Esquerra Revolucionária País Valencià
La situació que viu el poble del País Valencià és absolutament esgarrifosa. Ja són més de 200 morts, i les xifres de víctimes poden augmentar dramàticament ja que fonts oficials admeten que hi ha 1.900 desapareguts. I enmig d'una destrucció inenarrable i d'unes xifres de morts insuportables, l'abandonament de les institucions no fa més que afegir dolor i indignació.
La situació que viu el poble del País Valencià és absolutament esgarrifosa. Ja són més de 200 morts, i les xifres de víctimes poden augmentar dramàticament ja que fonts oficials admeten que hi ha 1.900 desapareguts. I enmig d'una destrucció inenarrable i d'unes xifres de morts insuportables, l'abandonament de les institucions no fa més que afegir dolor i indignació.
Barris i localitats senceres estan completament col·lapsats, sense aigua, aliments, electricitat o serveis sanitaris, amb els seus ciutadans demanant desesperadament una ajuda que seguix sense arribar, i en molts casos obligats a romandre al costat dels cadàvers dels seus éssers estimats des de fa dos dies.
Enfront de la Generalitat del PP i Mazón, que han actuat com a autèntics criminals, i un govern de Pedro Sánchez còmplice necessari en esta desídia nauseabunda, desenes de milers de treballadors i joves estan donant una lliçó de solidaritat i suport mutu inoblidable. Quina gran veritat esta de què només el poble salva al poble.
La responsabilitat de la Generalitat i del govern central
Com ja hem assenyalat en la nostra anterior declaració, la catàstrofe en vides humanes podria haver-se evitat, però la Generalitat del PP encapçalada per Mazón, i sostinguda per Vox, esta caterva de reaccionaris fanàtics de les retallades socials i negacionistes del canvi climàtic, no van fer res per a evitar-ho. Hui dia ja sabem amb certesa que esta terrible DANA havia sigut anunciada amb fins a cinc dies d'antelació tant pel Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques com per l’AEMET, però estos arrogants dretans van menysprear els avisos i no van moure un dit per evitar la destrucció viscuda.
Este criminal anomenat Mazón, en un exercici d'incompetència sense parangó i també per a garantir els beneficis dels seus amos, els capitalistes, va decidir llançar un missatge de tranquil·litat a primera hora de la vesprada, assenyalant que la DANA començaria a remetre a partir de les 18h. Era el moment en què ja se sabia amb precisió la magnitud d’allò que es se’ns venia, gràcies als mesuradors d'aigua la Rambla del Poio, en la localitat de Xiva, una de les més afectades, i on es va passar de 100m3/s a les 17:10h a 2.000m3/s a les 18:30h, cinc vegades el cabal de l'Ebre.
Malgrat els nombrosos advertiments, la Generalitat del PP només va enviar un missatge d'alerta passades les 20h. Un crim social contra la classe obrera, la joventut, contra la població més humil que treballa i viu a les cases més vulnerables! Una veritat cristal·lina que no ha impedit Feijoó mentir obertament i arribar a afirmar, amb tot el rostre de formigó armat del món, que es va avisar a temps. De fet, en alguns àmbits de l'Administració, com la Universitat de València i la Diputació, sí que es van cancel·lar les classes i es va donar permís als treballadors per a tornar a les seues cases abans de l'hora de menjar. Però va ser una cosa completament testimonial.
Si Mazón i la Generalitat del PP han actuat com a criminals, el paper del govern central ha sigut d'una desídia completa, i d'una complicitat vergonyosa. Quan la gravetat era evident, des de La Moncloa van valorar declarar el nivell 3 d'alerta, “emergència nacional”, el més alt de tots, però el van descartar per a evitar prendre el control de la situació i intervindre la Generalitat valenciana. És a dir, davant una tragèdia d'esta magnitud, l'important era no molestar al PP? Quina vergonya! Igual de vergonyant que quan veiem per la televisió a Mazón i Pedro Sánchez dedicar-se abraçades i agraïments, per a tapar mútuament les seues greus responsabilitats.
Abandonament institucional i autoorganització per baix. Només el poble salva al poble!
