NO AL TANCAMENT DE L’HOSPITAL 2 DE MAIG

Des del Sindicat d’Estudiants volem manifestar el nostre rebuig més gran al tancament anunciat pel govern d’Artur Mas de l’Hospital 2 de Maig. Aquest tancament forma part del conjunt d’atacs que el govern CiU, amb el suport del PP, ha llançat contra els serveis públics. D’altra banda, Creu Roja, propietària de l’edifici, també ha de mostrat que no està disposada a arribar a cap acord perquè pretén convertir l’hospital en un edifici d’oficines. Un cop més, al darrera dels atacs als treballadors està l’ànim de lucre d’un grapat d’especuladors.

L’Hospital 2 de Maig, amb més de 80 anys d’història, atén a 135.000 pacients l’any (el 97,2% valoren els seus serveis de manera molt positiva) i 45.000 urgències hospitalàries. El seu tancament deixa al carrer a més de 400 treballadors i sobresaturarà la resta dels hospitals de Barcelona. El govern es justifica dient que el tancament no afectarà a la qualitat de la sanitat pública catalana però el comitè d’empresa de l’hospital ha demostrat la crua realitat: “De les altes hospitalàries donades el 2010, més de 1.500 provenien de les urgències de l’Hospital de Sant Pau i de l’Hospital del Mar per falta de llits en aquests centres. Per tant, és impensable que ara es puguin fer càrrec dels nostres pacients”. “Sembla ser que al nostre govern no l’importa que els seus ciutadans dormin als passadissos i esperin més del necessari per ser operats o atesos a urgències”, ha afegit un altre representant del comitè d’empresa. Subscrivim en un 100% aquesta afirmació. CiU està demostrant que no atén a més raons que a les dels grans capitalistes: la sanitat privada es frega les mans davant de la magnitud de l’atac que està patint la sanitat pública.

Els treballadors de la sanitat porten lluitant contra les retallades imposades pel govern des de l’abril d’aquest any. Han protagonitzat nombroses concentracions a les portes dels hospitals, talls de carretera, la gran concentració del 14 d’abril que va saturar Sant Jaume i la manifestació del 14 de maig contra les retallades als serveis públics. Dintre del moviment 15-M també s’han produït nombroses mostres de rebuig a unes retallades que representen un retrocés històric de la sanitat i l’educació públiques, així com la privatització de tot el que és privatitzable i la destrucció de milers de llocs de treball.

Tot i així, hem de denunciar la resposta que s’està donant a aquests atacs per part dels dirigents de CCOO i UGT. Els sindicats tenen la capacitat d’unificar les lluites dels diferents hospitals amb els usuaris de la sanitat pública i vincular la lluita sanitària amb la lluita contra les retallades a l’educació o en contra de les privatitzacions de les empreses públiques. En canvi, després de la manifestació del 14 de maig, els dirigents de CCOO i UGT s’han limitat a negociar amb el govern el nombre d’acomiadaments hospital per hospital –caient en el joc del dividir per vèncer- en comptes de donar una resposta contundent i unificada. A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, els treballadors porten fent 16 concentracions tots els dimecres a la porta de l’hospital sense que cap dels sindicats estigui donant cap altra orientació capaç d’ampliar la resposta i posar contra la paret al govern.

Per a respondre els atacs del govern, CCOO i UGT han de convocar amb urgència una vaga general a Catalunya. Aquesta vaga s’ha d’organitzar dintre d’un pla de lluita més ampli que es basi en assemblees democràtiques de treballadors i usuaris organitzades als centres de treball i als barris i coordinades a escala local i de tot Catalunya.

CiU i PP no cediran en la seva política d’atacs fins que no es vegin contra les cordes: al darrera d’ells es troba el conjunt de la burgesia catalana i espanyola, disposada a sortir de la crisi a costa dels treballadors. En canvi, els treballadors som més forts i en la defensa dels serveis públics comptem amb el suport de la majoria de la societat. Tota aquesta força per ara no s’ha emprat; és hora ja de posar-la en marxa per lluitar contra les retallades, a través de la vaga general i d’un pla de lluita combatiu, democràtic i sostingut en el temps.