Pel dret a una educació pública presencial, de qualitat i amb aules segures!
Per un pla d'inversió massiu per a la contractació de professorat, la reducció de ràtios i la fi de la bretxa digital!
El curs escolar 2020-2021 s'inicia enmig del caos i amb l'absència d'un pla efectiu per a garantir el nostre dret a una educació pública presencial, de qualitat i amb aules segures.
La desídia mostrada pel Ministeri d'Educació, i la seva negativa a posar en marxa un pla unificat per a rescatar l'educació pública invertint recursos massius, és un complet escàndol. La Ministra, Isabel Celaá, ha tingut mesos per a preparar una tornada a les aules en condicions dignes però no ha fet res. I no ho ha fet perquè no volen augmentar els pressupostos per a l'educació pública, quelcom que contrasta amb els milers de milions que reben les grans empreses i bancs de l'Ibex 35 o l'educació privada concertada.
Amb aquesta actitud, el Ministeri d'Educació només alimenta la bretxa social i de classe que durant la pandèmia no ha deixat de créixer, afavoreix la degradació de l'ensenyament públic empitjorant les condicions en què els nostres professors fan classes, i sembra un fracàs escolar major entre els estudiants de famílies treballadores. No podem consentir aquesta situació! El PSOE-UP ha de rectificar immediatament la seva política educativa i posar fi a l'assetjament i enderrocament que pateix l'ensenyament públic.
Després d'haver de suportar durant mesos una repugnant campanya acusant el jovent dels rebrots de la COVID-19, se'ns llança a les aules sense cap pla i en plena expansió de la pandèmia. Una situació en la qual no només està en qüestió el dret a l'educació per a milers i milers d'estudiants de famílies humils sinó que també es posa en perill la nostra salut i la dels nostres. És inacceptable!
De nou una solució que no resol res: les classes online
Quan milions d'estudiants portem mesos sense trepitjar els nostres centres d'estudi, la “solució” del Ministeri d'Educació és que… el curs sigui semipresencial! La ministra Celaá pretén repetir el desastre que han significat les classes online per a centenars de milers d'alumnes durant el confinament.
Les classes telemàtiques no sols han despullat les greus manques materials que patim després d'anys de retallades salvatges, també han incrementat brutalment la càrrega de treball dels nostres professors —abandonats a la seva sort durant mesos, sense els recursos ni la formació necessària per a poder afrontar una situació impossible—. A més, una nova tornada al confinament per a milions d'alumnes significarà un malson per als pares i mares que ha de triar cuidar als seus fills o anar a treballar. El Govern estatal parla molt de conciliació, per què no aprova permisos retribuïts pels pares per a garantir-la?
Un Govern d'esquerres hauria de posar en marxa immediatament un pla de rescat a l'educació pública per a revertir aquesta situació però fins ara han renunciat a això deixant a l’estacada a les famílies treballadores, les més castigades per la COVID-19. Han de rectificar immediatament!
L'ofensiva de la dreta i el desistiment de funcions del Ministeri d'Educació
Per si això fos poc, la ineficàcia mostrada pel Govern central està embravint l'ofensiva de la dreta, que està aprofitant aquesta situació per a continuar regalant diners públics als seus amics els empresaris de la concertada i la privada i continuar retallant en els serveis públics, acomiadant als nostres docents i personal sanitari.
Les polítiques de Díaz Ayuso al capdavant de la Comunitat de Madrid són una clara mostra d'això. La marca del Partit Popular, Cs, Vox i la dreta és la privatització, les retallades i la precarietat laboral, la mateixa fórmula aplicada en la sanitat pública i les residències de majors que han provocat una autèntica matança dels nostres àvies i avis. A aquesta colla de reaccionaris no els importa gens ni mica ni la nostra educació ni la nostra salut!
Davant això, la ministra Isabel Celaá i el Govern miren per a un altre costat i renuncien a garantir unes condicions dignes per a tornar a classe. Es renten les mans i passen la pilota a les CCAA en un assumpte que és de la seva màxima competència.
