Més d'un milió als carrers de Barcelona, per la república i la llibertat dels presos
Galeria de fotos i vídeos de les protestes
Catalunya va viure el divendres 18 d'Octubre una jornada històrica. El poble català hem tornat a donar una lliçó de dignitat i determinació enfront de la major campanya de mentides, desinformació i criminalització que es recorda. La vaga general va paralitzar tot el territori, i les manifestacions van batre un rècord de participació: més d'un milió a Barcelona, i un altre milió més al llarg del dia a la resta de capitals catalanes i a centenars de localitats. Una força brutal que mostra el potencial per transformar la societat, escombrar el règim del 78 i conquerir la república catalana dels treballadors i el jovent.
Al matí, centenars de milers d'estudiants i joves van respondre a la crida que vam fer des del Sindicat d'Estudiants, vam tornar a buidar les aules i vam protagonitzar una manifestació multitudinària que va recórrer el centre de Barcelona des de les 12h en un ambient elèctric i combatiu. I a la tarda, la marea humana que va rebre a centenars de milers de persones de les Marxes per la Llibertat, és una realitat molt més fidel a la veritat que la campanya del ministre de l'Interior o la dels tertulians que copen amb les seves calúmnies els programes de televisió.
Les dades de la vaga general són la millor il·lustració de l'èxit i el suport d'aquesta jornada històrica. L'atur va ser massiu en l'ensenyament públic i l'administració; en el comerç (60 i el 80% seguiment); en el transport públic i al port de la capital, on els estibadors van sortir en una columna massiva en direcció a la gran manifestació. L'afluència de passatgers va caure un 50% al metro, un 47,6% als FGC i un 40% en el Tram. A més hi va haver escassa circulació als carrers més importants de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i els talls de carreteres organitzats pels piquets van ser massius.
Segons xifres de la patronal PIMEC, en la indústria van tancar el 30% d'empreses i el 68% dels treballadors va secundar la vaga, mentre que en el sector serveis va tancar el 40% d'empreses i el 83,8% dels treballadors van parar. Un altre índex que mesura les dimensions de la vaga és la caiguda del consum elèctric, que va ser del 10,11%, només una dècima més que en la vaga general del 3 d'octubre del 2017.
Aquestes dades són encara més rellevants si tenim en compte que la vaga no ha comptat amb el suport de les direccions d'UGT i CCOO, que en comptes de donar suport a la lluita del poble català per la república dels joves i els treballadors i contra la repressió franquista, s'han refugiat a la faldilla del règim del 78, del govern del PSOE i dels mitjans de comunicació.
Per això aquesta vaga general té encara més importància. No només ha superat aquest boicot i demostrat que les direccions de CCOO i UGT poden ser àmpliament desbordades, sinó que ha estat més poderosa que la campanya de criminalització i repressió desfermada pel nacionalisme espanyolista i un aparell de l'Estat heretat de la dictadura. Una campanya que no ha fet efecte en milions de treballadors i joves de Catalunya que han sortit a lluitar pels drets democràtics, contra la repressió i per la república.
La manifestació de la tarda a Barcelona va ser una demostració de nou multitudinària, on la indignació per la sentència del Suprem i la repressió policial d'aquests dies, s’unia a la ferma determinació de continuar la lluita fins al final. Més d'un milió de persones es van manifestar pacíficament deixant clar que la crisi revolucionària oberta amb el referèndum l'1 d'octubre del 2017 segueix oberta.
Ja n'hi ha prou de repressió i infiltració policial: som estudiants, no criminals!
Aquests dies hem assistit a l'aixecament d'un poble, que lluita no només contra aquesta sentència franquista, sinó que també reclama el seu dret legítim a decidir i el seu compromís amb una república que trenqui amb aquest sistema.