Dos dies després la situació continua sent dantesca, mentre l'abandonament i menyspreu de les “autoritats” continua provocant la indignació popular. És difícil trobar un exemple més acabat d'una incompetència tan escandalosa. Les xarxes socials estan plenes de denúncies dels bombers de Navarra, la CAB i Catalunya, que insistixen que Mazón va rebutjar els oferiments d'ajuda que van fer en reiterades ocasions.
Però enfront d'esta desídia institucional, l'autoorganització de desenes de milers de veïns i veïnes, la solidaritat dels treballadors i dels joves, dels més colpejats, des de baix, mitjançant l'acció directa, desplaçant-se fins als barris i localitats per a portar utensilis per a netejar, menjar, aigua, i ajudar en les tasques que facen falta... donen la mesura de la immensa generositat de la nostra classe.
Hi ha precedents d'una actuació així, quan milers de voluntaris es van desplaçar a Galiza a netejar al costat de la població el desastre provocat per l'abocament del Prestige, mentre els mateixos criminals polítics del PP restaven importància a l'assumpte i no els volien en terres gallegues. Ara ocorre el mateix. Mazón diu a la gent que no vaja a ajudar, “perquè es col·lapsen els accessos”. Cal ser miserable! No vol testimonis incòmodes de esta barbàrie, ni de la seua completa inutilitat i responsabilitat en ella.
Els companys i companyes d’Esquerra Revolucionària del País Valencià estem en primera línia d'este massiu moviment d'autoorganització. Recollim algunes paraules del testimoni d’un dels nostres companys, que assenyala amb claredat l'exemple heroic que està donant la població:
Ara mateix estem a la meitat de Benetússer. Ací no hi havia manera de trobar on deixar els aliments –la gent volia ajudar–, no se sap on… Hem donat amb l'associació de veïns i ací veus l'embrió d'autoorganització. Hi ha un magatzem: estan distribuint l'aigua d'una banda i productes d'higiene per una altra, la gent l'està utilitzant de centre neuràlgic per a agafar material, per a saber on anar. Ací les institucions estan desaparegudes, desaparegudes… no exagere... per cada 5.000 persones igual hi ha un policia municipal, estan parats a la meitat de la carretera, rascant-se els ous, ningú no fa res, i ací és la gent, la gent organitzada...
Veurem com es desenvolupa tot, estarem molt atents. Però si això s'allarga i el desastre seguix així és evident que es convertiran en punts —no d'ajuda— sinó polítics, d'organització, perquè no hi ha institucions, ja està, ha desaparegut tot. Estem els veïns, està la gent ajudant i ens estem organitzant com podem i és evident que ara és un moment molt de xoc, molt d'anar cap avant, i de… de supervivència; però si este primer moment passa i això seguix així, ací s'haurà de començar a discutir com es distribuïxen les coses, com funcionen els serveis bàsics, i això per a organitzar-ho serà de manera assembleària i utilitzant els punts que hi haja, que seran les falles, les associacions de veïns... i jo que sé, qualsevol organització social que hi haja. A Patraix, per exemple, que és un barri obrer molt molt gran, tipus Carabanchel a Madrid, la penya he vist que s'està organitzant en l'associació que fa ceràmica allí, com no hi ha una altra cosa, perquè la penya està oferint ajuda des d’allí i eixe està sent el nucli.
Ara tothom està acostant el muscle per a la pura supervivència. Cal estar molt atents… per a mi el punt central és paralitzar l'activitat productiva, permís remunerat per als treballadors, indemnització per part dels capitalistes per a finançar tota la despesa pública i cera a mort per descomptat a la Generalitat, però (també) al govern (central), al Ministeri de Treball, a tothom, cal donar-los però bé. Quin abandonament, quins criminals i quins fills de...
Els capitalistes i les seues polítiques són responsables d'esta catàstrofe Ells han de pagar tot!