Els plans de la Conselleria són totalment insuficients
A finals de juliol la Conselleria d’Educació al País València es va comprometre a una inversió de 207 milions d’euros per a millores als centres d’estudi de primària i secundaria i la compra de dispositius electrònics. També va anunciar la contractació de 4.374 docents més, incrementant un 6% la plantilla de mestres i professors i arribant a un total de 76.000. Però hem de ser clars. Malgrat aquestes dades són superiors a la mitjana de la resta de l’Estat, l’educació pública valenciana viu una situació d’emergència social molt greu i aquestes mesures ni són suficients per enfrontar l’inici de curs ni solucionen l’arrel del problema. De fet, tal i com ja han anunciat, les úniques ràtios que es reduiran seran les de l’ensenyament primari (a 20 alumnes per aula, una xifra encara molt elevada), a la secundària, batxillerat i FP les classes seguiran massificades i la “solució” presentada és l’assistència dels alumnes en dies alterns... és a dir, les classes telemàtiques.
El pla presentat també parla de la creació d’aules provisionals en els espais suplementaris dels nostres centres d’estudi (menjadors, biblioteques, gimnasos...). Però la Conselleria sembla oblidar que molts instituts públics ni tan sols compten amb les instal·lacions per a fer-ho, començant pels barracons on estudien encara més de 13.800 alumnes; aules en condicions de misèria que la Conselleria va prometre dignificar abans del 2019. És més necessari que mai posar en marxa un pla de construcció de centres d’estudi públics al País Valencià!
El Govern del Botànic va ser triat per la joventut i la classe treballadora amb un objectiu clar: posar fi al malson de retallades i privatitzacions aplicades pel Partit Popular a la Comunitat durant dècades. La política educativa de la Generalitat i Conselleria hauria de donar resposta precisament a aquesta necessitat! No podem esperar més!
16, 17 i 18 de setembre Vaga General Estudiantil
Les i els estudiants no ens quedarem de braços plegats mentre el nostre futur i el nostre dret a l’estudi estan en joc. Des del Sindicat d'Estudiants fem una crida a tots els i les estudiants a la vaga general estudiantil els dies 16, 17 i 18 de setembre per a aconseguir les següents reivindicacions:
1. Inversió del 7% del PIB en l'ensenyament públic. Aprovació d'una partida de 100.000 milions d'euros –la mateixa quantitat que s'ha lliurat a les grans empreses i bancs de l’Ibex35– per a rescatar l'educació pública. Si hi ha diners per als bancs, ho ha d'haver per a l'ensenyament públic.
2. Educació presencial! Perquè tots i totes puguem tornar a les aules en condicions dignes i de seguretat: reducció de les ràtios a 15 alumnes per aula. Posada en marxa d'un pla de construcció de centres educatius públics i habilitació d'edificis i espais per a poder garantir aquestes mesures.
3. Contractació de 165.000 professors que segons dades de CCOO són necessaris per a afrontar aquest curs garantint una atenció més individualitzada (un 33% més).
4. Contractació de personal sanitari, professionals de la psicologia, treballadors dels menjadors i de neteja en tots els centres educatius públics. En defensa de totes les ocupacions incorporant-los a les plantilles públiques amb tots els drets laborals.
5. El Govern ha de garantir la provisió de màscares, guants, gels desinfectants… i tots els materials sanitaris necessaris en els centres educatius.
6. Fi de la bretxa digital. Repartiment massiu de dispositius digitals, així com cursos de formació digital gratuïts per a professorat, famílies i alumnat.
7. Que el Govern garantisca permisos retribuïts als nostres pares i mares per a assegurar la conciliació familiar.
Aquesta lluita concerneix a tota la comunitat educativa. Per això cridem a tots els sindicats de professors, a les organitzacions de mares i pares, a les assemblees de la Marea Verda a donar-nos suport activament.
Descarrega el nostre periòdic
