Declaració d'Esquerra Revolucionària
Històric. El passat dissabte 23N centenars de milers de persones vam omplir de gom a gom els carrers de Barcelona, protagonitzant la manifestació en defensa del dret a l’habitatge més massiva de tota la història de Catalunya.
Una manifestació que marca un abans i un després
Pel matí milers de persones es mobilitzaren en nombroses localitats catalanes. Després, quinze columnes des dels barris de Barcelona, més d’una cinquantena des d’arreu del territori cap a la gran manifestació de la ciutat comtal. Més de 4.000 entitats donant-hi suport. La crida a la mobilització llançada pel Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) ha estat secundada massivament per centenars de milers de joves, treballadors i treballadores, famílies amb criatures, pensionistes, que amb una força imparable hem cridat S’ha acabat!
Quan la capçalera estava arribant al final del recorregut, a l’Estació de Sants, la cua de la manifestació no havia sortit encara de Plaça Universitat. Impressionant.
Milers i milers de persones hem fet ressonar les nostres claus, cridat contra els rendistes i els preus abusius, rebutjat els desnonaments i assenyalat la responsabilitat del govern central i de la Generalitat. Quan vam passar per davant de Casa Orsola –bloc de pisos comprat pel fons voltor Lioness per especular i que pretén expulsar les veïnes, que resisteixen tot reclamant la renovació del contracte– el “no estàs sola!” va ressonar per tot el carrer Calàbria.
Des dels megàfons i altaveus del bloc del Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària, projectàrem amb força càntics i crits com “és un dret, no un negoci”, “no s’entén, gent sense casa i cases sense gent”, “desnonar una llar és un acte criminal”, “fora rendistes dels nostres barris”, “ni un euro més, vaga de lloguers”, “vaga general”, “visca la lluita de la classe obrera”, “la solució és l’expropiació”, “si no hi ha solució, hi haurà revolució”... Milers de goles van fer tremolar els rendistes, aquests paràsits que representen menys del 6% de la població, que de ben segur van seguir estupefactes la manifestació des d’alguna de les seves cases.
La solidaritat amb el poble de València i també de Palestina i el Líban va ser-hi present amb determinació. L’abandonament i desídia criminal de les institucions està colpejant de forma especialment crua milers de persones del País Valencià que han perdut casa seva i, a més, pateixen les polítiques del PP i el PSOE al servei dels rendistes, les immobiliàries i els bancs. “Mazón dimissió i a la presó!” etzibaven centenars de joves, moltes estudiants i treballadores precàries, del nostre seguici. A més, vam aixecar amb decisió el crit de “Palestina llibertat” i “boicot Israel”, assenyalant els interessos de les grans immobiliàries i els colons ultradretans rendistes a la franja de Gaza i mostrant la nostra solidaritat internacionalista amb les víctimes del genocidi sionista, mentre reclamàvem la ruptura de relacions amb l’Estat assassí d’Israel.
La manifestació del dissabte va ser una nova censura inapel·lable a les polítiques socials aplicades pel govern central, i també a les mesures respecte de l’habitatge anunciades pel Govern i per l’Ajuntament de Barcelona –en mans del PSC–, que són una autèntica burla. L’anunci de limitació dels preus dels lloguers són paper mullat sense inspeccions ni sancions als rendistes que se les salten, passen al lloguer per habitacions o de temporada..., una modalitat que el PSOE-PSC s'ha negat sistemàticament a frenar.
Per descomptat, aquesta mobilització ha representat també un gran cop a l’extrema dreta i els rendistes, que nodreixen una part rellevant de la seva base social. Va quedar més clar que mai: i tant que en tenim de força! Si ens unim, no ens poden aturar!
Enfortim la lluita des de baix. Organitzem-nos i avancem cap a la vaga de lloguers!
La convocatòria d’aquesta manifestació ha estat un exemple increïble. Es tracta d’una mobilització aixecada des de baix, preparada per milers de veïns i veïnes i activistes del moviment per l’habitatge. Es crearen més de 60 comitès organitzadors de la mani amb més de 2.000 persones participant a les seves assemblees, al mateix temps que l’activitat dels sindicats de l’habitatge a cada barri es redoblava. Més de 200.000 cartells, enganxines i octavetes distribuïdes. Desenes de grups d’activistes han repartit octavetes a les sortides dels metros i trens, i penjat pancartes informatives. Era, i encara és, impossible caminar deu metres pels carrers de Barcelona sense veure alguna referència a la mani del 23N! Pels companys i companyes del Sindicat d’Estudiants i d’Esquerra Revolucionària ha estat un orgull col·laborar i participar d’aquesta meravellosa convocatòria.
Aquest és el camí. Reforçar la mobilització des de baix. Després de la manifestació de més de 300.000 persones a Madrid el 13 d’octubre i les mobilitzacions igualment massives en dates diferents a Canàries, Andalusia i València, i ara a Barcelona, és necessari unir la lluita dels diferents territoris per a enfortir el moviment per l’habitatge a nivell estatal.
Com assenyalava la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, la manifestació del dissabte és un punt d’inflexió per a organitzar la vaga de lloguers –a la que també dóna suport el SHSC– i marca l’inici d’un nou cicle polític. Estem completament d’acord. Per això, des del Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària animem a tots i totes a impulsar els sindicats d’habitatge i construir aquesta vaga de lloguers.
L’èxit d’una vaga de lloguers depèn de la mobilització social que la sostingui. Les exitoses vagues de lloguers a Glasgow el 1915 i a Barcelona el 1931 van ser elevades per potents lluites obreres. Així, la responsabilitat dels sindicats de treballadors i treballadores és clau. Els dirigents de CCOO i UGT, que aquests dies han fet pomposes declaracions en defensa del dret a l’habitatge, fins i tot en el cas de CCOO desplegant una pancarta a la manifestació, ho tenen molt fàcil si volen contribuir de veritat en aquesta lluita. Deixeu de ser una crossa del govern central de Sánchez i Díaz, i de la Generalitat, i convoqueu una vaga general de 24h per l’habitatge! La CGT s’ha mostrat públicament disposada a convocar-la, cosa molt positiva i que estem convençuts que recull el suport de molts i moltes treballadores, inclosos afiliats i afiliades de CCOO i UGT. Cal enfortir el vincle entre el moviment per l’habitatge i el sindicalisme combatiu!
Al mateix temps, davant d’aquesta esquerra parlamentària acomodada a les butaques ministerials i als passadissos emmoquetats, necessitem aixecar una alternativa política revolucionària. Cal defensar sense titubejos que l’única manera de garantir un habitatge digne per a tothom passa per expropiar els pisos en mans de rendistes, bancs i fons voltor, i així crear un ampli parc d’habitatge públic amb lloguers no superiors al 20% del salari.
Dissabte vam demostrar la força i ràbia que tenim. Convertim-les en organització! Davant de la dictadura dels capitalistes i rendistes, avancem cap a la vaga de lloguers i la vaga general pel dret a l’habitatge! Arrenquem les urpes de la minoria de les nostres vides, lluitem pel socialisme!
Descarrega el nostre periòdic