En contrast amb tot este moviment de solidaritat, tenim l'actitud miserable dels capitalistes, de tots aquells que en moments de tant de dolor no poden deixar de defendre el vedell d'or, la santíssima propietat privada, i que tenen el desvergonyiment d'utilitzar els seus mitjans de manipulació massiva per a llançar una campanya contra el “saqueig i el pillatge”. Quin fàstic, de veritat. Quan no hi ha res per a menjar o per a beure, no hi ha amb què atendre els nostres xiquets i majors, i moltes persones en una situació límit entren a supermercats a la recerca d'aliments, aigua o utensilis per a poder netejar les seues cases i els seus carrers, la premsa i la televisió els titllen de…”saquejadors”. Quina infàmia.
Però no és l'única cosa. Que plutòcrates com Joan Roig, amo de Mercadona, que van mantindre empleats i empleades treballant fins a última hora malgrat l'enorme risc, i que van manar treballadors a repartir comandes quan ja la situació era crítica, difonguen ara missatges de condolença i ploren llàgrimes de cocodril, ens donen la mesura d'un cinisme sense límit. Per què no entreguen gratuïtament aliments, aigua i begudes a la població que està a un pas del col·lapse? Potser no compten amb els recursos i mitjans per a poder fer-ho? Maleïts siguen ells i els qui des del poder polític els protegixen.
La notícia que Florentino Pérez i el Reial Madrid han donat un milió d'euros, o que l'amo d'Inditex, Amancio Ortega, en donarà cinc, no és més que un altre insult punyent. Com deia Engels sobre esta mena de caritat menyspreable: “Primer xucleu la sang als proletaris i després practiqueu amb ells autocomplaent filantropia, presentant-vos davant el món com a benefactors de la humanitat quan doneu a les víctimes una centèsima part del que els pertany”.
Però no contents amb això, i quan milers de famílies busquen els seus éssers estimats o tracten de recuperar els seus habitatges i les seues vides, estos mateixos empresaris exigixen als seus treballadors seguir amb l'activitat, com si res haguera passat. I en este context, no ja la Generalitat, sinó el govern central i Yolanda Díaz, només parlen d'aprovar nous ERTO per a garantir que els empresaris… no patixen pèrdues. És una vergonya!
El col·lapse que estem vivint, i que ha deixat milers de persones abandonades, és també el resultat de la destrucció dels serveis públics. El Govern de Mazón va eliminar la unitat d'emergències que existia, per a dedicar part d'eixos recursos a les corregudes de bous. Una destrucció de l'educació, la sanitat, els serveis de protecció civil o bombers liderada pel PP i Vox a València, però de la qual també participa el PSOE i el govern central.
Enfront del comportament criminal de les grans empreses i de la patronal, què fan els dirigents de CCOO i UGT? S'arronsen d’espatlles i miren cap a un altre costat. En comptes d'actuar amb diligència, forçant el tancament dels centres de treball, cosa que podien fer els seus delegats, van mantindre i mantenen la mateixa passivitat a la qual ens tenen acostumats, i només es lamenten per xarxes socials. Esta burocràcia egoista no representa el sentir de desenes de milers dels seus afiliats ni de la classe obrera. Caldrà obligar-los a passar a l'acció.
Per un pla de reconstrucció al servei del poble
Hem de ser clars. La tragèdia que estem vivint no sols apunta directament al PP i a Vox. Assenyala també a un govern d'“esquerres” que no està adoptant mesures enèrgiques per a pal·liar esta hecatombe. Un govern que, si de veritat és progressista, hauria de decretar la suspensió immediata de l'activitat econòmica en els sectors no essencials, amb permisos retribuïts a tots els treballadors i treballadores i per a les famílies afectades, i mobilitzar totes les forces humanes i materials disponibles, sota el control democràtic dels afectats, a la neteja, la reparació i la reconstrucció.
Que en ple segle XXI, amb els mitjans tècnics i avanços tecnològics que existixen, encara estiguen nombrosos barris i pobles incomunicats sense aigua, aliments, o serveis sanitaris no és fruit de la falta de recursos, sinó que estan al servei dels capitalistes, tant a València com a la resta de l'Estat.
La qüestió és concreta: els capitalistes ja s'estan fregant les mans davant la possibilitat de fer sucosos negocis amb la reconstrucció, i la nostra obligació és impedir-ho.
