Ara més que mai continuem la lluita per la república!
Les eleccions del 28A han suposat una estrepitosa derrota per al bloc reaccionari. Després d’anys de nacionalisme espanyolista, una furiosa campanya contra el poble de Catalunya i el dret d’autodeterminació, reivindicació nauseabunda de la dictadura franquista i exhibició de programes econòmics neoliberals per aixafar els treballadors, la dreta surt d’aquestes eleccions molt més debilitada i amb el PP en estat de coma. No només hem tancat el pas a la dreta tradicional, també hem colpejat durament l’extrema dreta “emergent” de Vox.
A Catalunya particularment han estat unes eleccions històriques, amb la participació més alta des del 1982 i la victòria per primer cop d’un partit independentista.
El factor decisiu que explica aquest resultat tan contundent és la correlació de forces favorable per a la classe obrera i el jovent després d'anys de mobilitzacions formidables. No només hem tancat el pas a la dreta de tota la vida, també hem colpejat durament a l'extrema dreta "emergent" de Vox. Després del que ha passat a les eleccions autonòmiques a Andalusia, el fuet de la reacció espanyolista més antiobrera i masclista, va esperonar la resposta de milions de treballadors i joves en tots els territoris. Vam cridar: no passaran!, i no han passat!
Lliçons de la lluita de classes
És impossible separar aquests resultats de la dinàmica de la lluita de classes dels últims anys. Davant dels escèptics que pontifiquen sobre la suposada debilitat de la classe treballadora, la “força” de la dreta, la “baixa consciència” i la “confusió ideològica”... aquestes eleccions mostren un quadre completament diferent.
Tot i les polítiques des dirigents del PSOE, que en vuit mesos al capdavant del govern van respondre a la lluita del poble de Catalunya per la república mantenint els presos polítics a la presó i negant-se a acceptar el dret d’autodeterminació, van ser incapaços de desmuntar les contrareformes socials el PP, revertir les retallades o posar fi a l’agenda d’austeritat, els treballs precaris, baixos salaris, o els desnonaments. Tot i el gir cap a posicions socialdemòcrates i institucionals, i l’abandonament de la lluita als carrers per part de la direcció de Podem. Tot i que l’esquerra parlamentària espanyola s’ha plegat al règim del 78, aplanant el camí al nacionalisme espanyolista i renunciant al dret a decidir, la classe obrera i el jovent de forma massiva, i amplis sectors de les capes mitjanes empobrides també, han decidit manifestar a les urnes la seva ferma oposició a que el bloc reaccionari pogués governar.
Res del que ha passat durant aquests anys ha estat en va. La vaga general feminista del 8 de març, les manifestacions multitudinàries dels pensionistes, les mobilitzacions de masses a Catalunya contra la repressió, per la llibertat dels presos polítics i exigint que es porti a terme la república. O les que han omplert els carrers de Nafarroa en solidaritat amb els joves d’Altsasu. I moltes altres lluites, com les impulsades pel Sindicat d’Estudiants en defensa de l’educació pública, pel dret a decidir o contra el canvi climàtic, o diferents vagues i mobilitzacions obreres com les d’Alcoa i el taxi.
El bloc reaccionari acariciava el poder fa pocs mesos. Però la memòria històrica no s’ha perdut, com tampoc el record dels governs del PP i la seva estela de brutals retallades socials, atacs als drets democràtics, el fang de la corrupció o el seu neofranquisme orgànic, que el van mimetitzar a Vox en la campanya electoral. Aquestes eleccions també han despullat la mentida de presentar a Vox com a “formació antisistema”. Vox defensa l’ordre capitalista i la tradició reaccionària de la burgesia espanyola, el seu aparell de l’Estat i les seves tendències totalitàries. Els treballadors ho saben i han actuat en conseqüència.
Catalunya: La dreta espanyolista escombrada i victòria històrica de l’independentisme
La victòria d’ERC a Catalunya reflecteix conclusions polítiques molt avançades. Tot i que els dirigents d’ERC no han parlat d’aplicar el mandat de l’1-O de forma immediata i construir a curt termini la República catalana i han centrat el seu discurs en la necessitat del “diàleg amb la participació de totes les postures polítiques”, el vot a ERC no reflecteix una “moderació” del moviment d’alliberament nacional a Catalunya, sinó tot el contrari.
En aquesta campanya els dirigents d’ERC han atacat contundentment l’extrema dreta i assenyalat la importància de barrar-li el pas a les urnes. Això ha fet que al voltant d’ERC s’hagi agrupat bona part del “vot útil” de l’independentisme combatiu, així com un vot de treballadors i treballadores que han volgut colpejar amb força l’Estat espanyol i la seva repressió, la Monarquia i el Règim del 78.
La contradicció del govern del PSOE
El govern del PSOE enfrontarà grans desafiaments. En el terreny polític, gestionar la sentència del judici-farsa de l’1-O i enfrontar-se a un moviment de masses que avui és més fort i que no renunciarà a l’autodeterminació i la república. En el terreny social i econòmic, les pressions de la patronal, la banca i la UE per accelerar les contrareformes en un horitzó recessiu.
Sánchez vol estabilitat política, però no la tindrà. Serà durament assetjat per la dreta. La base social d’esquerres que l’ha fet guanyar les eleccions li donarà inicialment un termini per veure com respon a les seves reivindicacions, però no li ha estès cap xec en blanc. El resultat electoral ha deixat clar que no volem el PP, Cs i Vox a La Moncloa, però tampoc més retallades, desigualtat i pobresa.
No és possible governar per a dos amos. O amb els capitalistes, la banca, els grans poders fàctics, el sostén del règim del 78, o amb els treballadors i les seves famílies, els aturats, el jovent que pateix la falta d’un present digne, els pensionistes, el poble de Catalunya que lluita per la república i el seu dret legítim a decidir, les dones colpejades per la desigualtat i la violència, els oprimits i explotats aixecant un programa socialista per transformar la societat.
Els canvis socials profunds només s’aconsegueixen mitjançant la confrontació amb els grans poders econòmics i polítics, l’organització i la lluita. Hem derrotat la dreta a les urnes. Hem de continuar amb la mobilització massiva i construir una esquerra combativa, amb fortes arrels en el moviment obrer i els sindicats de classe, en els centres d’estudi i en els moviments socials.
Els resultats del 28A a Catalunya i a l’Estat espanyol confirmen un cop més la voluntat de milions de persones de continuar la lluita a les urnes i als carrers i la necessitat d’impulsar un front únic de l’esquerra que lluita per la república catalana amb un programa revolucionari en favor de la majoria social, que vinculi clarament la defensa de la república amb la lluita contra les retallades i l’austeritat i la lluita per la transformació de la societat.
És l’hora de la lluita i l’organització! Uneix-te al Sindicat d’Estudiants!
Descarrega el nostre periòdic
