(Fulla que el Sindicat d’Estudiants repartirà en la manifestació a València contra les retallades educatives, el dia 21 de gener)
Preparar-nos per a una lluita massiva i bé organitzada per a parar els atacs
Tal com era de preveure, la Generalitat no ha tardat gens, després de les eleccions del 20 de novembre, a començar una espiral imparable de retallades que està degradant ràpidament les condicions de vida de la majoria treballadora de la societat. Estem davant l'atac més greu a elles des de la transició.
Els instituts estan en una situació límit, sense cobrar de la Conselleria des de fa 8 mesos, i durant dos mesos les substitucions han estat paralitzades. Molts centres no tenen diners per a qüestions bàsiques, algunes pràctiques s'han anul•lat, s'està cobrant als estudiants en alguns cicles i fins i tot en algun han estat obligats a netejar el centre per a estalviar-se els diners de la contracta de neteja. Mentre, els rectors estan amenaçant amb la paralització de la Universitat si la Conselleria no paga el seu deute de dos-cents milions. Però el més greu és que aquesta situació no té eixida a curt termini, a pesar que, pròximament, i per tercera vegada des de desembre, el Govern central va a salvar de la fallida a la Generalitat.
És important entendre que aquest atac a l'ensenyament públic és part d'un pla més general, del que també formen part la retallada salarial imposada als treballadors de l'Administració pública, que implica la pèrdua de centenars d'euros al mes a cada treballador. Especialment greu és la reducció del 40% en el salari dels interins (i els professors d'especialitats), als quals se'ls deixa sense vacances pagades. Però el pla va més enllà: tancament de centres de salut, retallades en el material hospitalari i fins a en el menú, forta reducció a les deduccions fiscals per fills, família nombrosa o discapacitat (que afectaran a un sector important de treballadors), augment de l'IRPF, retallada de línies de transport públic i recollida de fem, un ERO que afectarà a uns mil empleats de RTVV, privatitzacions i venda de patrimoni públic. A açò se sumen les retallades del Govern Rajoy. I tot apunta que açò és només el principi.
La idea que no existeixen recursos és falsa, el lliurament de centenars de milers d'euros de diners públics a la banca és només un exemple de com els diners públics (que haurien d'utilitzar-se per al benestar social) es lliuren a mans privades, amb l'únic objectiu de garantir els comptes de beneficis d'una minoria social. La crisi capitalista està sent la coartada perfecta per a açò. No cal acceptar cap retallada que afecte al benestar de col•lectius de treballadors i de la societat en general. Si realment estigueren tan interessats en sanejar els comptes, començarien per retallar els sous dels càrrecs polítics, controlar el malbaratament que provoquen, atallar la generalitzada corrupció, deixar de pagar a Bernie Ecclestone els 94 milions pendents per la ruïnosa Fórmula 1, eliminar les subcontractes privades en empreses públiques (RTVV, CACSA…), o retirar les quantioses subvencions a grans empreses amb bones relacions amb la Generalitat.
La seua política de beneficiar a una extrema minoria de la societat amb els recursos de la majoria i a la seua costa ha arribat tan lluny com per a posar en perill la pròpia autonomia (Luis de Guindos, ministre d'Economia, ha amenaçat amb la intervenció). Mentre abans no ens beneficiàvem de la seua política, a pesar del boom del turisme i la construcció, ara pretenen que paguem els seus plats trencats. Les societats públiques mercantils deuen 1.200 milions, i l'endeutament total és de 21.000 milions! (un 700% més que quan va arribar el PP a la Generalitat). El País Valencià és la comunitat que deu més percentatge del seu PIB (un 20%).
Es poden parar els atacs?
Podem parar els atacs, si lluitem contra ells amb determinació. I per a això el primer és explicar que tots els atacs al sector públic formen part d'un sol atac general. La qüestió no és discutir si la retallada és millor ací o allí, si a un col•lectiu li retallen més que a un altre ,etc. Els capitalistes i la burgesia a través dels diferents governs pretenen dividir-nos, perquè units tenim la força suficient per a parar-los.
No hi ha cap dubte de que existeixen tremendes ganes de lluita. Ja abans de l'anunci de les retallades havia una onada de mobilitzacions, algunes massives (100.000 persones el 15 d'octubre). En les últimes setmanes diferents col•lectius de professors, sanitaris i funcionaris en general, treballadors de farmàcies, llibreries o centres de dependència, o advocats del torn d'ofici, han protagonitzat protestes contundents. Els treballadors de les tres empreses de recollida de fem de València han amenaçat amb una vaga indefinida si no cobren del consistori. D'altra banda, molts claustres estan bé organitzats i es mobilitzen amb freqüència. Tota aquesta energia és enormement positiva, i és necessària, però no suficient. És imprescindible un pla seriós de lluita que condense tota l'energia.
Existeix el perill de la dispersió, que cada col•lectiu faça la guerra pel seu compte. La responsabilitat fonamental és dels sindicats de classe, els seus dirigents han de trencar amb la seua política vacil•lant, coordinar, i garantir l'extensió de la lluita a tots els sectors. Qualsevol acció reivindicativa està bé, reflecteix moltes vegades la iniciativa dels sectors més animats a la mobilització, però ha de ser orientada com una preparació cap a mobilitzacions unitàries, contundents i preparades seriosament centre a centre.
És necessari posar ja data a una vaga general de tot l'ensenyament públic (d'Infantil a Universitat). Es donen, a més, les condicions perquè aqueixa vaga, o una posterior, siga de tot el sector públic (Administració Pública, transports públics, RTVV, AENA, Correus, Terra Mítica…). Fins i tot els metges, en una assemblea massiva el dijous passat (dia 19), van aplaudir d'allò més la proposta d'alguns assistents de fer vaga.
La convocatòria d'aqueixa vaga no ha de ser un acte aïllat, sinó el primer pas en un calendari que vaja de menys a més; la determinació en la lluita que ha mostrat la marea verda de Madrid marca el camí a seguir. A més, la retallada de serveis públics crea immillorables condicions per a la participació en la lluita d'altres sectors de treballadors, sempre que es faça una campanya seriosa en aquest sentit.
Crear les condicions per a garantir l'èxit d'aqueix primer pas massiu és molt més que posar una data. En els centres educatius, és clau unificar les forces de professors, estudiants i pares, realitzant assemblees conjuntes i organitzant allí Comitès de Lluita que s'encarreguen de tots els aspectes d'ella. Cal eixir també del centre, coordinant-se amb altres col•lectius del barri (treballadors sanitaris, per exemple), amb els veïns, etc. És clau guanyar la simpatia del gruix de la població, explicant sistemàticament les nostres raons.
És necessari incrementar la pressió sobre els dirigents sindicals perquè organitzen una resposta contundent i un pla de lluita seriós. La forma d'exercir aqueixa pressió és acudint a les assemblees, participant, organitzant la lluita en l'àmbit que puguem, duent-la fins a on puguem. El Sindicat d’Estudiants està decidit a posar les seues forces al servei d'aquesta batalla tan important que tenim per davant. Per això animem a tots els estudiants a formar l'SE en cada centre d'estudis. Organitzar als més lluitadors, i coordinar-nos a nivell valencià i estatal, amb els mètodes del sindicalisme combatiu, ens permet ser una eficaç eina.
En defensa dels serveis públics
Afilia’t al Sindicat d'Estudiants i organitza’t per a lluitar.
Descarrega el nostre periòdic