El que necessitem ja, immediatament, és un pla per a prendre el control de tots els recursos necessaris i garantir la reconstrucció. I això passa per la nacionalització dels grans monopolis de l'alimentació com Mercadona, de les energètiques, del sector del transport, de les hoteleres i immobiliàries, i de la sanitat privada. Només així es garantirà que els capitalistes no s'omplin les butxaques amb el sofriment del poble, i que les necessitats d'alimentació, sanitat, educació, habitatge, llocs de treball, i reconstrucció d'infraestructures de tota mena, es cobrisquen en el menor temps possible.
Aconseguir este pla exigix de la mobilització obrera, veïnal i social més massiva i contundent. Només amb la lluita aconseguirem arrancar als capitalistes i als governs que els protegixen les mesures que realment necessitem per a afrontar una reconstrucció que cobrisca almenys les pèrdues que hem patit en el terreny material, i que no s'enfonse més el nostre nivell de vida amb atur i empobriment.
No és casualitat que molts dels barris i pobles més afectats siguen de població treballadora, localitats construïdes en llits de rius o en terrenys inestables, amb habitatges precaris, amb baixos comercials reconvertits de cara a especular. No sols es podrien haver limitat les pèrdues de vides humanes, sinó que també podrien haver-se limitat els danys materials si, en lloc d'imperar una especulació urbanística feroç, existira una ordenació del territori aliena al negoci i que tinguera en compte l'equilibri amb el medi ambient. Esta DANA, fruit d'un canvi climàtic cada dia més evident, té responsables: el capitalisme i els capitalistes, als quals l'única cosa que els importa és produir massivament per a fer-se cada dia més obscenament rics, sense importar l'ésser humà o la naturalesa.
Estos durs esdeveniments estan posant damunt de la taula que no hi ha futur sota este sistema, que necessitem canviar d'arrel l'actual estat de coses, enderrocar este orde social decrèpit per un altre basat en la justícia social i el respecte pel medi ambient. I eixe nou orde humà, alliberat de la barbàrie ecològica i capitalista, es diu socialisme.
Les brutals jornades que han commogut milions de treballadors i de joves a València, a l'Estat espanyol i a tot el món, demostra que només podem confiar en les nostres pròpies forces. La tasca ara mateix és enfortir este potent moviment de solidaritat que està emergint per baix i que posa damunt de la taula el millor de l'ésser humà. Un moviment així, batallant per un programa de mesures clares, és l'única manera que la reconstrucció servisca realment als interessos del poble treballador, de les famílies que ho han perdut tot, i que no supose una nova orgia de beneficis per als de sempre.
- Revertir totes les retallades i privatitzacions en els serveis públics: bombers, protecció civil, sanitat, atenció psicològica... i realitzar inversions massives per a enfortir-los garantint condicions laborals dignes.
- Suspensió immediata de l’activitat econòmica i productiva no essencial a les zones afectades garantint permisos retribuïts. Tota la força de la classe treballadora ha d'estar dirigida i organitzada a garantir la busca i recuperació de les persones desaparegudes, la neteja de pobles i barris, i la reconstrucció.
- Coordinació, des de baix i democràticament, d'estes tasques de reconstrucció, i potestat dels comitès de treballadors per a expropiar els recursos necessaris per a dur-les a terme.
- Les assegurances, que són propietat de la gran banca, han de ser obligats per un decret d'emergència a cobrir el 100% dels danys materials de totes les pòlisses afectades.
- Expropiació i nacionalització immediata de tots els sectors estratègics, alimentació, habitatge, energia, transport... de cara a dedicar tots eixos recursos a la reconstrucció i garantir condicions de vida dignes a totes i tots els afectats. Ni un sol euro de diners públics a les empreses perquè facen negoci amb la reconstrucció!
- Suspensió de lloguers i hipoteques, expropiació de pisos de la banca, fons d'inversió i propietaris rendistes, per a garantir habitatge digne a totes les famílies afectades.
- Sancions exemplars a empreses i empresaris que van evitar que els seus treballadors pogueren marxar-se a casa malgrat els avisos d'AEMET.
- Dimissió de Mazón i del seu Govern per la seua negativa a alertar a la població. Juí i castic exemplar a tots responsables d'esta massacre.
Descarrega el nostre periòdic
