El passat 4 de maig els treballadors de la Nissan van iniciar una vaga indefinida davant l’intent de la multinacional de tancar –en plena crisi de la COVID-19– les vuit seus que té en el conjunt de l’Estat (sis a Catalunya), incloent les plantes de producció, cosa que suposaria l’acomiadament de 4.000 treballadors directes i més de 25.000 entre directes i indirectes.
Els directius de l’empresa volien que els treballadors finalitzessin la fabricació de la furgoneta Mercedes pendent i, després, puntada de peu i al carrer. Però els treballadors van reaccionar contundentment organitzant una vaga que està sent tot un èxit i que ha aconseguit aturar la principal producció de tot l’Estat i està tenint impacte en la cadena de producció de Nissan a nivell internacional. Un cop més, la classe treballadora demostra que és ella qui fa funcionar tot.
Els empresaris de la Nissan, que han tingut durant dècades beneficis multimilionaris i que ja porten temps reduint la producció i aplicant ERO i acomiadaments, pretenen ara enviar al carrer milers de treballadors i treballadores. Ens trobem sens dubte davant d’un dels atacs als llocs de treball més greus de les últimes dècades.
El Ministeri de Treball, dirigida per Yolanda Díaz (PCE-UP), i el Conseller de Treball, Chakir el Homrani (ERC), estan plantejant que la solució del conflicte passa per prometre a la Nissan ajudes milionàries i intentar convèncer-la que guanyarà més si es queda que si se’n va. Des del Sindicat d’Estudiants pensem que aquest enfocament és un error, i és que els empresaris de la Nissan han arribat a un acord estratègic amb els de Renault que els permetrà maximitzar els seus beneficis, evidentment a costa d’enviar a desenes de milers de treballadors de les seves plantes de la UE i explotar de la forma més salvatge als que es quedin. Els empresaris de la Nissan han pres una decisió molt conscient seguint els seus interessos, i l’única manera de vèncer-los i mantenir tots els llocs de treball és mitjançant la mobilització contra el tancament i prenent el control directament de les instal·lacions.
Fer ploure bitllets sobre el Consell d’Administració de la Nissan no és cap garantia: totes les experiències de les reconversions industrials mostren que els empresaris han aprofitat els diners públics per enriquir-se –de fet com han fet fins ara– i anunciar el tancament definitiu poc temps després.
Cal posar fi al xantatge de l’empresa. L’única manera de defensar els llocs de treball és nacionalitzant sense indemnització les plantes de la Nissan, fomentant l’ocupació d’aquestes per evitar que els empresaris s’emportin la maquinària i exigint al govern central i al govern de la Generalitat que no mirin cap a una altra banda i defensin coherentment els llocs de treball.
Posant les plantes sota control democràtic dels treballadors i un pla públic d’inversions, es podria orientar la capacitat productiva de la Nissan per a fabricar vehicles elèctrics i impulsar una mobilitat ecològica i sostenible. Fins i tot, a través d’un pla democràticament aprovat segons les necessitats socials, es podria implementar la fabricació de molts altres tipus de productes útils per a la societat, com hem vist recentment amb els respiradors per a hospitals.
Des del Sindicat d’Estudiants volem mostrar tot el nostre suport als treballadors i treballadores de la Nissan. Sou un gran exemple, la vostra lluita és també la nostra!
Col·labora en la Caixa de Resistència que han creat els treballadors per mantenir la vaga indefinida i la lluita: ES21 0049 1944 2623 1003 0440
Descarrega el nostre periòdic
