El 10 de Febrer no més precarietat

Barcelona: 12h Via Laietana 32

Per un futur digne pel jovent de famílies treballadores! Prou ja de precarietat!

Manifest No Més Precarietat

Fa ja una dècada que vivim indignades les que patim les conseqüències de la crisi, a les quals ens obliguen a dur una vida de precarietat. Fa ja una dècada que ens furten els drets i els substitueixen per la incertesa i la por. 

Ara, deu anys després de l'escat de la crisi, ens diuen que ja estem eixint d'ella. No obstant la realitat és ben diferent. Les relacions laborals s'han trencat i s'ha produït un retrocés en matèria de drets i conquistes socials inimaginable fa tant sols uns anys. 

Però la precarietat no és només laboral sinó que s'ha convertit en un nou model de vida imposat. Mitjançant la precarietat ens neguen l'accés a una vivenda, a una sanitat, a una educació digna i a uns serveis públics de qualitat, ens priven de la cultura, de l'esport, de l'oci i atempten contra el medi ambient i el nostre patrimoni natural. La precarietat afecta a totes les esferes de la nostra vida. 

Per això som novament nosaltres, les persones afectades per la crisi, les que volem acabar amb aquesta situació. Perquè no anem a permetre que ens imposen un model laboral i social en el que el saqueig d'uns pocs sigui la precarietat per a la majoria. 

Som les dones que ens enfrontem a la precarietat en l’esfera personal i en la professional, invisibilitzades per les desigualtats del patriarcat. Som les persones amb convenis precaris, es que patim els impagaments dels nostres salaris. Som la gent treballadora dels serveis públics, que patim externalitzacions i les que ens lleven cada vegades més recursos per donar un servei de qualitat a la gent. Som les joves que encadenem acomiadaments encoberts en períodes de prova. Som els fills i les filles que viuen pitjor que la generació dels seus pares i mares. Som les persones majors cobrant una pensió de misèria. Som les desocupades i els desocupats, les autònomes i les falses autònomes. Som les persones a les quals les multinacionals condemnen a la precarietat. 

Som les desnonades i els desnonats, a qui varen furtar l'habitatge, som qui no podem pagar la llum ni la calefacció. Som les que vam perdre les beques i les ajudes a la dependència, les que esperen a les llistes d'espera dels hospitals. Som les persones amb diversitat funcional invisibilitzades. Som les que migrem per no tindre oportunitats al nostre país. Som les que dediquem moltes hores a la cura i a l’assistència sense que se’ns reconeguen els drets. Som la gent de la cultura, artistes del món precari i els qui no tenim accés a ella. Som les persones que estem fartes de viure precaritzades, sense haver escollit aquesta forma de vida. 

Hui fiquem en marxa l’espai NO + PRECARIETAT. Un espai unitari per fer front, en comú, a les distintes situacions precàries que patim. Perquè no ens resignem a seguir sent invisibles. Perquè només juntes i junts serem capaços d’aconseguir una vida que pague la pena ser viscuda. Si la seua herència és la precarietat, la nostra esperança és un futur digne.