Fa dues setmanes la direcció de Bosch va anunciar la seva intenció de tancar la planta de Lliçà d'Amunt, on es fabriquen mecanismes de frenat per a automòbils, i acomiadar els seus 336 treballadors. Aquest tancament se sumaria al de la planta de Castellet i la Gornal, anunciat al mes de setembre, i suposaria deixar al carrer a més de 600 famílies entre les dues plantes, i més de 1.500 sumant llocs indirectes.
És inacceptable que la Bosch, una multinacional que genera centenars de milions d'euros de beneficis, després d'haver-se passat anys enriquint-se a costa de les i els treballadors, retallant la plantilla i condicions laborals, i rebent ingents quantitats de diners públics, es vagin com si res hagués passat!
A Catalunya estem assistint a una reconversió industrial i a la destrucció de desenes de milers de llocs de treball, que està afectant especialment el sector de l'automoció. És un autèntic escàndol.
L'any passat van ser acomiadats prop de 8 mil treballadors via ERO a Catalunya, sent gran part d'ells d'empreses del sector de l'automoció com Saint Gobain, TE Connectivity, Continental, General Cable, etc., i aquest any només al gener han estat acomiadats més de mil, entre ells els d'U-Shin (antigament propietat de Bosch). A tot això cal sumar-ne el tancament de Nissan i les seves subcontractes i proveïdors, que suposa la destrucció de 25 mil llocs de treball.
Els treballadors de Bosch han estat treballant caps de setmana i sofert anys de congelació salarial i precarietat. Però tots els sacrificis dels treballadors no han servit per a mantenir l'ocupació.
L'empresa s'ha sentit forta i s'ha sentit encoratjada per a empitjorar cada vegada més les condicions laborals i acomiadar a companys any rere any. Fa 15 anys, a la planta de Castellet hi treballaven 1.200 treballadors i a la de Lliçà 550.
La lògica del “mal menor” i l'acceptació d'atacs als treballadors, sempre condueix a desastres. És necessari aprendre de tots els tancaments que estem sofrint a la indústria catalana, i de l'experiència de la reconversió industrial dels 80, del tancament de les mines, els alts forns i les drassanes.
La sagnia de llocs de treball a les plantes de Bosch demostra la urgent necessitat de defensar un sindicalisme de classe i combatiu, única opció per a aturar els peus a l'empresa i evitar el tancament.
I sí que hi ha força per a fer-ho! Els treballadors de Bosch teniu força per a frenar el tancament! Cal recordar com van lluitar els nostres pares i els nostres avis i recuperar els únics mètodes de lluita que van servir i serviran als treballadors.
En la nostra opinió és necessari convocar una vaga indefinida en les dues plantes de Bosch afectades directament per aquest tancament, que els treballadors l'ocupin i així evitar que surti qualsevol subministrament de peces en estoc, i estendre la lluita al conjunt de plantes de la Bosch en el conjunt de l'Estat.
És també necessari convocar una vaga general a la província de Barcelona en defensa de l'ocupació i contra la destrucció de llocs de treball en la indústria catalana, i organitzar una gran manifestació cridant al conjunt de la població a participar en defensa de l'ocupació i del futur industrial de les comarques.
Sí que hi ha una alternativa al tancament: la nacionalització de les plantes, sense indemnització, sota control dels treballadors i amb un pla d'inversió públic. De res serveixen les paraules buides! Si el Govern de la Generalitat i el Govern PSOE- UP volen evitar la destrucció de llocs de treball el que han de fer és nacionalitzar les plantes!
De res serveix oferir sucosos diners públics a potencials empreses compradores, que després de fer un gran negoci tanquen les plantes sense vacil·lacions.
Tampoc serveixen les promeses de “reindustrialització”, com estem veient amb Nissan i de fet ja vam veure amb el tancament de les mines a Astúries, on també existia un suposat pla d'ocupació i reindustrialització per a les conques mineres i avui són un erm industrial sense cap futur que oferir.
Una reindustrialització de la mà dels mateixos empresaris que tanquen sense miraments i a qui res els importen les milers de famílies afectades, és paper mullat. És el vell conte de sempre, que hem vist una vegada i una altra quan es produeix el tancament d'algunes grans empreses.
La nacionalització de les plantes de Bosch és perfectament possible i permetria continuar fabricant peces d’automoció i mantenir els llocs de treball, realitzant les adaptacions en la cadena de producció necessàries per a recuperar la capacitat de productiva i els centenars de llocs de treball perduts i assegurar una producció segons les necessitats socials i criteris ecològics.
Des d'Esquerra Revolucionària, Sindicalistes d'Esquerra i el Sindicat d'Estudiants enviem tot el nostre suport i solidaritat als treballadors de Bosch en lluita. Ànims companys, sí que es pot evitar el tancament! Força i endavant! Ni un pas enrere!
Bosch no es tanca!
Nacionalització de les plantes per a mantenir els llocs de treball!
Descarrega el nostre periòdic