Estem vivint una campanya salvatge de mentides, calúmnies i propaganda del nacionalisme espanyolista més ranci. Ocultant conscientment les enormes mobilitzacions d'aquests dies, els mitjans de comunicació només mostren contenidors cremats, molts d'ells per l'acció dels infiltrats, per poder acusar impunement el poble i el jovent català d'exercir una "violència" compulsiva, i introduir confusió per amagar que són ells els únics que fent ús del que anomenen "violència legítima", impedeixen a cop de porra la democràcia i agredeixen salvatgement a joves indefensos. Molt al contrari d'aquesta imatge difosa en els mitjans, el que realment hem viscut és un resposta massiva i pacífica de milions de treballadors, de joves, d'una població que està farta de ser emmordassada i que se li neguin drets socials i democràtics elementals.
La decisió de l'Audiència Nacional de tancar les webs del "Tsunami Democràtic" sota l'acusació de "terrorisme", no només és una agressió a la llibertat d'expressió, és un avís que la democràcia per a la classe dominant i el seu Estat és només tolerable si no entra en contradicció amb els seus interessos, i si no, se suprimeix sense més problema.
El poble català i el jovent hem donat una lliçó a tots: a aquells que exigeixen més repressió policial o demanen l'estat d'excepció i a la dreta catalanista, que instal·lada al Govern, s'omple la boca de "desobediència" però al mateix temps envia els Mossos per colpejar i manté en la seva posició a un conseller d'Interior que hauria d'haver estat destituït fulminantment.
Però també hem donat una lliçó a l’esquerra parlamentària estatal que es posa de perfil, es renta les mans i ens demana que siguem submisos i acceptem la injustícia del sistema.
Per això lamentem que els dirigents d’Unides Podem hagin tornat a perdre l'oportunitat de denunciar els responsables d'aquesta situació, exigir la fi de la repressió, defensar el dret d'autodeterminació i la república, i combatre aquesta campanya de mentides i criminalització. En lloc de posar-se al capdavant de les mobilitzacions de solidaritat de milers de persones que hi ha hagut a la resta de l'Estat i que tracten d'ocultar-per tots els mitjans, cridant a la classe obrera i el jovent a donar suport als seus germans i germanes catalans, Pablo Iglesias i Alberto Garzón ens demanen que acceptem la legalitat de l'ordre monàrquic encara que sigui injust.
La lluita continua! Per la república dels treballadors i el jovent
El que estem vivint a Catalunya és el rebuig massiu a un règim que arrossega gravíssimes tares autoritàries i reaccionàries, començant per una monarquia imposada a dit. El rebuig massiu a anys de retallades socials brutals, de desnonaments, d'atur crònic, de treballs precaris i salaris miserables, de marginació en els nostres barris, de privatització de l'ensenyament i la sanitat públiques... mentre els bancs són salvats amb diners públics, els polítics corruptes són amnistiats, els violadors són condemnats a penes ridícules per una justícia classista i patriarcal, i els nostres drets democràtics reprimits per la llei Mordassa.
Per això cal que tota l'esquerra política i sindical combativa, i tots els moviments socials, aixequem un pla d'acció, amb un calendari clar de vagues generals que generi el suport massiu de la població dins i fora de Catalunya. Lluitem per una república socialista que nacionalitzi les palanques fonamentals de l'economia, la banca i els grans monopolis, i que posi fi al malson de les retallades, a la manca d'habitatge públic i assequible, a la precarietat i els salaris miserables, a la violència patriarcal i la destrucció del medi ambient. Defensant i lluitant per aquesta república, podem convèncer els treballadors i el jovent de la resta de l'Estat, i a molts altres a Catalunya, que aquesta república i aquesta causa és també la seva.
Per això és cada vegada més profund el xoc entre els centenars de milers que volem portar fins al final la lluita per aquesta república, i el programa de la dreta catalanista i d'aquelles formacions, com ERC -la intenció dels quals és la d'arribar a un acord amb l'Estat i el govern del PSOE per buidar els carrers i tornar a una "normalitat" que els permeti fer la mateixa política de sempre.
Cal una estratègia clara per enfrontar la repressió de l'Estat i fer realitat aquesta república, i per aconseguir-ho necessitem una alternativa revolucionària que defensi aquest programa i el porti a la pràctica.
Uneix-te al Sindicat d'Estudiants!
Descarrega el nostre periòdic
