Comunicat conjunt d’Esquerra Revolucionària, Sindicat d’Estudiants i Sindicalistes d’Esquerra
Els treballadors i treballadores de la plantilla principal i de les subcontractes i proveïdors de Nissan han sortit als carrers en repetides ocasions per defensar els 23.000 llocs de treball. En totes elles han rebut un suport entusiasta de la població. Però l’empresa no s’ha mogut i segueix endavant amb els seus plans. Estem doncs davant d’un moment decisiu. Si la lluita no dona un pas cap endavant, es corre el risc de sortir derrotats. Però encara hi som a temps si es prenen mesures contundents i es converteix aquesta lluita en un eix de la mobilització social a Catalunya i a tot l’Estat.
Ocupar les plantes i posar en marxa un pla de lluita contundent!
El temps de les mitges tintes i la negociació amb l’empresa ha expirat. Igual que el de les bones paraules de l’Ajuntament, de la Generalitat i del Govern central. Ja sabem per experiència com acabarà si no donem un gir de 180 graus a l’enfocament d’aquesta batalla: amb tota la plantilla al carrer i negociant indemnitzacions. Serà el ¡campi qui pugui!
Cal actuar allà on més pressió podem fer sobre l’empresa i l’administració. Ocupar ja totes les plantes i posar-les sota el control dels treballadors! Aquesta mesura és fonamental per evitar el desmantellament de l’equip i per posar a produir l’empresa immediatament.
Alguns diran que això és una bogeria. Però no ho és. Si atenem a les grans lluites dels anys setanta, on es van forjar molts sindicalistes i la classe obrera va obtenir grans victòries, les ocupacions de fàbriques eren lo normal. I donaven sempre bons resultats. Hem de fer memòria i recordar com es van conquerir els drets que avui la patronal ens arrabassa: es van aconseguir amb un sindicalisme combatiu, decidit a lluitar fins al final.
Si s’ocupen les plantes la lluita de la Nissan es convertirà en una referència per al moviment obrer a l’Estat espanyol i internacionalment.
Que no s’enduguin ni un cargol! Nacionalització sense indemnització ja!
Ocupar les plantes, i exigir amb rotunditat la nacionalització, sense indemnització, de Nissan i que passi a titularitat pública sota el control democràtic de les plantilles. És possible, al menys tant possible com dedicar desenes de milers de milions del pressupost públic a subvencionar les grans empreses com s’ha fet en els anys passats.
La nacionalització i socialització de les plantes de Nissan és perfectament possible i seria completament viable si els guanys en lloc d’engreixar els beneficis d’un consell d’administració de multimilionaris, servís per assegurar la producció, la tecnologia i la reinversió. A més, permetria la formació d’una gran empresa pública del sector automobilístic que incorporés també els treballadors i treballadores de les actuals subcontractes i proveïdors amb el mateix salari i els mateixos drets, i assegurar així una ocupació digna per a tots i totes.
El Govern de PSOE-UP està en condicions de portar-ho a efecte si té voluntat política. Qui s’oposaria a una mesura així per salvar 23.000 llocs de treball? La patronal i la dreta, però la immensa majoria de la classe obrera hi donaria suport de manera entusiasta.
Els sindicats presents a Nissan, tant en la principal com en les subcontractes, han d’impulsar una vaga general a la província de Barcelona, com a molt tard per a la primera quinzena de juliol. Una acció així col•locaria una pressió formidable sobre l’empresa, la Generalitat i el Govern central i trobaria un suport unànime en totes les empreses, grans, mitjanes i petites, i de tots els col•lectius i organitzacions compromeses amb la causa dels treballadors.
És l’únic camí per evitar una derrota. Cal unir les nostres forces i convèncer els sindicats i els comitès de Nissan que es posin mans a l’obra i ens deixem de fórmules que han fracassat i fracassaran. És el moment de recordar com ho feien els nostres pares i els nostres avis, i portar la lluita fins al final.
Descarrega el nostre periòdic
