policia Nacional que es va produir a la manifestació de Madrid, que va ser en tot moment exemplar i pacífica. És una completa vergonya que sota el govern “progressista” vegem aquests nivells de repressió i intimidació. Malgrat això, no van aconseguir frenar-nos ni han evitat l'impacte social que tenen aquestes mobilitzacions en la consciència de milers i milers de persones.
Després d'aquest cop a la taula, després d'aquest contundent dia de lluita, centenars de milers de joves i treballadors posen els seus ulls en les diferents plataformes per l'habitatge i en els sindicats de llogateres i d’habitatge per a fer el següent pas.
És hora d'avançar en l'organització del moviment, que compta amb forces de sobres. Cal organitzar ja la vaga de lloguers i estendre l'acció al conjunt de la població treballadora per a paralitzar completament el país en una gran vaga general, comptant amb la participació del sindicalisme combatiu i de totes les organitzacions i moviments socials que estan disposats a donar aquesta batalla.
Els beneficis d'aquests paràsits s’aixequen sobre les nostres espatlles. Hem de demostrar que, si nosaltres volem, tenim el poder d'acabar amb els seus negocis. Per a això hem d'enfortir-nos als barris, ser conseqüents i presentar un pla de lluita que vagi a més i un programa que confronti amb els poderosos.
Només d'aquesta manera aconseguirem torçar el braç a l'especulació i al sistema capitalista que el sosté.
Descarrega el nostre periòdic
